11.05.2023 - 21:40
El CIS va irrompre ahir en campanya amb moltes enquestes, però especialment amb una de Barcelona, molt diferent de totes les que s’havien fet fins ara; una enquesta que atorga a Ada Colau una victòria comodíssima. Segons el CIS, l’actual batllessa no solament no perdria representació sinó que guanyaria tres regidors, una dada que sembla desafiar el sentit comú.
I això del sentit comú no ho dic tan sols per les sensacions que qualsevol pot tenir al carrer. Passa que totes les dades demoscòpiques d’aquests darrers mesos han anat evidenciant l’existència d’un sentiment generalitzat contra la gestió d’Ada Colau que costa d’imaginar que s’haja esborrat així com així, d’avui per demà. En el darrer baròmetre municipal, l’oficial, del desembre del 2022, un 66,4% dels barcelonins afirmaven que Barcelona havia empitjorat el darrer any. I és creïble que Ada Colau puga, en aquest ambient, no tan sols no rebre un càstig, sinó guanyar tres escons?
Ja sabeu que, tradicionalment, a VilaWeb som molt escèptics sobre els resultats indicats pels sondatges. Per això advertim sempre: “Aquest article es basa en els resultats d’un sondatge i s’ha d’interpretar tenint en compte això: com s’ha demostrat, no hi ha garanties que quedin reflectits en els resultats finals.” La nit electoral veurem, per tant, si el CIS anava bé o anava errat. Però hi ha una novetat que crec que cal analitzar aquesta vegada i que podria fer servir ben perfectament Ada Colau per a guanyar unes eleccions que es configuren com un referèndum sobre ella, més que no com unes municipals normals i corrents.
La cosa és que en aquestes eleccions el batlle de Barcelona podria ser perfectament algú que només obtinga 10 regidors –que són, de fet, els que van tenir Ernest Maragall i Ada Colau ara fa quatre anys. Fa una dècada, en fa dues, ningú no podia aspirar a ser batlle de Barcelona sense tenir 18 regidors, 19 o 20. Però com que ara cap partit no es destaca clarament dels altres, com passava abans, i s’han anivellat tant els resultats de quatre grans forces polítiques (ERC, comuns, Junts i PSC), en realitat, les eleccions barcelonines han canviat completament de sentit. Abans per a guanyar calia el suport de votants que no eren estrictament del teu partit, però ara cal mantenir fanàticament al teu costat els teus i que no se’n vaja ningú a votar una altra cosa.
Són dues concepcions de la batalla electoral, de la tecnologia electoral, però també de la política. I això Ada Colau ho entén com ningú més: ella governa per als seus i prou –una cosa mai vista en un país i una ciutat que mantenien un gust històric pel pacte. Els altres dirigents polítics encara proven de governar per a tots, o per a molts. Colau no. Colau tan sols governa per als seus. La seua campanya electoral va adreçada als seus i prou. La seua comunicació tots aquests anys només anava a cercar els seus i només l’entenien els seus. Però és que ella no té gens d’interès que el vote ningú més que els seus. Perquè sap que si per governar tan sols ha d’aconseguir deu regidors, mantenint cohesionat el seu electorat ja els té.
I per això tant li fa què puga pensar la majoria de la població. Ni el seu patiment. No crec que l’espante ni la prive de dormir, ni tan sols que estiga preocupada perquè un 66,4% dels ciutadans opinen que la ciutat va pitjor i s’hi viu malament. Perquè les seues xifres són unes altres. Ella governa gràcies al fet que va obtenir un 20,71% dels vots en les eleccions del 2019. I sabeu quina intenció de vot li dóna el sondatge que va publicar ahir el CIS? El 24,8%. Que un 66% de la ciutat es queixe, a ella no li fa ni fred ni calor. S’ha dedicat durant vuit anys a alimentar els seus, a regalar-los, a mantenir-los, a cohesionar-los. I ara s’ho cobrarà.
No tot és tan senzill, malgrat tot. Colau té un cert risc de perdre perquè en realitat tot això va molt ajustat –n’hi ha prou que hi entre la CUP o Vox, per exemple, i ja canviaran totes les xifres. Per això tan sols la podria preocupar la situació si un dels altres tres candidats grans se’n desmarcàs per endavant. I en realitat només la preocuparia que se’n desmarcàs Xavier Trias, perquè Collboni i Maragall ja no tenen credibilitat opositora. És a dir, que Colau estaria preocupada si no parlàssem d’un duel de quatre, sinó d’un duel de dos, entre ella i Trias. En aquest supòsit sí que potser els seus votants no serien prou. Però no ens enganyem, que, així i tot, com vam veure perfectament fa quatre anys, sempre li quedarien les maniobres amorals, com aquella que va executar amb el racista Manuel Valls. Maniobra que va sorprendre alguns, dels seus i tot, perquè encara no havien entès que això d’Ada Colau no es tracta de governar Barcelona ni per als barcelonins. Es tracta d’ella i dels seus.
PS1. El pla de Colau té a veure amb allò que explica Christophe Guilluy sobre París i que vaig descriure en aquest editorial. Com allí, Barcelona va pel camí de ser una ciutadella tancada en mans de la nova burgesia d’esquerres, d’aquesta nova elit econòmica que fonamenta la seua rapinya en els sous públics i en la desigualtat entre aquests i el treball privat. Una elit que, com passa a la capital francesa, veu la classe mitjana com una enemiga i, per això, l’expulsa, literalment, mentre elucubra sobre drets esotèrics i proclama conflictes inventats per poder acusar de feixista qualsevol que els diga a la cara allò que fan.
PS2. Avui comencem la campanya electoral que, en el cas de VilaWeb, se centrarà en dues coses especials que completaran la informació del dia a dia. Per una banda, presentarem uns informes sobre ciutats, un cada dia, que avui comencem amb Berga i que demà continuarem amb Castelló. I, per una altra banda, cada dia a les deu del vespre, Esperança Camps, Odei Etxearte i Tomeu Martí us presentaran tres dietaris de campanya, de València, Barcelona i Palma estant.
PS3. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita, amb Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal, que s’ha consolidat molt ràpidament com un dels pòdcasts més escoltats en llengua catalana. Precisament aquesta setmana s’hi han afegit Esperança Camps, Odei Etxearte i Tomeu Martí, per parlar de les conseqüències de les eleccions municipals i als parlaments valencià i balear. Ací en teniu la versió en vídeo.
