La defensa del 9-N a Estrasburg es perd per deixadesa, inacció i el refús del tribunal

La batalla contra l’estat espanyol i per la defensa dels drets fonamentals per la causa del 9-N s’ha perdut. L’arxivament de la demanda del president Artur Mas per desistiment, per no haver respost al tribunal les al·legacions del Regne d’Espanya, deixa el 9-N sense cap defensa possible al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Perquè l’altra demanda que hi havia presentat un dels condemnats per desobediència a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros, l’ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs, fou declarada inadmissible el març de l’any passat per part del tribunal. I les altres dues condemnades, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau no van acabar presentant pas cap demanda a Estrasburg.

Mas, Ortega i Rigau van ser condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’organització del 9-N, per haver desobeït la prohibició del Tribunal Constitucional de dur a terme la consulta. Francesc Homs va ser condemnat directament pel Tribunal Suprem per la seva condició d’aforat com a diputat al congrés espanyol quan es va fer el judici. Les defenses de tots ells sempre van denunciar que se’ls havien vulnerat drets fonamentals, de la llibertat ideològica i d’expressió, de participació política i, sobretot, s’havia vulnerat el principi de legalitat.

De fet, quan el TEDH va admetre la demanda de Mas el febrer del 2023, va traslladar a l’estat espanyol una pregunta sobre si s’havia complert el principi de legalitat en la condemna al president, és a dir, si el delicte pel qual fou condemnat era clarament previst com a delicte en la legislació espanyola. “Els fets imputats al demandant eren de naturalesa ‘delictiva’?”, demanava el tribunal. Quan el Suprem va confirmar la condemna de Mas, Ortega i Rigau i quan va condemnar Homs, va confirmar un canvi de doctrina segons el qual no calia que una autoritat fos advertida mitjançant un requeriment del Tribunal Constitucional per a desobeir-lo, sinó que ja s’havia d’entendre que no fer cas d’una resolució del Constitucional constituïa en si mateix una infracció penal.

El “pecat” de Melero

Però la setmana passada el TEDH va enterrar la demanda de Mas quan va constatar que la seva defensa, exercida per l’advocat Xavier Melero, no responia a les comunicacions que el tribunal li feia arribar: primer, la petició de respondre el plec d’al·legacions del Regne d’Espanya, amb l’advertiment que no fer-ho podia ser entès pel tribunal com una acceptació del relat de l’estat; segon, quan passades unes setmanes el tribunal va recordar que el termini per a respondre havia vençut i que no havia rebut cap petició d’ajornament; i tercer, quan el tribunal, malgrat tot, va concedir un nou termini d’un mes per a respondre i tampoc no va obtenir cap resposta.

Tot amb tot, Xavier Melero va dir a VilaWeb que no havia respost al TEDH perquè pensava que no era pas preceptiu, que hauria acabat al·legant el mateix que en la demanda inicial. Just ahir va atribuir-ho a “un pecat de supèrbia”. I Mas va comparèixer per dir que tot plegat havia estat un malentès entre l’advocat i el tribunal. Va lamentar que s’hagués perdut aquesta oportunitat, que considerava en termes polítics estrictament. El tràmit que Melero va deixar passar era, precisament, el moment en què el demandant pot quantificar la demanda econòmica que s’exigeix a l’estat en concepte de rescabalament. Però Mas va dir que no tenien pas pensat de demanar una reparació econòmica, tot i haver hagut de pagar una multa que es va finançar amb diners de la Caixa de Solidaritat.

El no a Homs

Homs va presentar la seva demanda el setembre del 2021 al Tribunal d’Estrasburg. Al cap d’uns mesos va passar el primer filtre, el del registre, i li van comunicar per carta (en català) que la seva demanda i les dels condemnats per l’1-O quedarien agrupades. I si bé a començament del 2023 el TEDH va fer avançar les primeres demandes dels condemnats per l’1-O, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i la de Mas pel 9-N, traslladant-les a l’advocacia de l’estat espanyol, la d’Homs fou rebutjada, declarada inadmissible.

El març del 2023, el TEDH va declarar inadmissible la demanda d’Homs, però la decisió no li fou notificada per carta fins al setembre, segons que ha pogut comprovar VilaWeb, tot i que l’ex-conseller no ho havia fet públic. L’ex-vice-president del parlament Josep Costa va difondre a Twitter fa poc que la demanda d’Homs havia decaigut, tot i que no se sabia la raó per la qual s’havia declarat inadmissible.

VilaWeb ha pogut saber que el motiu pel qual el tribunal va desestimar el recurs fou que no complia un dels criteris d’admissibilitat que estableix el Conveni Europeu dels Drets Humans en l’article 35: que el demandant hagi sofert un perjudici important o hi hagi indicis d’una possible vulneració de drets fonamentals. El TEDH va dir a Homs que no veia que hi hagués cap aparença de vulneració de drets. La resposta sorprèn, tenint en compte que, en la mateixa causa i per la mateixa vulneració de drets al·legada, el tribunal va tramitar la d’Artur Mas (fonamentada en la d’Homs i presentada més tard) i va traslladar-la a l’estat espanyol.

Ortega i Rigau no van lliurar batalla

Per raons diferents, els camins d’Homs i de Mas a Estrasburg pel 9-N s’han acabat. I ni Joana Ortega ni Irene Rigau no van arribar a presentar cap demanda per la seva condemna, per més que Homs mateix va dir, quan va presentar públicament els detalls del seu recurs el 9 de novembre de 2021 a Estrasburg, que tant l’ex-vice-presidenta com l’ex-consellera tenien previst de fer igual. Però no ho van fer. I fins ara, els seus representants legals no han explicat per què van desistir de lliurar aquesta batalla que ara s’ha acabat perdent del tot.

En la carpeta catalana a Estrasburg resten vives les demandes dels presos polítics per l’1-O i les de l’ex-vice-president del parlament Josep Costa i de l’ex-secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós per les ingerències del Tribunal Constitucional espanyol en l’activitat del parlament quan va prohibir de debatre sobre l’autodeterminació i de criticar el rei espanyol. Tot esperant de saber, això sí, quin impacte pot tenir-hi la llei d’amnistia que és a punt d’entrar en vigor.