A les Nacions Unides, una indignació aclaparadora contra Israel

The Washington Post · Ishaan Tharoor

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va parlar abans-d’ahir a l’Assemblea General de l’ONU, i la policia de Nova York va haver de fer front a un munt de protestes.

Entre els qui es van manifestar contra la visita de Netanyahu hi ha la família de Nimrod Cohen, un soldat israelià capturat a Gaza després de l’atac del grup milicià Hamàs del 7 d’octubre al sud d’Israel.

Els pares de Cohen van dir als meus col·legues a principi d’aquest mes que culpaven Netanyahu –no Hamàs, una organització terrorista sobre la qual no tenen influència– per no haver aprofitat les oportunitats que se li havien presentat per aconseguir un alto-el-foc i l’alliberament dels ostatges restants. El consens entre els experts israelians i els analistes regionals és que un alto-el-foc a Gaza no interessa personalment Netanyahu, en part perquè membres de la seva coalició d’ultradreta volen que la guerra continuï.

La situació dels ostatges –sense parlar de la situació dels dos milions de civils palestins a Gaza les cases dels quals han estat destruïdes i les vides capgirades– són preocupacions menors, segons els crítics de Netanyahu. “Hi ha una corda penjada sobre el cap del meu fill”, diu Yehuda, el pare de Cohen, a The Washington Post. “Però encara tenim una raó per a lluitar. No penso en res més.”

Netanyahu, per la seva banda, lluita en uns altres fronts. Va arribar a Nova York mentre Israel intensificava els bombardaments sobre objectius presumptes de l’Hesbol·là al Líban, una ofensiva que ja ha causat la mort de centenars de libanesos, dones i nens inclosos. Després de consultes d’emergència, els Estats Units i França van encapçalar una crida per a un alto-el-foc immediat de 21 dies per a calmar les tensions. Segons funcionaris nord-americans, la crida es va acordar en coordinació amb Israel, però Netanyahu es va distanciar de la possibilitat d’un alto el foc imminent al Líban després de la pressió interna de la seva ala dreta.

El primer ministre israelià, en un comunicat, va instruir les forces del seu país a “continuar lluitant amb tota la força”. Les enquestes a Israel mostren que, mentre la gestió de Netanyahu de la guerra a Gaza es fa com més va menys popular, hi ha un entusiasme públic per la decisió d’obrir un front de guerra al nord. Els funcionaris israelians insisteixen que la seva escalada, inclosa una possible ofensiva terrestre, és necessària perquè desenes de milers d’israelians desplaçats per la por als atacs amb coets de l’Hesbol·là puguin tornar a les seves comunitats.

Tanmateix, a les Nacions Unides, dignataris i dirigents van condemnar el conflicte que s’agreuja i van demanar a Israel que moderés les seves accions. “Una guerra total s’ha d’evitar a qualsevol preu”, va dir el secretari general de l’ONU, António Guterres, que va advertir que “l’infern es desfermava” sobre el Líban. “Sens dubte, seria una catàstrofe total”, va afegir.

“El nostre espai aeri és violat per Israel, que envia els seus avions de guerra i drons”, va dir el primer ministre libanès, Najib Mikati, en una sessió especial del Consell de Seguretat dimecres, i va explicar que Israel havia estès “el terror i la por entre els ciutadans libanesos a la vista de tothom”, tan sols uns quants dies després de les explosions de tot de cercapersones i més dispositius de comunicació que duien membres de l’Hesbol·là a tot el país, que en van matar molts, suposadament perpetrades per Israel.

Els funcionaris israelians sovint es mostren ressentits amb les crítiques que reben de les Nacions Unides. Danny Danon, l’ambaixador d’Israel a l’ONU, va criticar el que va descriure com “l’espectacle anual d’hipocresia” a l’assemblea general. Sobre el Líban, va dir que els atacs israelians eren “precisos” i tenien d’objectiu neutralitzar la considerable capacitat de l’Hesbol·là de posar en perill Israel. “Em trobo una vegada més ací per a defensar les accions d’Israel com si algun país en la nostra situació hagués actuat de manera diferent, com si algun govern hagués traçat un camí diferent i no hagués actuat en defensa del seu poble”, va dir Danon.

Però una legió de crítics va denunciar a l’ONU les morts de més de 40.000 persones a Gaza i la guerra que es desplega al Líban. “Ja n’hi ha prou d’aquest crim. Prou, ara. Prou de matar nens i dones. Prou de genocidi. Prou d’enviar armes a Israel”, va dir el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, que va afegir que gran part de Gaza estava destruïda i va assenyalar també les operacions mortals d’Israel a zones de Cisjordània. “Aquesta bogeria no pot continuar. Tot el món és responsable de què passa al nostre poble a Gaza i Cisjordània.”

Tot i denunciar Hamàs i l’Hesbol·là, els mandataris mundials van criticar les campanyes contundents d’Israel i la incapacitat del sistema de l’ONU per moderar-lo com un perill per a la institució mateixa. “El dret de legítima defensa es fa servir com una arma d’extermini en massa i s’alimenten temors legítims de genocidi”, va dir el president de Guyana, Mohamed Irfaan Ali. “Cap estat, gran o petit, hauria de sentir-se còmode i segur quan es permet que aquestes atrocitats continuïn amb impunitat.”

“L’ordre internacional mundial s’enfronta a una prova que amenaça la seva existència”, va dir el primer ministre iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, que va denunciar la mort de civils per atacs d’Israel tant a Gaza com al Líban.

La setmana passada, l’assemblea general va aprovar una resolució per una majoria àmplia que demanava el desmantellament dels assentaments israelians als territoris ocupats i la fi de l’ocupació israeliana –cosa que no és en els plans i és impossible d’aplicar. Però molts dignataris van reiterar a Nova York les seves condemnes a les provocacions dels colons i les crides per a un estat palestí separat i sobirà.

“És del nostre interès comú i és una responsabilitat compartida assegurar-nos que es respectin estrictament el dret internacional i el dret humanitari, com també el funcionament adequat del sistema de justícia internacional”, va dir el primer ministre portuguès Luis Montenegro.

“A Palestina, hem de preguntar-nos: a quins interessos serveix la guerra?”, va demanar el president finlandès, Alexander Stubb, al faristol de l’assemblea general, en una referència potser indirecta a Netanyahu. “La pau serveix els interessos de la majoria mundial, dels palestins i dels israelians.”

I va afegir: “Ja no hi ha excuses. Aquesta guerra s’ha d’acabar i s’ha d’acabar ara.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb