10.11.2017 - 06:00
Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Exili sembla una paraula manllevada d’un context històric allunyat en el temps o propi d’unes geografies on els poders absoluts, dictatorials i/o militaritzats en provoquen injustament. Però ara mateix el president de la Generalitat, dues conselleres i dos consellers es troben més o menys en aquesta situació, amb la voluntat de continuar mantenint la legítima —encara que limitada— representativitat del mandat atorgat a les urnes, mentre la resta del govern l’han empresonat, tot menyspreant aquell conjunt d’elements reals, efectius i simbòlics que defineixen els pobles. Amb dues d’aquestes persones, abans que fossin nomenades consellera i conseller, durant un període concret hi vaig establir unes relacions de treball en l’àmbit de la cultura a partir de les quals l’amistat s’hi va fer present: la Meritxell Serret i el Lluís Puig.
Amb la Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, vam treballar durant gairebé dos anys, colze a colze —intensament junt amb altres persones— en el projecte d’exposició El món agrari a les terres de parla catalana. L’exposició era una producció conjunta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural on ella en aquells moments exercia com a coordinadora tècnica. L’exposició es va inaugurar el març de 2011 i posteriorment va viatjar durant quatre anys, visitant unes 70 poblacions. Va ser un plaer treballar amb la Meritxell per moltes raons, perquè era i és una persona preparada, treballadora, bona gestora, amb ganes de trobar solucions, amb idees derivades de la formació, el coneixement constantment adquirit i de la pròpia sensibilitat, molt capaç de treballar en equip i amb un somriure que sempre li brilla a la cara. Un somriure d’aquells que no es compren perquè surten de dins, dels que no es poden simular perquè són sincers i profunds, dels que són l’expressió de la bondat de les persones, que no tothom té.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
