A reveure!

Arribem al final de la temporada amb aquest Galeusca i amb la jubilació d’en Martxelo en l’horitzó més pròxim. Esperem que Amagoia Mujika s’afegeixi en aquest intercanvi de columnes d’opinió i que puguem idear alguna cosa perquè els lectors de Galícia i els Països Catalans puguin seguir-te, Martxelo.

Tenim per endavant unes setmanes interessants, marcades per les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Realment, hi ha dues situacions possibles: una majoria articulada al voltant del PSOE de Pedro Sánchez, amb el suport de les forces nacionalistes, o una majoria nuclear al voltant del PP d’Alberto Núñez Feijóo –els lectors bascs i catalans el coneixeu bé arran d’haver-nos llegit aquests anys– de bracet de l’ultraespanyolisme de Vox. Els sondatges opten per aquesta darrera opció, però no hi ha res tancat en un estiu que, del punt de vista informatiu, no serà pas avorrit.

De fet, aquesta darrera setmana hem vist una mena de circ en què el PP mirava de vendre’ns que no pactaria amb Vox a qualsevol preu. L’exemple principal continua essent Extremadura, on la candidata del PP es va afanyar a mostrar distància respecte del partit ultraespanyolista pel masclisme del qual es vanta, però no ens enganyem. Al PP tant li fa que el seu soci natural negui la violència masclista o que sigui racista. Heus ací els pactes, per exemple, al País Valencià, signat per un condemnat per maltractament i a qui Feijóo, en un exercici execrable, va disculpar bo i apel·lant a un “divorci dur”, o a les Illes, amb un indesitjable que menysprea les dones. La tàctica extremenya pretén de situar-se en una posició més bona en vista a un acord i, alhora, emblanquir els pactes entre aquestes dues formacions que comparteixen tants vasos comunicants.

Dels resultats del 23-J dependrà el compliment de compromisos importants amb Galícia, que ara com ara no s’han concretat. Per exemple, la transferència de la AP-9, a què els partits espanyols donen suport a Galícia i que tomben repetidament quan les propostes parlamentàries arriben a Madrid. L’aprovació de mesures que beneficiïn Galícia serà molt condicionada pel pes que tingui el nacionalisme gallec al congrés, per ser capaç de supeditar les accions del govern espanyol.

Ens llegim al setembre!