09.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 10.06.2018 - 22:26
D’on surten nom i logotip?
D’un concurs públic. No es podia mantenir un nom desprestigiat de feia temps i es va optar per determinar la identitat visual de la ràdio i la televisió públiques mitjançant concurs obert. En van rebre vuitanta-dues propostes i hi va haver tres finalistes. Llavors, el Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) va triat la que havia creat Aftershare, l’agència de publicitat i consultora que dirigeix Risto Mejide.
És una ‘a’ amb un accent dins d’un cercle. O d’un punt. Com una plaça, un lloc de reunió, una pilota, una paella. La ‘à’, minúscula, símbol d’humilitat. Perquè és la primera lletra de l’alfabet, i perquè els números ja estan gastats, segons Mejide. L’accent obert a la ‘a‘ tònica, reblava el publicista en la presentació, ‘és un tret característic de la nostra llengua’. La tipografia de la lletra, Gotham, moderna; la de l’accent, Claredon, que es considera la primera que es va registrar, a mitjan segle XIX.
Què és la redacció transmèdia?
És el concepte i la manera de treballar dels informatius d’À Punt: ‘Tots els professionals i tots els llocs de treball estan preparats per a elaborar continguts per a la ràdio, la televisió, la web i les xarxes socials’, expliquen. La idea és focalitzar l’atenció en els continguts, i anar-los derivant, en formats diferents, cap a cadascun dels canals de comunicació. Per això, a l’organigrama d’À Punt no hi ha cap càrrec que correspongui a director/a de la ràdio ni de la televisió. Hi ha cap d’informatius. De tots. Cap de continguts. O de tecnologia. Tot s’ha concebut interrelacionat. ‘Tindrem una direcció molt curta que és la contrària que hi havia a RTVV, que era enorme. Veurem si funciona’, ens explicava Empar Marco, directora general d’À Punt, en una entrevista recent. Aquesta redacció transversal i integrada té un espai físic en el qual han de confluir persones i continguts, que s’ha creat clar i diàfan, però que se li ha donat contingut per no caure en la fredor asèptica: és inspirat en el Tirant lo Blanc i s’hi ha inclòs iconografia de l’artista Manolo Boix relacionada amb l’obra, la reproducció d’un mapa de la Mediterrània de l’època i passatges de l’obra. ‘El cavaller recorre el món i l’explica. Això fem en els serveis informatius: observar i explicar el món’, va aclarir Empar Marco durant la presentació de les instal·lacions. L’espai d’aquesta redacció integrada i sense envans és compartit per tots els treballadors relacionats amb el procés de producció i d’emissió de notícies: càmeres, periodistes, realitzadors, meteoròlegs, assessors lingüístics… A més a més, aquest espai es podrà fer servir, també, com a plató televisiu.
Quanta gent hi treballa?
Ara per ara, la plantilla no arriba a les cinc-centes persones per al conjunt d’À Punt Mèdia. La idea que expressa Empar Marco és que serà ‘un model per a les televisions autonòmiques’. Bona part dels programes, val a dir, els fan productores externes.
Amb quin pressupost compta?
Cinquanta-cinc milions d’euros. És una de les poques queixes que se senten abans de començar: que el pressupost no és prou. Ara per ara, no hi ha mitjans materials per a plantejar-se de fer una sèrie de ficció diària, per exemple. Segons que ha declarat la directora general sovint, seixanta o setanta milions s’acostaren a la xifra ‘ideal’.
Quan comencen les emissions?
El 10 de juny, diumenge, a les 14.30 hores. I, potser per marcar intencions, À Punt ho farà amb l’informatiu del migdia, conduït per les periodistes Adelaida Ferre i Vanessa Gregori. Després, a les 15.15 h, hi haurà una edició especial del magazín de vesprada, À Punt Directe, amb Carolina Ferre i la participació de la conductora dels matins, Clara Castelló (una altra cara coneguda de Canal 9). Després, a les 20.05, hi haurà el primer lliurament del programa d’humor descarat Assumptes interns, amb la participació de Carolina Ferre i de Màxim Huerta (el programa es va enregistrar abans que no el nomenessin ministre a Madrid). A les 21 h. À Punt Notícies i després, a les 21.35, el programa de reportatges Punt Docs, que engegarà amb un especial sobre l’estrena, precisament, de la nova televisió. El seguirà una reestrena: Trau la llengua, el programa lingüístic i distès que es recupera de Canal 9, després hi haurà Cuiners i cuineres, amb Quique Dacosta al primer lliurament, i, per acabar, l’emissió del multipremiat documental Five Days To Dance, de José Andreu i Rafa Molés.
Què en sabem, de la graella?
L’aposta, expliquen, és la informació de proximitat i en directe. Hi haurà magazín de matí (El matí à punt, de tres hores i mitja, conduït per Clara Castelló) i magazín de vesprada (À Punt directe, de quatre hores, a càrrec de Carolina Ferre).
Més coses? Per ordre alfabètic:
‘Assumptes interns’, un programa d’humor encapçalat per Pere Aznar, que es demana i més o menys respon la gran qüestió, no pas el què sinó el com: ‘com som els valencians?’
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2044106959163880/
‘Atrapa’m si pots’, un concurs amb format de preguntes i respostes, i presentat pel còmic Eugeni Alemany.
‘Bambant per casa’, definit com a docu-xow i centrat en les tradicions i el territori amb la mirada i la conducció dels músics Miquel Gil i Pep Gimeno, ‘Botifarra’.
‘Cuiners i cuineres’, sèrie documentària que recorre amb Ricard Camarena les millors cuines del País Valencià.
‘El xef a casa’, un toc d’humor amb els consells del cuiner Jordi Morera, en casos pràctics. A domicili.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2043099699264606/
‘Famílies’ dibuixa una panoràmica de la diversitat de famílies que hi ha al nostre voltant, úniques, diferents i de colors.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2044103939164182/
‘La Colla’, l’espai que s’ha creat per al públic infantil, amb sèries, dibuixos animats, rondalles i aventures de nous personatges televisius com ara els Bíters o Júlia i Gibert.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2041531312754778/
‘Magnífics’, un programa de màgia amb Nacho Diago i Rubén Aparisi.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2043639652543944/
‘Plaerdemavida’, un format literari que ja funciona a la ràdio, conduït per Maria Josep Poquet i que cada setmana oferirà una entrevista en profunditat amb ‘un autor valencià de referència’.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2044371859137390/
‘Samarucdigital’, una mirada atenta a la natura que pren també, provinent de la ràdio, format televisiu.
https://www.facebook.com/apuntmedia/videos/2043881259186450/
‘Trau la llengua’, un programa viatger que ja coneixen els telespectadors valencians: entreteniment que, sota la batuta d’Eugeni Alemany, se centra en les paraules i el joc que poden donar.
‘Una habitació pròpia’, un altre programa que ja s’emet a la ràdio, que parla de llibres i s’adreça a un públic jove presentat per la youtuber Irene Rodrigo.
Què no hi haurà?
Programes de xafarderia ni de toros.
Es crearà ficció?
A més dels films de rigor, doblats o subtitulats segons el cas, també hi haurà sèries de producció pròpia. La primera, ‘Açò és un destarifo’, és una sèrie d’humor amb el segell d’Albena Produccions que repassarà els tòpics valencians amb tocs de crítica social. Tretze capítols, de cinquanta minuts cadascun.
En quina llengua parla À Punt?
‘Aquest mitjà públic és en valencià. És el mandat de les Corts’: independentment del fet que hi puguin intervenir convidats que parlin en d’altres llengües, o que s’opti per no doblar films rodats en espanyol, o que algunes sèries infantils s’ofereixin en anglès, la directora general expressa amb claredat, cada vegada que li ho pregunten. A l’extinta Canal 9, el català hi podia arribar a ser una llengua anecdòtica. Ara, això, no hauria de passar.
On se sintonitza?
Des de la TDT, els canals de referència són, per al País Valencià, de nord a sud, el 60 a Castelló, el 57 o el 39 a València, i el 25 a Alacant. A la web, també es pot seguir en directe o a la carta: www.apuntmedia.es.
I la reciprocitat?
L’any 2011, el govern del PP va tallar per la força el senyal de TV3 al País Valencià. D’aleshores ençà no es pot veure si no és per mitjà de plataformes privades o per internet. El retorn de TV3 ha estat supeditat, després, a l’anomenada ‘reciprocitat’, és a dir, l’acord de recepció dels mitjans públics valencians al nord i de TV3 al sud. Malgrat diverses declaracions en aquest sentit (la primera, un acord signat l’any 2013, amb les institucions valencianes encara en mans del PP), encara no s’ha donat. Ara que hi torna a haver televisió pública valenciana, s’hauria de corregir, per fi, l’anòmala situació. Però de moment encara no hi ha data.