07.01.2021 - 21:50
La mobilitat durant les festes de Nadal comença a notar-se als hospitals de Catalunya, on el 50% de les UCI ja són ocupades per pacients amb la covid. Els responsables mèdics preveuen que això anirà creixent els dies vinents i que les plantes hospitalàries entraran en risc de saturació. Ho explica en primera persona el doctor Pere Domingo, responsable de la covid-19 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Critica la manca de mesures que limitin més la interacció social, és crític amb el pla de vaccinació i observa amb temor l’efecte que pot tenir la nova variant anglesa. “Segur que ja circula i no farà sinó complicar-nos les coses”.
—Com està la pressió hospitalària a l’Hospital de Sant Pau?
—La situació és molt i molt preocupant. Tenim més del 50% dels llits crítics ocupats per pacients amb la covid i seixanta pacients en hospitalització convencional. Això és més del 10% dels llits hospitalaris que tenim habitualment, i és molt. Però és que cada dia hi ha ingressos. En aquest festiu intersetmanal, dotze ingressos, la nit de dilluns a dimarts, quinze… Tots només de covid. Això és una bestiesa. És impossible obtenir un recanvi hospitalari diari que t’asseguri només llits de covid. I mira que podem derivar pacients a les clíniques privades, especialment a la Clínica del Pilar, i també a la del Remei. Si no, no donaríem l’abast.
—A aquest ritme de contagis i de nous ingressos, quant de temps pot passar abans no hi hagi una saturació?
—Doncs no ho sé, perquè el temps sempre és difícil de calcular. En la primera onada, vam anar ampliant a mesura que anaven arribant els pacients. L’altra vegada vam tenir fins a 350 pacients ingressats només en les convencionals, a banda de cent pacients a l’UCI. Cent! Es va més que triplicar el nombre de llits d’UCI. Això és el que va passar al març i a l’abril. I ara tota la impressió que tenim és que anem cap allà. El quadre és extraordinàriament preocupant.
—En previsió d’aquest possible augment d’ingressos, s’han començat a deixar de fer segons quines operacions i cirurgies?
—Sí, ja s’han suspès algunes cirurgies, per exemple, per al pont que ve. Perquè requereixen, sobretot, suport de crítics en el postoperatori que no tenim, com ara una cirurgia cardíaca. A veure, les coses urgents es faran, però les que no siguin urgents hauran d’esperar. Són les conseqüències col·laterals de l’epidèmia, una altra onada que ha causat el coronavirus. Aquesta epidèmia la podem comparar amb un llac tranquil on tirem una pedra. Començarà a haver-hi onades, una darrere una altra. Això passa amb aquesta epidèmia. I no són tan sols onades sanitàries, sinó sanitàries col·laterals, socials, econòmiques, psicològiques, fatiga del personal, del pacient, claudicació…
—D’ací a uns dies farà dues setmanes que es va incrementar la mobilitat per Nadal. Ja se’n noten els efectes?
—Jo crec que encara no hem arribat a notar-los del tot. Dissabte farà quinze dies de Nadal, i preveiem que tindrem problemes de saturació. Tal com estan les UCI… El més preocupant és que ho notem tan aviat. Avui hem alliberat onze llits, però n’han ingressat dotze. I a veure què passarà aquesta nit. Jo hauria esperat que ho notéssim cap a la setmana que ve. Que ho notem tan aviat és que hi ha alguna cosa que se’ns escapa.
—Que no es va limitar prou la mobilitat?
—Que no es va limitar prou la mobilitat o que la variant anglesa, molt més transmissible, ja circula.
—La consellera Alba Vergés va confirmar ahir el primer cas a Catalunya.
—I és el primer que s’ha mirat. I si en mirem més, en trobarem més. Segur que ja circula, i això no farà sinó complicar-nos les coses. Aquesta variant fa que hi hagi molta més gent contagiada, perquè és entre un 40% i un 70% més transmissible.
—Analitzeu si els nous pacients estan contagiats per aquesta variant?
—No, el nostre hospital no té capacitat per a fer seqüenciació en massa d’aquest virus. S’envia a València per a fer-ne la seqüenciació, però aquestes dades indirectes fan pensar amb aquesta possibilitat. De totes maneres, que hi hagi aquesta variant circulant és important de saber-ho a efectes epidemiològics. Però a nosaltres, a efectes pràctics, no ens canvia la conducta. Tractarem els pacients de la mateixa manera. Això sí, en rebrem més. Perquè el virus aquest ens guanya per esgotament; esgotament del sistema, no en tinc cap mena de dubte.
—Les noves restriccions de mobilitat no hi ajuden?
—Jo crec que haurien de ser com més importants millor. La cosa és ben clara. Com es transmet aquesta infecció? De persona a persona. Quan el pacient arriba a l’hospital infectat, ja anem tard. L’ideal seria que el pacient no arribés a l’hospital, i per aconseguir-ho s’ha de limitar la transmissió de persona a persona. I això no es pot fer d’una altra manera que no sigui tallant la interacció social. Que ho facin com vulguin.
—Diuen que no som Alemanya.
—Doncs si no som Alemanya, haurem d’entomar el que vingui. Escolti, tal farem, tal trobarem. La gent es pot relaxar, es pot adormir i es pot despistar, però el virus res d’això: ni descansa, ni dorm, ni es despista. Està pel que ha d’estar, infectar. Anem per darrere el virus, sempre. Dic tot això, que pot sonar molt dràstic, però és obvi que no voldria ser al costat de la gent que ha de decidir. Jo tinc clar què haig de fer perquè, observant el panorama una mica més àmpliament, a vegades allò que és millor és enemic d’allò que és bo.
—Allò que és millor és enemic d’allò que és bo.
—És clar, perquè allò que faries en circumstàncies ideals és una cosa. Si nosaltres fóssim Suècia o Alemanya, com dèieu, crec que estaria tot tancat. Primer, perquè seríem molt més rics que no som, i segon, perquè seríem molt més disciplinats que no som. Perquè això també compta. En les societats llatines hi ha una certa tendència a prendre’s com un suggeriment, i no obligatorietat, allò que diuen els experts i l’autoritat.
—Salut també va anunciar fa dies un nou sistema de rastrejament. Fins ara ha funcionat?
—En l’àmbit hospitalari funciona força bé, ara, en l’àmbit extrahospitalari ho desconec. No tinc prou elements per a dir si funciona o no funciona. La impressió que tinc és que, si funcionés bé, no rebríem tants casos a l’hospital. Si rebem tants pacients, vol dir que no funciona prou bé i que fem tard. Si el pacient t’arriba a l’hospital infectat, és un fracàs del sistema. El sistema ha fracassat si el pacient arriba a l’hospital, és així. Llavors, pots analitzar on ha fracassat. Si és mobilitat, si és rastrejament…
—Crec que vau ser el primer professional sanitari de l’Hospital de Sant Pau a rebre el vaccí. Com va anar?
—Per sorteig, sí senyor. I res, vaig tenir una mica de dolor local, però no vaig notar res. I després ja hi havia cua dels professionals per a vacunar-se. Perquè la gent ho percep com el que és, una estratègia extraordinàriament eficaç i, per les dades que en tenim, ben segur.
—Per què creieu que el departament ha decidit ara de vaccinar els professionals sanitaris?
—Perquè els ha agafat amb els pixats al ventre. Tots els mitjans vau criticar la política de vacunació i que s’havia fet molt poca cosa.
—Perquè només van posar un 10% dels vaccins que havien arribat.
—Sí, sí, amb raó. La vostra feina és fiscalitzar l’àmbit públic i com treballen els polítics, i crec que ho han fet, òbviament, de manera força deficient. No s’havien complert les xifres… Jo crec que tot això els ha fet por. Els polítics sempre tenen por, i això els ha portat a dir: “Doncs au, ara vacunarem el personal dels hospitals.” Als hospitals tenim la manera de fer-ho: tenim les infermeres, els mitjans, els congeladors… Podem vacunar tanta gent com existències de vacunes tinguem. Per això hi ha cues de professionals vacunant-se.
—És a dir, que s’han de treure vacunes de sobre?
—Segur, i no tan sols això. També han vist que el sistema que han muntat no era prou àgil, per dir-ho d’alguna manera. I si vols fer-ho d’una manera més àgil, has d’utilitzar la gent que ja tens als hospitals.
—Quan tindrem immunitat de grup?
—Heu de calcular que amb aquest virus, si no creix la velocitat de reproducció, serà quan s’hagi vacunat un 60%-70% de la població.
—Argimon diu que a la tardor, Illa a final d’estiu. Ho veieu possible?
—Pot ser, sí. Depèn de l’agilitat que tingui el sistema per a vacunar. Imagineu-vos que heu de vacunar 100.000 persones el dia a escala espanyola o 10.000 a escala catalana, doncs vacuneu-los. Si teniu els mitjans, feu-ho i tindreu el 60% de la població vacunada no a l’estiu, sinó a final de maig. És que depèn com es faci i, és clar, de les possibilitats econòmiques. Però crec que hi ha recursos que no s’han explotat prou. I quan dic recursos, dic els hospitals. Tenim els congeladors, el personal… És qüestió d’optimitzar. A mi em va venir a vacunar personal de fora. No cal. Els nostres infermers vacunen tots els nostres pacients i nosaltres mateixos per altres virus com la grip. I com que fem recerca, aquí a l’hospital ja tenim congeladors de -80°. Els teníem abans que comencés tota aquesta història i es poden utilitzar. Si ens deixen vacunar 150 persones o 200 cada dia, en tres setmanes tenim vacunada amb la primera dosis tota la gent que vulgui de l’hospital.
—Treballeu en VIH, sabeu bé de les mutacions que pot tenir un virus. Us preocupa aquesta nova variant d’Anglaterra?
—No em preocupa que el virus muti, perquè ha mutat 300.000 vegades d’ençà que va aparèixer a la Xina. Els virus tenen uns enzims que s’equivoquen molt sovint en el procés de replicació, perquè són imperfectes, i per això muten. El problema és que algunes d’aquestes mutacions els aporten inconvenients però algunes altres els aporten avantatges. Si es confirma que aquestes mutacions d’Anglaterra comporten més transmissibilitat, és un problema. Perquè pot afectar més gent alhora i, per tant, que hi hagi més pressió al sistema sanitari i esgotament, com comentava abans.
—Aquesta evolució del virus deixarà sense efecte els vaccins que es validen ara?
—No ho sembla, per les coses que he llegit. No afecta la generació d’anticossos, que són molt més amplis. Tampoc sembla que aquesta variant comporti més gravetat en la malaltia.
—Una de les incògnites és saber quina immunitat ens donaran aquests vaccins. Quines dades en teniu?
—Depèn. Parlem de dos tipus d’immunitat. La humoral, que són els anticossos, i la cel·lular, que són els limfòcits, un tipus de cèl·lules blanques a la sang. La immunitat humoral, que és la més senzilla, s’ha mirat en tots els assaigs i, segons els resultats de les vacunes, duren fins a cent vint dies. Això ho sabem. Més enllà de tres mesos no ho sabem, tot i que sembla que a partir de llavors, els nivells es mantenen i agafen un plató. És a dir, que la primera bona notícia és que més enllà dels tres mesos, els nivells no baixen. Què passarà després? Ho haurem de veure, no en tenim dades. I pel que fa a la immunitat cel·lular, sembla que aquesta és més duradora encara. Però no s’ha pogut confirmar encara.
—Amb tot plegat, entenc que heu aparcat la vostra tasca d’investigació sobre el VIH.
—Sí. Bé, l’assistència no s’ha aturat, sigui presencialment o telemàticament. Però sí que ens ha impactat en la recerca, i aquesta és una altra onada de les que us comentava. Estem parats. Teníem diversos projectes en marxa i els hem hagut de parar. Ara fem recerca en covid. Però la gent ho ha de tenir clar. Perquè no tenim tractament contra la covid. No hi ha antivirals específics per a aquest virus i que sigui efectiu.
—A curt termini tampoc no els tindrem?
—N’hi ha molts en assaig, però cap que es vegi clarament que agafa bon perfil. S’ha parlat sobretot del remdesivir, i jo crec que té un lloc força marginal en el tractament d’aquesta malaltia. I més de la manera que s’ha utilitzat. Per això donem més antiinflamatoris per a evitar la inflamació pulmonar, que és el que porta el malalt pel camí de l’amargura.
—Esteu esgotat?
—Estem cansats i, de fet, hi ha molts companys que han anat caient, no tan sols per la covid, sinó per estrès post-traumàtic. Hi ha gent que s’ensorra quan arriba a un límit. Estem cansats físicament i psicològicament. Aquesta és una altra de les moltes onades.
