13.11.2017 - 10:59
|
Actualització: 13.11.2017 - 11:01
Som mestres. I, com a tals, ocupats en l’educació dels infants. Educació que és molt més que instrucció. Educació que inclou obrir la porta, per als infants, a un món no hostil, amable, cordial, cooperant, humà, humanitzat i humanitzant.
L’educació inclou el respecte i vetllar per la formació del pensament propi i del criteri. I ara, com a mestres, volem aclarir, a la població en general, com entenem el respecte, el pensament propi i el criteri.
Respecte, per a tot i per a tothom el que no perjudica a l’altre. Tot és respectable? Ens pregunten els infants. I la resposta és no. No podem fer ni acceptar actes que fan mal a l’altre. És tan clar i tan simple que resulta comprensible per a tots, independentment de l’edat.
Pensament propi, molt distant del pensament únic. Poder pensar i poder pensar per mi mateixa, amb condicionants, és clar! que he de contemplar per acceptar i/o per superar. El pensament propi és, necessariament, divers, molt divers i qualsevol intent d’unificar-lo significa, inevitablement, fer mal a l’altre.
Criteri, educar en el criteri no significa ensenyar quin criteri tenir, no! És molt diferent. Això sí que seria adoctrinar. Només des de la simplicitat de bons i dolents, de bé i mal, de correcte i incorrecte podem suposar que el criteri s’ha d’ensenyar. El criteri s’ha de conrear, desenvolupar i no coartar. Perquè els humans naixem amb criteri i no és salvatge, és humà!
De ben segur que a ningú se li escapa com és que ara ens posem a escriure aquesta carta. Doncs sí és per això. Per fer saber a tothom que a les aules de les escoles hi ha infants desperts, atents, inquiets, que pregunten i opinen sobre tot el que els passa: el naixement d’un germà, la mort de l’avi, l’accident de cotxe, l’eclipsi de sol, l’atemptat terrorista, les manifestacions al carrer, les votacions!, la policia, els bombers, l’ambulància,… I estem, afortunadament, en una època en què els únics tabús són els que cadascú s’imposa. Per tant a les aules parlem de tot. I és per un únic motiu: l’educació. (Podem tornar a començar pel principi de la carta, en un bucle sense fi).
La conversa com a gran mitja de comprensió, relació i entesa.
Claustre de mestres de l’escola Ítaca. Manresa, 9 de novembre de 2017
