18.10.2015 - 02:00
|
Actualització: 18.10.2015 - 08:59
L’assemblea general de Més per Mallorca, reunida ahir a Porreres, va decidir de concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de desembre ‘amb l’objectiu d’aconseguir una veu pròpia al Congrés dels Diputats que representi realment els ciutadans de les Illes Balears a Madrid’.
Amb un 95,5% dels vots, la militància va decidir de presentar-se als comicis al congrés de la mà de Més per Menorca, juntament amb formacions amigues d’Eivissa i de Formentera. L’altra opció, que era concórrer en coalició amb Podem, ‘ha estat desestimada per la negativa de Podem a acceptar les condicions fixades per l’executiva de MÉS per a poder explorar aquesta aliança’.
Això sí, l’assemblea va decidir amb un 57,6% dels vots de negociar amb Podem, i eventualment amb més forces d’esquerres, la possibilitat de presentar-se conjuntament al senat per la circumscripció de Mallorca.
Tanmateix, al vespre l’assemblea de Podem va reaccionar de manera irada a la proposta nacionalista i va rebutjar gairebé amb un alt percentatge de vots de fer candidatura amb Més, tant al congrés com al senat.
Contratemps per a Podem
El trencament d’ahir és un primer contratemps a les aspiracions de Podem als Països Catalans. Després de les eleccions autonòmiques i municipals del maig, el partit de Pablo Iglesias es va plantejar una estratègia que passava per crear tres aliances fortes amb Compromís al País Valencià, Més a les Illes i com a mínim ICV i EUiA al Principat. Mig any després, l’estratègia fa aigües.
Després de les eleccions autonòmiques i municipals del març el partit de Pablo Iglesias es va plantejar una estratègia que passava per crear tres aliances fortes
El fracàs de la possible aliança a les Illes és una mala indicació per a Podem de cara a la possibilitat, per ells molt important, d’una aliança semblant al País Valencià. A les Illes, en les eleccions balears Podem, amb 10 diputats, va superar Més, que va aconseguir 6 diputats per Mallorca i 3 per Menorca. Al País Valencià, en canvi, Compromís, amb 19 diputats, va superar amb claredat Podem, que en va aconseguir 13.
En tots dos casos Podem volia una coalició on el pes de la seua marca fos el determinant, però si no ho ha aconseguit a les Illes cada vegada sembla més difícil que ho puga aconseguir al País Valencià, un dels territoris on Podem veia més possibilitats d’obtenir un resultat determinant per a la suma general —tant, que parlaven de ser la primera força i tot.
Compromís, dividit respecte a Podem
Dins de Compromís, el Bloc Nacionalista Valencià, la força majoritària, i els independents s’han manifestat contraris a fer una coalició amb Podem, mentre que Iniciativa pel Poble Valencià, el partit de Mónica Oltra, i els Verds s’han manifestat a favor. La coalició podria prendre aquest dimarts una decisió definitiva perquè el termini per a inscriure coalicions s’acaba el 7 de novembre.
La decisió presa ahir per Més reforçarà sens dubte els contraris a la coalició amb Podem, que han crescut molt després del fracàs de Catalunya Sí que es Pot i especialment després de la polèmica participació en la campanya catalana de Pablo Iglesias.
Barcelona en Comú vol rescatar el caràcter nacional català
Aquesta és la causa precisament de la decisió de Barcelona en Comú de proposar una coalició a les eleccions espanyoles ‘amb un perfil més catalanista’.
Divendres Barcelona en Comú va decidir d’impulsar una candidatura catalana per a les eleccions espanyoles. Una decisió que va adoptar de manera majoritària el consell plenari d’aquesta plataforma. Ara s’haurà de negociar si es presenten de manera conjunta amb ICV-EUiA i Podem. Des de BComú van explicar a VilaWeb que aquest aspecte encara ‘està per veure’ i s’haurà de debatre internament els pròxims dies.
De fet, BComú va emetre una nota de premsa després del consell plenari per a exposar les seves condicions per a tirar endavant aquesta candidatura i entre aquestes figura que no serà una simple suma de sigles, que la candidatura actuarà com un projecte polític sobirà que vol aconseguir un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats, que la campanya electoral i l’orientació política d’aquesta força electoral estarà dirigida amb criteris propis de sobirania catalana i girarà sobre dos punts principals: la radicalització democràtica mitjançant el dret de decidir i l’exigència d’un referèndum vinculant sobre el futur polític de Catalunya i la defensa del municipalisme ciutadà.
El fet de voler crear un grup propi al congrés dificulta la participació de Podem en el projecte. Segons el reglament de la cambra, els confluents haurien d’estar deslligats de partits d’àmbit estatal, com és el cas de Podem.
Iniciativa també ha reclamat que la candidatura tinga un perfil més catalanista del que va tenir Catalunya Sí que es Pot. Les sortides de to espanyolistes de Pablo Iglesias van generar fortes tensions en la coalició ecosocialista.
Barcelona en Comú reclama un perfil més catalanista que obliga a una presència menor de Podem
Amb aquest perfil és gairebé impossible que Podem puga tenir en les eleccions espanyoles el protagonisme a Catalunya que va tenir durant les eleccions catalanes. No es pot descartar que el partit de Pablo Iglesias opte per mantenir la coalició Catalunya Sí que es Pot, tal com tenia pactat amb ICV, i no integrar-se al projecte d’Ada Colau, però seria una decisió que sens dubte encara el penalitzaria més davant l’electorat català.
La suma de les tres situacions al Principat, el País Valencià i les Illes allunya, doncs, Podem de les expectatives que tenia fa mig any i dificultarà molt que obtinga un bon resultat a les eleccions espanyoles.
Problemes a València en Comú
Per acabar de complicar la situació, València en Comú, la coalició en la qual Podem va participar en les eleccions a la ciutat de València, és a un pas de trencar-se per una discrepància oberta sobre l’ús del sou dels regidors i assessors, que va causar una crispada reunió ahir entre Podem i la resta. València en Comú va aconseguir tres regidors a les eleccions municipals i dóna suport al batlle de Compromís, Joan Ribó.
