Quan posem “a” davant el complement directe?

Una de les errades sintàctiques més freqüents és escriure la preposició “a” davant el complement directe, per influència del castellà. La norma general diu que no hi va mai, igual com en francès i en italià, per exemple. Precisament es diu “directe” perquè s’uneix al verb sense cap lligam. Tenint en compte això, frases com aquestes les hem d’esmenar:

• Ha destituït *a un conseller → Ha destituït un conseller
• Van rebre efusivament *al president → Van rebre efusivament el president
• Avui entrevistarem *a una empresària → Avui entrevistarem una empresària
• El temporal ha afectat *a aquelles terres → El temporal ha afectat aquelles terres.

Tanmateix, en alguns casos el complement directe sí que va encapçalat per la preposició “a”. Vegem quines són, doncs, les excepcions de la norma general.

En primer lloc, quan el complement directe és un pronom personal fort:

• Us vull felicitar a vosaltres especialment. (En canvi, diríem Vull felicitar la noia.)
• Quan t’ha vist a tu ha somrigut. (En canvi, Quan ha vist l’Amèlia ha picat de mans.)

Segonament, en frases que indiquen reciprocitat:

• Sempre que es troben, s’insulten els uns als altres. (En canvi, Per què insultes el meu amic?)

En tercer lloc, quan sense la “a” la frase seria ambigua:

• L’esmenta més sovint que a la seva esposa. (En canvi, L’esmenta més sovint que la seva esposa vol dir que l’esmenta més sovint que no pas l’esmenta la seva esposa.)
• L’estimava com al seu millor amic. (Perquè L’estimava com el seu millor amic voldria dir que l’estimava tal com l’estimava el seu millor amic.)
• El protegeix com un pare a un fill. (Sense la “a” no sabríem si el comparem amb un pare protector d’un fill o bé amb un fill protector d’un pare.)
• Ho direm a en Joan, al qual sempre ajuda el seu oncle. (Sense la “a” pensaríem que en Joan sempre ajuda el seu oncle i no pas a la inversa.)
• A qui ha acompanyat el teu nebot? (Si no hi posem la “a” demanem qui ha estat l’encarregat d’acompanyar el teu nebot.)

La gramàtica també indica que s’ha de posar “a” davant qui en casos com ara aquest:

• Hem parlat amb en Pau, a qui resulta que coneixeu tots en aquest poble.

Així mateix, la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans obliga a fer servir la preposició “a” quan el complement directe és fora del lloc que li correspon i és “reprès” amb un pronom feble:

• A aquells escriptors, això els irrita. (L’ordre lògic seria: Això irrita aquells escriptors.)

La normativa del IEC accepta la preposició –sense fer-la obligatòria– davant tothom, ningú, algú, qualsevol i cadascú.

• Veig tothom a punt. / Veig a tothom a punt.
• No espero ningú. / No espero a ningú.
• Em costa d’entendre algú que faci això. / Em costa d’entendre a algú que faci això.
• Refuso qualsevol que insulti. / Refuso a qualsevol que insulti.
• La història posarà cadascú al seu lloc. / La història posarà a cadascú al seu lloc.

I també és optativa quan el complement directe es coordina amb un altre que porta la “a”:

• Ens van posar juntes, a mi i la meva amiga. / Ens van posar juntes, a mi i a la meva amiga.
• Ho ha fet sense tenir-vos en compte ni el teu professor ni a tu. / Ho ha fet sense tenir-vos en compte ni al teu professor ni a tu.