31.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.11.2023 - 10:50
The Washington Post · Susannah George i Sufian Taha
Sawiya, Cisjordània. La violència dels colons contra els palestins a Cisjordània ha assolit nivells de rècord després de l’atac d’Hamàs a Israel el 7 d’octubre, segons els grups de drets humans, que alerten que aquest moviment radical vol consolidar encara més la seva presència en el territori ocupat.
B’Tselem, un grup de drets humans israelià, diu que no pas menys de set palestins han estat assassinats per colons israelians d’ençà que va començar la guerra a Gaza; segons les Nacions Unides, més de cent palestins a Cisjordània han estat morts per les forces israelianes en el mateix període de temps. Uns cinc-cents palestins han estat expulsats de casa.
Els atacs han fet créixer les tensions a Cisjordània, on com més va hi ha més crides a la revolta, després d’un augment de les incursions i les detencions israelianes. Els grups de colons diuen que actuen en defensa pròpia. I enguany, abans del 7 d’octubre, milicians palestins ja havien fet atacs mortals en comunitats jueves a tot el territori.
Però les víctimes de la violència dels colons són majoritàriament civils. I impressionades encara pels records del desplaçament, les famílies palestines temen de viure un altre període de desposseïment forçat, de ser expulsats de casa.
En una condemna directa de la violència, fins ara estranya, el president Biden va dir la setmana passada que els atacs dels “colons extremistes” equivalien a “abocar benzina” a un foc que ja cremava. “Això s’ha d’aturar. Han de ser responsables”, va dir.
Amb l’atenció internacional i les forces de seguretat d’Israel centrades a Gaza, els palestins diuen que sovint són objecte de males mirades de policies israelians encarregats de protegir-los.
Un colon va disparar i matar Bilal Saleh, de 38 anys, dissabte, aquí al poble de Sawiya, i la policia israeliana va demanar al seu germà Hashem un testimoni ocular. Mentre s’acostava al seu cotxe, els periodistes del Post van veure com agents uniformats el separaven per fer-li preguntes i després se l’emportaven. Hashem –amb la samarreta encara tacada de la sang del seu germà– va ser empès dins un camió sense marques i amb plaques civils i conduït amb una escorta militar.
Aleshores la policia israeliana va dir a la família de Hashem que estava detingut amb l’acusació de donar suport a Hamàs.
Familiars i veïns del poble han explicat que els colons sovint assetgen els pagesos, però aquest incident mortal ha colpit fortament la comunitat.
“No vaig pensar mai que ens dispararien”, va dir Hashem a The Washington Post moments abans que el detinguessin. “Fins i tot després d’haver disparat, no sabia que el meu germà estava ferit fins que el vaig veure estirat a terra.”
Yossi Dagan, un líder del consell de colons que representa el nord de Cisjordània, va dir en un vídeo penjat a Facebook que el tirador havia disparat en defensa pròpia després d’haver estat “atacat amb pedres per part de desenes de partidaris amotinats de Hamàs”.
El grup de drets humans israelià B’Tselem explica que els colons fan servir mètodes d’intimidació i violència provats en el temps per a forçar els palestins a abandonar casa seva. I documenta que les agressions han estat més intenses i freqüents aquestes darreres setmanes.
“L’abast s’ha ampliat, i també la gravetat dels atacs”, diu Dror Sadot, portaveu de B’Tselem. Amb els ulls de la comunitat internacional posats a Gaza, explica, molts colons senten que ara és un moment en què poden actuar amb “impunitat”.
“Això és l’oest salvatge”
Els colons armats van començar a rondar per la petita comunitat beduïna de Wadi Siq gairebé cada dia després del 7 d’octubre, i amenaçaven els palestins amb una matança si es negaven a marxar, segons que explica Tariq Mustafa, que va fugir de la zona amb la seva família a un poble veí.
“Aneu-vos-en d’aquí, aneu a Jordània”, cridaven els colons en àrab abans d’enderrocar les tendes. Un dels colons es va endur el cotxe de Mustafa, cosa que el va obligar a caminar amb la dona i els tres fills fins al poble més proper. Mustafa explica que va trucar a la policia israeliana, però l’agent va penjar quan va intentar denunciar l’incident.
Segons Mustafa, quaranta persones han estat forçades a deixar la zona, una vall pintoresca a l’est de Ramal·lah. No creu que pugui tornar mai a casa.
“La guerra a Gaza ha donat viu lliure als colons”, diu. “Abans, ens provocaven cridant que anéssim a Ramal·lah. Ara ja ens diuen que anem fins a Jordània.”
Els assentaments han començat a rebre armes del govern israelià, com a part d’una iniciativa encapçalada pel ministre de Seguretat Nacional d’extrema dreta, Itamar Ben Gvir, per a armar “centenars” de comunitats; els grups locals de voluntaris armats es van expandint.
“Farem el que sigui perquè els pobles estiguin protegits”, va dir Ben Gvir, que va iniciar-se precisament com a activista en el moviment radical dels colons.
“Hem de suposar que el que va passar [prop de Gaza] podria passar qualsevol dia aquí”, explica Erik Claster, un resident d’Efrat, un assentament al sud de Betlem, i membre del seu grup de defensa de voluntaris. “Aquí estem envoltats”, diu, tot assenyalant els pobles palestins més enllà de l’assentament al cim de la muntanya.
L’equip de resposta ràpida d’Efrat, conegut com a Kitat Konenut, es va reunir en un centre comunitari a final de la setmana passada, al costat d’un centre comercial. I després es va dispersar pels carrers residencials fent simulacres d’atacs. El comandant donava ordres per ràdio: “Terroristes en un vehicle” o “múltiples terroristes a peu”.
Claster ha estat membre de la unitat de voluntaris durant anys, però ara es pren més seriosament les seves responsabilitats. Com la majoria dels altres homes, s’ha comprat nous equipaments, incloent-hi una protecció corporal i una mira de fusell millorada. Diu que molts membres de la comunitat ja tenen armes de foc personals, però que aquells que tenen pistoles ara volen obtenir fusells.
La seguretat més rigorosa és visible a tot Efrat, un assentament relativament gran amb més de deu mil persones. Soldats addicionals guarden l’entrada i la sortida. Fins i tot la seguretat de l’assentament va seguir un grup de recollidors de fem palestins mentre feia la ronda.
En un assentament més petit, situat als afores de Ramal·lah, els periodistes del Washington Post van ser informats que no se’ls permetria d’entrar “amb un conductor àrab o personal àrab per les normes de seguretat”, abans d’una visita programada.
La població jueva a Cisjordània va superar el mig milió a començament d’enguany –en una terra que era previst que formés part d’un estat palestí– i els assentaments han continuat expandint-se sota el govern d’extrema dreta d’Israel. Els palestins acusen l’ala més radical del moviment dels colons de fer servir cínicament l’atac d’Hamàs per aconseguir el seu objectiu de confiscar encara més terres.
Divendres, un grup de colons es va reunir en una rotonda als afores del poble palestí de Taybeh, a prop de Ramal·lah. Un grapat d’homes es van posar al carrer a pregar mentre els nens es congregaven a prop. Mitja dotzena de soldats israelians van establir un ampli perímetre al voltant de l’escena i van aturar el trànsit en dues direccions. Hi havia colons que hi passaven amb cotxe i tocaven el clàxon com a gest de suport.
“Aquesta és una manera no violenta d’expressar solidaritat i protesta”, va dir Barry Shuman, un advocat de 58 anys que es va unir a la pregària de la tarda quan va saber que un jove del seu assentament de Kochav Hashachar, a prop de Ramal·lah, havia estat greument ferit en una emboscada el dia anterior.
Shuman diu que hi ha “una ràbia tremenda” a les comunitats de colons després de l’atac d’Hamàs. “No es pot permetre que això continuï”, va dir, en referència a les amenaces dels milicians palestins, incloent-hi els nous grups que han agafat les armes a Cisjordània enguany. “Cal netejar-ho tot. Hem de destruir tots aquells centrats en la nostra destrucció.”
Tanmateix, els residents dels pobles del voltant diuen que ells no tenen cap connexió amb Hamàs i que únicament proven de guanyar-se la vida amb la terra que han treballat durant generacions. A poc més d’un quilòmetre de la carretera on els colons feien les pregàries, vam trobar dos palestins amb ferides recents i embenats que ens van dir que havien estat atacats pels mateixos homes.
“Abans no eren així”, va dir Yunis Kaabneh, de 53 anys, amb el cap embenat de gasa blanca. Va dir que els colons els havien agredit, a ell i la seva família, amb bastons perquè s’havien negat a abandonar casa seva als afores de Taybeh.
Un dels cops al cap va necessitar punts de sutura, i a la seva germana li van trencar totes dues mans trencades. Ara té massa por de tornar a casa. “No hi ha ningú que ens protegeixi.”
Preguntat sobre l’incident, Shuman es va limitar a dir: “Sospito que els colons van provar de defensar-se i algú va donar un cop de puny.”
Avi Nadel, un altre resident de Kochav Hashachar, explica que l’atac d’Hamàs els “ha despertat a tots”. I explica que el discurs polític israelià ha virat cap a la dreta les setmanes posteriors al 7 d’octubre, cosa que creu que beneficiarà el moviment dels colons. “A vegades, menys diversitat és bona”, diu, satisfet.
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
