23.10.2020 - 19:50
La gran majoria dels països europeus es prepara per adoptar noves mesures dràstiques contra la segona onada de la pandèmia de la covid-19. Aquest migdia, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una declaració institucional a la Moncloa, com les que va fer durant l’estat d’alarma de la primera onada. Ha apel·lat a la màxima col·laboració i a la disciplina ciutadana. ‘Vénen moments molt durs’, ha dit.
Tot just abans-d’ahir dedicàvem la píndola a explicar la rebaixa de previsions de creixement per a Catalunya per al 2020 que feia la Cambra de Comerç. I un dels motius que donava era l’empitjorament de la situació sanitària a bona part d’Europa, la qual cosa impactarà en les seves economies i de retruc en la nostra, amb menys exportacions i menys moviments de passatgers. Sense dubte, el millor ajut que ens podria arribar d’Europa seria la normalització d’aquests dos punts cabdals per a la nostra activitat.
Segons les primeres impressions de la marxa de l’economia a la zona euro aquest octubre, que han sortit avui en el flaix dels PMI (opinió dels directors de compres) la situació no és per tirar coets. De fet, l’índex cau per tercer mes consecutiu, i baixa dels 50,4 punts registrats al setembre fins als 49,4 a l’octubre. És la primera contracció de l’activitat del sector privat des del juny. Tot i que l’índex es troba molt per sobre de les mínimes sense precedents observades durant el segon trimestre, la nova caiguda presenta la possibilitat que l’economia de tota la regió torni a baixar el quart trimestre.
Això vol dir que la zona euro s’enfronta a un risc més alt de caure en una desacceleració de doble fons, perquè la segona onada d’infeccions de virus pot original, finalment, una caiguda renovada de l’activitat total a l’octubre. És a dir, com exposava també la Cambra, abandonaríem la recuperació en V, esperada fins ara, per anar a parar a una situació de W.
Cal dir que l’informe assenyala l’aprofundiment d’una doble tendència de diferenciació molt clara. Per una banda, Alemanya i la resta de països, que mostren unes evolucions gairebé en sentit contrari. I per una altra, la indústria manufacturera i els serveis, que també indiquen camins oposats.
En aquest últim cas, el creixement de la producció manufacturera a la zona euro s’ha accelerat fins el seu màxim nivell des del febrer del 2018, acompanyat d’un augment del volum de noves comandes. Al contrari, l’activitat del sector serveis ha decrescut per segon mes consecutiu i s’ha deteriorat al ritme més intens des del maig passat. Bona part de l’explicació d’aquesta dicotomia és causada pel comportament de les economies externes a la zona euro que tenen més incidència en la indústria que en els serveis, on la demanda és de caràcter més intern. I, tenint en compte el pes més elevat dels serveis respecte de la indústria en les composicions del PIB dels diferents països, el resultat final per a l’economia és negatiu.
Però si la divergència és gran entre sectors, encara és més pronunciada entre països. Mentre que l’economia alemanya es veu impulsada amb força pel sector manufacturer –sobretot per la recuperació de les exportacions a la Xina– en un ritme només superat dues vegades en gairebé vint-i-cinc anys, la resta de la regió s’ha enfonsat en una desacceleració significativa.
Val a dir que l’informe matisa aquesta afirmació i recorda que, malgrat tot, aquesta desacceleració és, en general, modesta i molt més feble que l’observada el segon trimestre. I apunta, al mateix temps, cap a una altra banda, quan diu que les perspectives d’una recaiguda en la recessió exerciran més pressió al BCE perquè afegeixi més estímuls a les economies i perquè els governs ajudin més a esmorteir l’impacte de les mesures del semiconfinament per la covid-19, que no només s’han intensificat en tota la regió a l’octubre, sinó que sembla que continuaran creixent al novembre.
Alemanya cap amunt, i la resta, no. La indústria cap amunt, i els serveis, no. Aquest seria el resum de la situació a Europa ara com ara. De l’avançament del PMI per al mes d’octubre, la dada que més em preocupa és que nosaltres som dins la ‘resta de països’ que es troben en situació feble. Caldrà esperar uns dies per veure quina mena de dades definitives surten per estats, però sospito que no serem precisament entre els millors de la llista. I tant de bo que m’equivoqui!
