15.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 15.01.2024 - 21:42
Quan el PSOE té pendent la definició d’un dels afers més espinosos del seu pacte d’investidura amb Junts, la creació de comissions d’investigació sobre la lawfare contra l’independentisme, han aparegut publicats els detalls de l’operació Catalunya: sobre com funcionava l’estructura política, policíaca i mediàtica que, durant els anys de govern de Mariano Rajoy, concretament entre el 2012 i el 2016, va construir les mentides i difamacions per perjudicar els principals dirigents independentistes. La documentació publicada per ElDiario.es i La Vanguardia no és del tot nova, perquè el contingut d’algunes d’aquestes notes informatives ja s’havia difós abans, però sí que és inèdit el procediment pel qual expliquen que arribaven a la taula de Rajoy. Aquest procediment permet de tancar el cercle d’un cas de lawfare de manual, amb la conxorxa d’un president, uns ministres, una cúpula policíaca i uns periodistes.
El modus operandi és explicat amb fonts no identificables (“fonts involucrades en el cas”): les notes, amb informació descontextualitzada o falsa, les fabricaven Villarejo i la seva xarxa de col·laboradors, i les feien arribar a Jorge Fernández Díaz mitjançant el secretari d’estat, Francisco Martínez, un dels cervells de la trama. Aleshores la informació circulava en dues direccions, si més no en alguns casos: per una banda, es feia arribar de manera confidencial a Rajoy a la Moncloa; i, per una altra, es transmetia a periodistes de mitjans espanyols (principalment El Mundo) que sabien que farien la feina de difusió de la intoxicació sense miraments. A Rajoy, les notes informatives confegides a la claveguera, fora dels procediments legals establerts, li arribaven pels escortes en sobres blancs, tancats, sense remitent i sense destinatari.
Aquesta informació fa pràcticament inevitable l’exigència d’explicacions a Rajoy i a Fernández Díaz, i l’assumpció de responsabilitats per haver fet un ús indegut de fons públics. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trigat ben poc a dir que aquestes revelacions justifiquen la necessitat d’obrir a les corts espanyoles les comissions d’investigació sobre l’espionatge a l’independentisme. “Usar mecanismes de l’estat tan importants per perseguir adversaris polítics té pocs exemples en unes altres democràcies consolidades”, va declarar ahir a RNE.
A Sánchez li interessava d’assenyalar el PP fent ús d’una pràctica de corrupció policíaca en una trama obscura de difamació i de desacreditació d’adversaris polítics, amb diners públics i deixant entrar la claveguera ben bé fins a la taula del president del govern espanyol. El cas és que en una altra comissió d’investigació, la del Catalangate, haurien de ser els responsables del seu govern els qui responguessin de l’espionatge a desenes d’independentistes fent servir una tecnologia tan intrusiva com Pegasus; d’haver intervingut les comunicacions d’advocats, periodistes, dirigents socials, activistes, polítics, presidents de la Generalitat… Perquè també fou un cas d’utilització de “mecanismes de l’estat per a perseguir adversaris polítics.”
Però ara al PSOE li interessa de carregar la tinta contra el PP, perquè té al davant una opinió pública i una part dels seus electors que no han paït prou bé que es pactin aquestes comissions d’investigació. I, després de setmanes en què a la maquinària mediàtica espanyola li ha interessat de destacar l’enumeració de jutges prevaricadors que va fer la portaveu de Junts al congrés, Míriam Nogueras, ara al PSOE li interessa d’assenyalar les males pràctiques de Rajoy, Fernández Díaz i companyia.
Alhora, Junts pot intensificar la pressió i l’exigència de passar comptes i depurar responsabilitats per uns casos d’espionatge en què les víctimes han estat dirigents seus. I això ho fa la setmana després de l’acord sorprenent i a darrera hora amb què el partit va permetre que es convalidessin al congrés dos decrets fonamentals perquè Sánchez pogués estrenar la legislatura. Junts ha posat el crit al cel amb la informació destapada sobre l’operació Catalunya, i el secretari general, Jordi Turull, ha dit que demanaria la compareixença de Mariano Rajoy en la comissió d’investigació corresponent, tot recordant que la legislatura passada ja la van demanar però que PP i PSOE la van impedir.
Turull ha destacat, a més: “Ja hi ha gent al ministeri [d’Interior] que comença a parlar.” Però l’envit de les comissions d’investigació serà que, de les conclusions, se’n puguin derivar responsabilitats de cap mena. Perquè fins ara la investigació espanyola no ha mogut ni un sol dit per esclarir els indicis abundants de males pràctiques, fins i tot il·legals, per a espiar de manera il·legal dirigents independentistes.
I n’hi ha: el sumari del cas Tàndem, a l’Audiència espanyola, indica que Villarejo tenia a casa seva i en oficines dels seus negocis privats reports sobre Artur Mas i més dirigents independentistes. Més tard, es va saber que Villarejo havia cobrat fons reservats de l’estat espanyol per aconseguir informació essencial sobre els principals dirigents independentistes en l’operació Catalunya, tal com ell mateix va explicar en una conversa telefònica intervinguda.
En una conversa enregistrada entre Villarejo i el marit de María Dolores de Cospedal –ex-secretària general del PP–, es pot sentir com l’ex-comissari el pressiona dient que gent del CNI li ha demanat pel paper de la ministra a la primera operació Catalunya (2012). “Això és molt important, Ignacio, perquè és liquidar els independentistes d’una puta vegada per totes. […] És important que el número 1 i el 2 sàpiguen la situació. […] Comenta-ho a la María Dolores. De l’únic que em refio és del secretari d’estat, sobretot per explicar-li les dades d’Andorra, que són una línia d’investigació que esclafa tots aquests independentistes. Són uns 12.000 comptes dels quals n’hi ha 4.000 d’empresaris catalans. I això aniria de puta mare”, deia l’ex-comissari.
I, malgrat aquesta informació, la fiscalia es va negar a obrir una peça sobre l’operació Catalunya. És un precedent que indica pot tornar a passar tan bon punt s’hagin fet les comissions d’investigació sobre la lawfare al congrés. Els enregistraments i documents intervinguts a Villarejo romanen com a secret oficial, protegit per una llei del 1968. Perquè un jutge va decidir que no calia investigar-ho. El seu nom: Manuel García-Castellón.
