27.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.01.2023 - 22:38
El 24 de gener es va tornar a fer història. Aquell dia, el Butlletí dels Científics Atòmics va acostar la busca dels segons del Rellotge del Judici Final a la mitjanit. Ara és a noranta segons, el moment més a prop que ha estat mai de la simbòlica catàstrofe mundial. L’anunci es va fer en anglès, ucraïnès i rus en una conferència de premsa a Washington DC, als Estats Units. Van descriure el context històric actual com un moment de perill sense precedents.
El Consell de Ciència i Seguretat del Butlletí de Científics Atòmics és l’encarregat de moure les busques del Rellotge del Judici Final. Aquests experts destacats se centren en els perills que causen les potencials catàstrofes d’origen humà: el risc nuclear, el canvi climàtic, les amenaces biològiques i les tecnologies disruptives.
El Rellotge del Judici Final és la representació més gràfica d’aquestes amenaces, i l’acte d’avançar el rellotge representa la necessitat clara i urgent de vigilar què passa. El 2021 i 2022, les busques del rellotge es van col·locar a cent segons de la mitjanit. D’ençà del 1947, quan es va engegar el rellotge, no havia estat mai tan a prop del final: un toc d’atenció clar.
Amenaces al llarg del temps
El 1945, un grup de científics que treballaven al Projecte Manhattan –un projecte de recerca nord-americà sobre armes atòmiques– es van unir per formar el Butlletí dels Científics Atòmics. A final de la dècada del 1940, la nova amenaça de les armes nuclears projectava un núvol fosc sobre el món. El Rellotge del Judici Final pretenia ser una advertència a la humanitat sobre els perills d’aquesta tecnologia. Més tard, al segle XXI, es va ampliar per afegir-hi més amenaces d’origen humà.
El 1991, el rellotge es va col·locar a disset minuts de la mitjanit, el moment més llunyà del dia del judici final. Aquest canvi va arribar després del col·lapse de la Unió Soviètica i la signatura del Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques per part dels Estats Units i Rússia. Durant els anys noranta el món es va sentir una mica més segur.
A la dècada del 2010 vam ser molt a prop de col·locar-nos a un pas d’una guerra nuclear, encara que no tant com ara. Les relacions dels Estats Units amb unes altres potències nuclears mundials, com ara Rússia i la Xina, eren com més anava més tenses. S’havia abandonat l’acord nuclear amb l’Iran, cosa que va alterar la geopolítica del Llevant. L’amenaça de l’arsenal nuclear de Corea del Nord era en una fase alarmant. Juntament amb la perillosa retòrica de l’ex-president dels EUA Donald Trump i l’ascens mundial de l’extrema dreta, tot apuntava que la dècada del 2020 seria una època turbulenta.
El 2023, les crisis mundials a què ens enfrontem tenen conseqüències devastadores i efectes potencialment més duradors. El moment actual és insostenible, sobretot perquè les amenaces catastròfiques es multipliquen i s’intensifiquen.
Les crisis s’amunteguen i van de la invasió russa d’Ucraïna –amb les amenaces nuclears de Vladímir Putin– fins a les tensions socials i econòmiques encara presents el tercer any de pandèmia de la covid-19. Són desafiaments sense precedents per a la supervivència humana.
Ansietat apocalíptica
Com que el Rellotge del Judici Final és a noranta segons de la mitjanit, la situació afegeix estrès a una població mundial que ja té ansietat. A Europa, la por de la covid-19 va ser substituïda ben de pressa per la por d’una guerra nuclear.
L’ansietat produïda per la temença de morir va relacionada amb l’ansietat nuclear, i l’amenaça de guerra nuclear causada pels titulars diaris podria modelar la nostra manera de pensar i actuar.
Les armes nuclears causen una ansietat existencial especial, atès que tenen el potencial d’eradicar cultures, terres, llengües i vides senceres. En cas d’atac nuclear, el futur seria alterat d’una manera que ens resultaria inconcebible de processar.
El filòsof Langdon Winner va escriure que durant l’era posterior a la Segona Guerra Mundial, d’alguna manera, tots ens vam convertir en subjectes involuntaris d’un seguit d’experiments biològics i socials, els resultats dels quals es van fer evidents molt lentament.
Pels qui van créixer durant l’apogeu de la guerra freda, a mitjan segle XX, i fins a principi de la dècada dels vuitanta, el ressorgiment d’aquestes preocupacions té aires de déjà-vu. Amb l’objectiu de contrarestar aquesta por recurrent, les eines per afrontar-la inclouen limitar l’exposició als mitjans de comunicació, acostar-se als altres, cultivar la compassió i canviar de rutines.
Soldats russos a l’entrada de la central nuclear de Zaporíjia, a Ucraïna, el 23 d’agost (fotografia: EFE/EPA).
El moment és ara
El significat del Rellotge del Judici Final com a metàfora és un símbol gràfic de la multiplicació dels perills causats per l’home. A mesura que s’acosta a la mitjanit, la urgència de l’amenaça s’intensifica.
Tant si vivim en una de les nou nacions que tenen armes nuclears com si no, tots ens hem convertit en subjectes involuntaris de l’experiment que va començar amb la detonació de la primera bomba atòmica. El 2023, el Rellotge del Judici Final ens diu que som a noranta segons metafòrics de l’extinció autoinfligida. El temps apressa.
Christian Faize i Canaan Jack L. Rozdilsky són professors de gestió de desastres i emergències, a la Universitat de York, al Canadà. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
