A qui molesta l’Assemblea Nacional Catalana?

TEMA DEL DIA
Primàries. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana s’han manifestat massivament a favor d’impulsar unes primàries republicanes per a elegir els candidats a les eleccions municipals. La militància ho ha avalat amb un 87,5% de vots afirmatius i un 12,2% en contra en la consulta feta. La participació ha estat del 28,53%, la més alta de la història de l’entitat. Són més d’11.000 persones, força més que les que han participat en les votacions dels congressos del PDECat i ERC. Per fer-nos una idea, David Bonvehí va ser escollit president del PDECat amb 1.453 vots, i la ponència d’ERC va ser aprovada amb 511 vots.

Les consultes a la militància són una pràctica habitual de l’ANC quan ha de prendre decisions importants, tant des que Elisenda Paluzie en va assumir la presidència el març com en l’etapa anterior d’Agustí Alcoberro, que va dirigir l’entitat quan Jordi Sànchez va ser empresonat. L’anterior consulta va ser fa només dos mesos, sobre la investidura del president: el 80% va votar a favor d’investir Carles Puigdemont i, en cas de no ser possible, el 57% dels socis preferien un altre president abans que no anar a eleccions. I el novembre del 2017, en va fer una altra demanant a la militància si era partidària d’impulsar una llista única independentista per a les eleccions del 21 de desembre de l’any passat. El 86% dels socis va optar per la candidatura unitària, mentre que un 11,9% la va rebutjar.

Les decisions que ha anat prenent l’ANC poden agradar més o menys, però s’han dut a terme amb un mètode absolutament democràtic, com és consultar les bases. Són decisions sovint incòmodes per als partits independentistes, però és el que pensen els seus associats. Aquesta incomoditat s’ha traduït en crítiques a l’assemblea, de fer partidisme, que són infundades, perquè la militància de l’assemblea és transversal i en el seu secretariat hi ha membres de tots els partits, començant per Elisenda Paluzié, que l’únic carnet que ha tingut és el d’ERC.

Allò que incomoda de l’Assemblea és que és incontrolable, que se surt dels paràmetres de la disciplina de partit i sovint emet opinions incòmodes per a les direccions, però aquesta és la seva feina, com a entitat de la societat civil. Pressionar els partits perquè treballin en favor de la independència. Aquesta és la seva funció des que es va fundar, el 10 de març de 2012, i ha tingut presidents que han anat a les llistes de Junts per Catalunya, com Jordi Sànchez, i presidentes que han anat a la llista d’ERC, com Carme Forcadell. Tots dos avui estan empresonats i és això que ha d’importar, més que no anar mirant amb la lupa del partit cap on es decanta el secretariat de l’ANC a cada decisió.

Les primàries republicanes no fan gens de gràcia ni a ERC ni al PDECat ni a la CUP, però es faran igualment, perquè la militància de l’ANC ho ha decidit. La gent està tipa de decisions d’aparell que no quadren amb el que es promet a les eleccions i les bases independentistes demanen més protagonisme. Mirat des del cantó positiu, és una manera de fomentar la participació política i d’engrescar unes bases que han demostrat que ho aguanten tot i ho donen tot. Quan cal omplir els carrers o les guardioles pels presos, els omplen. I ara volen participar amb l’elecció dels candidats republicans. No és una decisió contra els partits, ni vol fomentar el populisme, però és cert que debilita els aparells i dinamita les llistes tancades i blocades. Però havíem quedat que tot això era la renovació de la política. Els partits poden fer dues coses; participar-hi o posar-s’hi en contra. Però si fan això segon, corren el risc que la gent els passi per sobre.

MÉS QÜESTIONS
Rajoy deixa Santa Pola després d’obtenir plaça de registrador a Madrid. Ha durat poc, l’estada de l’ex-president del govern espanyol a la comarca del Baix Vinalopó. Mariano Rajoy deixarà el seu lloc com a registrador de la propietat de Santa Pola, perquè ha obtingut plaça al registre mercantil número cinc de Madrid, ubicat al número 44 del passeig de la Castellana . Així consta en la resolució provisional del concurs de trasllats de la Direcció General dels Registres i del Notariat que publica el Ministeri de Justícia espanyol. Per consegüent, Rajoy podrà abandonar la plaça de Santa Pola, a la qual va tornar el 20 de juny després de la moció de censura i d’haver abandonat la política. En el mateix document que publica l’assignació de la plaça a Rajoy, apareix el de la seva germana Mercedes Rajoy Brey, també registradora i que passa d’una oficina de Getafe a una de Madrid capital.

Ricardo Costa portarà protecció per les amenaces que rep per col·laborar amb la justícia. El jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha aprovat de concedir mesures de protecció a l’ex-secretari general del PP, Ricardo Costa. Ahir, Costa va denunciar davant el jutge del cas Bárcenas que rep amenaces anònimes des que va revelar el pagament de comissions d’empresaris per a finançar el partit a instàncies de l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps. El jutge li atorga l’empara per les amenaces que ha patit des que ha començat a col·laborar amb la fiscalia, d’acord amb la llei de protecció de testimonis. Les mesures de protecció de testimonis seran les previstes a la llei, però el jutjat no les ha detallades per qüestions de seguretat. Costa va explicar davant el jutge que durant el temps en què va exercir de secretari general (2007-2009) tots els presidents regionals del partit havien assumit les competències sobre gestió i administració de les finances, i que aquesta estructura es reproduïa a escala estatal.

Atac feixista contra la seu de Compromís. L’extrema dreta reviscola arreu dels Països Catalans. La seu central de Compromís ha estat atacada aquesta matinada per un grup neonazi. La façana és plena de pintades d’extrema dreta com ara esvàstiques, creus cèltiques, l’emblema de les SS o el número 88, que evoca la salutació ‘Heil Hitler’. A les persianes de la seu també hi ha missatges com ara ‘putos rojos’.

Hui ens ha tocat rebre la “visita” del feixisme intolerant a la seu nacional de Compromís a #València.

No ens fan por #NoEnsCallaran pic.twitter.com/ubBiOjoyk7

— Compromís (@compromis) July 26, 2018

L’Obra Cultural Balear exigeix al govern que actuï arran del creixement de denúncies per discriminació lingüística. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat al govern de Francina Armengol que actuï per posar fi a les discriminacions lingüístiques, ‘fets desagradables i que són una discriminació tan reprovable com qualsevol altra’. Tot i que considera que el creixement de denúncies per discriminació lingüística que hi ha hagut aquests darrers mesos ‘respon a un creixement de la consciència que cal denunciar i fer públics aquests fets i no pas a un augment dels casos de discriminació’, l’OCB exigeixen a la presidenta del govern que es pronunciï clarament i públicament en defensa de les persones que volen fer servir el català i són discriminades per fer-ho i que posi en marxa d’una vegada l’Oficina de Drets Lingüístics projectada i pressupostada per a aquest exercici. Finalment, l’OCB recorda que qualsevol ciutadà ‘té dret d’usar sempre, davant qui sigui i en qualsevol àmbit, la llengua pròpia de les Illes Balears, que és la llengua catalana’.

LA XIFRA
113 euros mensuals passaran a pagar els autònoms andorrans en lloc dels 453 actuals. Els càlculs es faran segons els ingressos, si s’acaba aprovant la reforma de la llei de la CASS.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de juliol de 1953, fa 65 anys, un grup de joves homes i dones, encapçalats per Fidel Castro, assaltaven la caserna Moncada. Va ser el preludi de la revolució cubana de 1959, que va acabar amb la dictadura de Batista i va instaurar un règim socialista que oficialment encara avui és vigent.