A les Illes xerren balear?

A més del català i el castellà, a les Illes es parlen de cent cinquanta a cent setanta idiomes, entre llengües pròpies i apreses. Però, com bé diu el seu estatut, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial, cosa que no passa al País Valencià. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià, en cap cas es reconeix la unitat de la llengua i això ens ha dut a molts problemes, com és ara el cas del Tribunal Suprem, que obliga totes les administracions de parla catalana a usar l’espanyol quan es comuniquin entre elles, menystenint la llengua i les competències pròpies de cada territori. Argumenten que la denominació de la llengua als estatuts respectius no és la mateixa, cosa que obvia per propi interès les quaranta-sis sentències del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia valencià i del mateix Tribunal Suprem, que avalen que el valencià i el català són la mateixa llengua. I aquest sols és un intent més, no tenim un espai de comunicació propi, falten mitjans de transport amb les Illes, el Principat i el País Valencià sense corredor mediterrani, pocs avions. Si fos per ells, a pic i pala enderrocarien la AP-7.

El 24 de juny de 2020, la llavors diputada al congrés espanyol Laura Borràs va presentar una proposició no de llei en què demanava que la Comissió de Cultura del congrés dels diputats aprovés, entre altres propostes: “Instar el govern espanyol a reconèixer públicament i oficialment la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.”

Pot resultar xocant que es demani al congrés que es reconegui un fet científic, seria com demanar-los que aprovessin que la Terra és rodona. Però, atesa la influència del petit i sorollós nombre de negacionistes, que tenen en les seves files jutges i polítics, ens és de molta utilitat.

Un any després, quan la PNL és a punt de votar-se, el grup parlamentari d’Unides Podem ha presentat unes esmenes a aquest text, entre les quals s’ha de remarcar:

“Reconèixer i declarar la unitat de la llengua denominada ‘catalana‘ a Catalunya, ‘valenciana‘ a la Comunidad (sic) Valenciana i ‘balear‘ (sic) a les Illes Balears, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.”

Així com un mag treu un conill d’un barret, han tret el terme “balear”, que no usa ningú a les Illes. Balear perquè no hi ha pebrots de posar “mallorquí”. Coneixent l’estimada gent de les Illes, provocaria la ira dels menorquins i eivissencs, que també tenen dret a reclamar un dialecte propi.

El problema de tot plegat és acceptar en qualsevol text legal el terme “balear”, la qual cosa podria donar peu als jutges a legitimar aquesta ignomínia. I això fa mal, molt de mal. Ara la pregunta és si, aquest mal, Podem l’ha fet de manera innocent, cosa que dubto perquè les paraules “política” i “innocència” no lliguen gaire, sobretot perquè en una altra esmena han demanat que sigui l’Instituto Cervantes el “garant” de la unitat de la llengua, i aquí ja se’ls veu el llautó: llops amb pell de xai fent el passerell i fent la feina a l’amo.