A Madagascar no hi ha pingüins: els nens, ‘souvenir’ sexual (capítol 6)

L’illa de Nosy Be, al nord-oest, és el punt més turístic de Madagascar. Hi ha vols directes des de Marsella, París, Milà, Roma i l’illa de la Reunió. Milers de turistes la visiten cada any. Molts no arriben mai a saber com és Madagascar. Ni ganes. Vénen aquí perquè és barat, bonic per a fer fotos i és ple de dones atractives i fàcils. També hi recalen iots de milionaris que fan la volta al món i amants de la pesca esportiva. Hemingway seria feliç aquí. Malgrat ser l’indret més turístic i més car del país, comparat amb la Costa Brava, o Eivissa, Nosy Be és un paradís verge. A tot Madagascar, enguany, en nou mesos, només hi han arribat uns cent mil turistes. La meitat que l’any passat. Si evites els pocs grans hotels de ‘guiris’ que hi ha, aquesta illa és una perla de platges idíl·liques, fons submarins exuberants i màgiques plantacions d’ylang-ylang i cacau. Hi ha balenes, taurons, tortugues gegants i dofins. Fins i tot lèmurs salvatges, suculentes llagostes i moltes, moltes, ‘belles de nuit’.

Ambatoloaka és la platja dels hotels i el sexe fàcil. El turisme és la nova colonització. Jubilats de Marsella i de Milà es passegen dissimulant la panxa, amb ulleres fumades i bambes fluorescents. Tots van abraçats d’una o dues belleses locals. N’hi ha que són tan jovenetes i ells tan llefiscosament amorosos que fa fàstic. A l’hora de pagar, ells treuen ostensiblement de la butxaca grans feixos de bitllets. Aquí un mort de gana francès viu com un Rockefeller i, a més a més, elles li fan creure que és Alain Delon. No ens enganyem, a Europa també passa, però d’amagat, en locals tancats. A les recepcions dels hotels hi ha anuncis contra el turisme sexual i rètols que prohibeixen l’entrada a menors. ‘Els nens no són un souvenir turístic.’ Però, i si no porten carnet? I si subornen el recepcionista? En un país on la corrupció és habitual, especialment per part de la policia, la situació és incontrolable.

A Nosy Be, qualsevol pot passar la nit amb una jove preciositat per nou euros. La gana obliga. L’extrema pobresa en què viu bona part de la població atreu noies de tot arreu. El divendres a la tarda, les barquetes de passatgers que vénen de la gran illa en van plenes. Les famílies no veuen amb mals ulls que les seves filles s’emboliquin amb els vells blancs. Molts pares les animen a fer-ho. A l’Àfrica, com al Carib, la moral cristiana dels colonitzadors no va arrelar gens. Hi ha un concepte molt lliure del sexe, no apte per a puritans. Tan lliure i, tan rendible econòmicament, que, a Nosy Be, sovint, el negoci de la prostitució atempta contra els drets humans perquè afecta els menors, i la situació esclata.

L’octubre del 2013, ara fa dos anys, tres homes van ser assassinats per linxament popular. La multitud va capturar un francès, un francoitalià i un malgaix, els va interrogar en públic, a la platja, i, després de despullar-los i d’apallissar-los amb un tronc fins a la mort, els van cremar. Els acusaven de l’assassinat d’un nen. Les onades havien dut el seu cos al port. El cadàver no tenia ulls, ni llengua, ni òrgans genitals. El president d’una associació local va arribar a declarar que ‘havia estat una revolta popular contra la laxitud de les autoritats corruptes amb les xarxes internacionals de tràfic d’òrgans, heroïna i pederàstia’. Hi va haver toc de queda, pànic dels blancs i un impacte molt negatiu en el negoci turístic.

Dos anys després, quan sóc a Nosy Be, a molts quilòmetres d’aquí, a la gran illa, se celebra el judici d’aquell linxament, contra més de trenta sospitosos. Hi ha dos gendarmes acusats de ‘no assistència a persona en perill’. Per l’illa circulen moltes llegendes urbanes sobre aquella nit. Hi ha qui diu que les neveres del iot dels estrangers eren buides, que la multitud enfurismada no hi va trobar cap òrgan, o que els cadàvers, al mar, es descomponen començant pels òrgans mutilats en el cos del nen mort. Però la versió popular majoritària insisteix en el tràfic d’òrgans i la pederàstia. En pocs dies el tribunal es pronuncia. La sentència condemna quatre persones a la pena màxima: treballs forçats a perpetuïtat, i set més a penes de presó diverses. Tot amb tot, encara queden moltes ombres per a esvair. La defensa de les famílies dels assassinats s’exclama que no s’han abordat a fons les raons del linxament. Per què els van matar? Eren culpables de la mort del nen o van ser els caps de turc de la fúria popular contra els blancs per l’explotació sexual de les noies i els infants? La veritat no se sabrà pas mai.

L’associació End Child Prostitution, Child Pornography and Trafficking of Children for Sexual Purposes (ECPAT) du a terme una important campanya de sensibilització per tot Madagascar contra l’explotació sexual dels infants i la prostitució de menors. Recentment, per fer un estudi, van entrevistar 1237 prostitutes d’Antananarivo. 1132 eren menors de 18 anys. Hi ha cartells d’advertiment i denúncia a molts hotels: ‘A Madagascar, l’explotació sexual dels infants pel turisme és una realitat flagrant que tendeix a generalitzar-se, a desenvolupar-se i malauradament a banalitzar-se. És àmpliament acceptada pels pares, els amics, les comunitats, a raó dels guanys econòmics que representa per a les famílies desfavorides. Els turistes se senten lliures i s’aprofiten de la seva impunitat per abusar dels infants malgaixos. Preocupa la manca d’investigacions policíaques sobre prostitució infantil i la impunitat dels responsables.’ Segons Amnistia Internacional, el 2010 els menors prostituïts a Nosy Be representaven entre el 30% i el 50% de la totalitat de persones prostituïdes.