A Sant Jeroni de la Murtra s’ha tornat a veremar

El conreu de la vinya a Badalona (Barcelonès) es remunta a la romanització. Aleshores es deia Baetulo i va ser una gran ciutat de l’imperi romà expandit per la Mediterrània, al costat de Barcino. S’inscrivia dins un territori més ampli, de la Tordera al Besòs, que s’anomenava la Laietània. Aleshores, i en els segles a venir, turons i valls eren plenes de vinya.

Al segle XV, el 1416, a la Vall de Betlem s’hi va edificar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, una peça arquitectònica destacable del gòtic català tardà, que avui encara conserva un claustre magnífic, amb un jardí amb una font renaixentista, dos cellers, el campanar, etc. D’ençà de l’època de la desamortització de Mendizábal que no hi ha monjos i avui la propietat és molt repartida.

La vinya va desaparèixer de la vall de Betlem a principi de la dècada del 1970. Fou amb la crisi agrària, quan els pocs pagesos que encara hi havia a la vall van abandonar les vinyes. Un dels cellers del monestir encara conserva a la paret els darrers grafits que comptaven les bótes de vi i anotaven el nom dels seus propietaris.

Però sense que res no ho fes pensar d’entrada, a la segona dècada del segle XXI, la cooperativa la Sarganta, que es movia en l’àmbit de la restauració, es va proposar de recuperar la vinya al peu del monestir. Els impulsors de projecte foren la sommelier Anna Abellán i el cuiner Ignasi Niubó. El 2017 van plantar una primera vinya que progressivament es va expandir en diferents feixes fins a arribar a tenir gairebé tres hectàrees. Les primeres varietats que es van plantar van ser la malvasia de Sitges (avui hi ha 1.500 ceps) i el moscatell de gra petit (300 ceps). Són varietat que sembla que ja s’havien cultivat a la vall i els impulsors volien recuperar-les. Durant sis anys s’han incorporat algunes varietats més: la garnatxa blanca (1.500 ceps), la macabeu (300 ceps) i una mica de sumoll (300 ceps), l’única varietat de raïm negre de totes les plantades.

Enguany, després de moltes vicissituds, sobretot d’atacs de senglars i més bèsties, i havent pogut tancar perimetralment la vinya que es conrea a partir de l’agricultura ecològica, han fet una verema de la qual sortiran dos vins emparats per la Denominació d’Origen Alella: el Murtra i les Maleses. El vi s’ha elaborat sota les directrius de l’enòleg Toni Sànchez, a les instal·lacions del celler Can Roda de Santa Maria de Martorelles, perquè ara per ara no es pot fer servir cap dels dos cellers del monestir.

El Murtra és un vi de malvasia de Sitges, elaborat en tines d’acer inoxidable, macerat amb la pell i amb un lleuger pas sobre les mares. Per la seva banda, les Maleses és un vi fet de garnatxa blanca, que farà almenys cinc mesos de criança sobre mares en tines d’acer inoxidable.

L’enòleg Toni Sànchez explica les primeres sensacions que li aporten aquests vins que encara són en procés de creació: “La malvasia captiva pel seu color daurat pàl·lid i per la seva frescor i citricitat en nas. En boca desplega aromes cítriques, també, com la llimona i la mandarina, amb subtils tocs terpènics que recorden la varietat. Per la seva banda, la garnatxa té un color groc pàl·lid amb notes de pera i poma verda en nas. El gust és viu i refrescant, amb un pas en boca subtil de flors blanques.”

Una verema complicada per la sequera, però molt sana

Els responsables del projecte han explicat que tot i tenir una verema modesta, perquè el projecte és petit i tota la vinya no serà a ple rendiment fins el 2026 o 2027, estan molt satisfets. I diuen: “Els ceps han estat condicionats pel rigor de la sequera persistent de fa tres anys a la serralada de Marina. La gravetat d’aquest fenomen ha fet que la productivitat de la vinya es redueixi i el creixement i maduració del raïm sigui molt heterogeni. A més, la setmana del 21 d’agost va ser extremadament càlida, amb registres pròxims als 35 graus i humitats baixes que van afavorir l’escaldat del raïm i els processos de pansificació. En aquestes condicions extremes, la supervivència de les plantes més joves també és en perill i, tot i els regs puntuals, ara cal fer balanç de la situació d’aquests ceps en el conjunt de la finca.”

Continuen: “La verema va començar molt primerenca. El 18 d’agost va ser el torn de la garnatxa blanca, de la qual vam veremar uns 554 quilos que premsats van donar uns 310 litres de most net. Deu dies després, el 28 d’agost, vam veremar la malvasia de Sitges, el macabeu i el sumoll. De malvasia, se’n van collir uns 570 quilos, que van produir 350 litres de most desfangat. En el cas del macabeu i el sumoll, no superaven els 150 quilos i es va decidir de no vinificar. Cal entendre que les plantacions de vinya fetes a la parcel·la s’han fet en anys consecutius, és a dir, ara tenim ceps plantats el 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, cosa que farà que els 5.000 peus no siguin a ple rendiment fins el 2026 o 2027, quan esperem veremes de prop de 5.000-6.000 litres, si hi ha sort. Hem aconseguit d’arribar a la verema amb una bona sanitat en el cas de la malvasia, un fet una mica heroic; i respecte de la garnatxa hem hagut d’eliminar algun raïm podrit en verema.”

Tot i ser un projecte modest, La recuperació de la vinya a Sant Jeroni de la Murtra té un gran potencial associat al relat dels monestirs medievals i a l’època del gòtic tardà. El relat vinícola d’aquest territori, avui dins la DO Alella, té un gran element patrimonial que el consolida.