08.12.2024 - 21:40
Després de més de cinquanta anys al poder, el règim del partit Baas a Síria ha caigut, un règim que va governar amb mà de ferro sense permetre l’existència de cap oponent ni partits de l’oposició.
En menys de deu dies, grups armats de l’oposició amb el suport de Turquia i amb membres de Hai’at Tahrir al-Xam (que abans era el Front al-Nusra, el braç d’al-Qaida a Síria) van anunciar la conquesta d’Alep i després la caiguda de les ciutats de Hama, Homs, As-Suwayda i Daraa. L’entrada a aquestes ciutats va donar-los la clau de Damasc. La matinada d’ahir, 8 de desembre, a les 3.10, van anunciar que havien entrat a la capital.
El règim que va resistir les revoltes i la guerra al país d’ençà del 15 de març de 2011, va desaparèixer i va col·lapsar en qüestió de dies. Abans, milers de persones van perdre la vida, milions van fugir del país o es van desplaçar pels atacs i el conflicte entre grups armats i el règim de Baixar al-Assad, sense comptar les desenes de milers de desapareguts a les seves presons. Els seus aliats principals, Rússia i l’Iran, a causa dels seus conflictes interns, no li han donat suport aquesta vegada.
Però què passarà, ara? Qui serà el següent governant? Quina mena de govern hi haurà? Quin futur espera a les minories ètniques i religioses del país? Les dones s’hauran de tapar els cabells a Síria si es converteix en un estat islamista? Què passarà amb els drets de les dones? Són preguntes que ens fem tots.
Però són difícils de respondre i es tem que tinguin respostes molt preocupants, especialment per al futur de les minories i de les dones. Els vídeos publicats a les xarxes socials mostren saquejos de mesquites i llocs de culte xiïta a Damasc. A més de difondre un discurs d’odi cap a unes altres minories.
Els kurds van establir fa anys l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), amb lleis considerades avançades, que respecten els drets de les minories ètniques i religioses. A totes les institucions de l’AANES s’aplica el sistema de copresidència, a més de tenir les Unitats de Protecció de les Dones com a forces de defensa principals a la zona, unitats que van tenir un paper important en la lluita contra grups terroristes com ara l’autoproclamat Estat Islàmic. Però tot això continuarà dempeus o aquests grups armats liquidaran aquest projecte després del col·lapse del règim?
Turquia, l’aliat principal d’aquests grups, considera el projecte de l’AANES una amenaça i una extensió del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), prohibit a Turquia. De fet, el matí mateix de la caiguda del règim, a la capital de Catar, Doha, el ministre d’Afers Estrangers turc va dir que el PKK sirià no es podia considerar un “soci legítim” per a entaular converses a Síria.
I també, mentre la gent celebrava la caiguda del règim, l’exèrcit turc i grups armats de l’oposició atacaven la ciutat de Manbij i els pobles del voltant –sota control de les pro-kurdes Forces Democràtiques Sirianes (SDF).
Avui, l’AANES i tots els dirigents kurds, tot i ser amenaçats per Turquia, envien missatges esperançadors per la caiguda del règim, però al mateix temps demanen precaució, tolerància i formar part del futur del país. La copresidenta del Departament de Relacions Exteriors de l’AANES, ha escrit a X: “El temps de la tirania s’ha acabat. Avui passem la pàgina del passat i obrim la porta de l’esperança per unir els esforços dels sirians per a un futur millor basat en la justícia i la democràcia. Aturem el soroll de les bales i fem del diàleg una base per a la pau i la construcció.”
Tanmateix, la sensació d’alegria i felicitat potser no ho és per als kurds. El país va cap al caos amb les armes en mans de la majoria de la població i el discurs d’odi als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.
En aquesta nova etapa, cal tolerància i declarar un cessament immediat de totes les operacions militars, per aplanar així el camí cap a un veritable diàleg nacional que contribueixi a construir un sistema de governança democràtica i pluralista que garanteixi els drets de tots i protegeixi el futur i la unitat del país.
