07.03.2023 - 21:40
Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona avinentesa per a recordar amb dades que encara no hi ha igualtat efectiva entre homes i dones. Ho corroborem amb vuit indicadors que palesen que cal continuar reivindicant aquesta igualtat.
1. Por de sortir totes soles de nit
Amb una recerca de Sexism Free Night a escala europea, trobem diferències abismals entre la inseguretat que senten homes i dones quan surten de nit. Un 77,5% de les dones diuen sentir-se insegures quan van totes soles a la nit, un percentatge que baixa fins al 22,9% quan responen els homes.
De resultes d’això, per exemple, un 67% de les dones fan veure de manera recurrent que parlen pel mòbil, o bé porten les claus a la mà com a defensa; aquest percentatge és del 16% entre els homes. A més, la inseguretat és per motius diferents. Si la principal preocupació de les dones és de rebre una agressió sexual, entre els homes el temor és de ser víctimes d’un robatori o d’una agressió física.
Un 74,8% de les dones cisgènere europees i un 65,7% dels que s’identifiquen com a trans o no binaris tenen por de rebre una agressió sexual quan surten de nit. Una xifra que contrasta amb la dels homes, que és del 5,6%.
En relació amb això, un 46% de les dones diu experimentar sempre o molt sovint alguna forma de violència sexual, com ara tocaments, comentaris no desitjats, mirades continuades, insistència en cas de negatives contínues. En més del 90% dels casos, els perpetradors són homes.
2. Desocupació i precarietat
La desocupació crònica és més alta entre les dones que no pas entre els homes. Fins i tot tenint en compte que les dones tenen una taxa d’activitat més baixa. És a dir, no hi ha tantes dones que treballen o que vulguin treballar, i, entre les qui ho volen, hi ha un percentatge més alt que no troba feina.
A banda una desocupació més alta, hi ha més factors que revelen que les dones són més precaritzades. Dels contractes indefinits, un 53% són d’homes; en canvi, dels temporals, un 54% són de dones.
Les dones també tenen més feines a temps parcial. Un 23% de les dones amb contracte a temps parcial diu que la raó d’aquest contracte és que tenen obligacions familiars o que s’han d’encarregar de la mainada, de malalts o de gent gran, cosa que no els permet de fer la jornada completa. Entre els homes, tan sols un 6,7% al·lega aquest motiu. De fet, entre els homes que treballen a temps parcial n’hi ha més que ho fan perquè estudien que no pas aquesta altra raó.
3. L’esport
L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips en aquest camp encara perduren, si bé les dones hi participen com més va més.
Malgrat aquest creixement, només una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que s’estén a tots els aspectes de l’esport federat. Per exemple, les dones només exerceixen la presidència en l’11% dels clubs esportius catalans, ocupen el 17% de les vice-presidències i representen el 26% de les vocalies.
També trobem diferències importants segons els esports. Els homes destaquen en els esports més populars i mediàtics, com ara futbol (93%), basquetbol (64%), handbol (62%) i tennis (71%); les dones només són majoria en ball esportiu (74%), esports de gel (52%), gimnàstica (93%), hípica (72%) i voleibol (69%).
4. Delictes contra la llibertat sexual
Les víctimes d’assetjament sexual, agressions sexuals, exhibicionisme, prostitució o explotació sexual de menors són molt majoritàriament dones. Una dada que ho evidencia són les denúncies que es presenten per delictes contra la llibertat sexual: en gairebé un 85% dels casos les víctimes del delicte són dones i el percentatge encara és més alt en el cas concret de les agressions sexuals.
En canvi, els detinguts o investigats per aquests delictes són molt majoritàriament homes. En el cas de Catalunya, representen el 95%, i al País Valencià i a les Illes són el 97%. És a dir, l’any 2021, van ser detinguts o investigats 132 dones per delictes contra la llibertat sexual i 3.406 homes.
5. L’escletxa salarial
Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, cada any, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.350 més que no pas les dones.
La desigualtat de salari la trobem en totes les franges d’edat, tot i que és més gran en les més altes. Fins i tot, tenint en compte el nivell educatiu i la mena de feina, hi ha diferències: simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.
6. Violència de gènere
Més de cinquanta mil dones, concretament 55.911, han presentat denúncies per violència masclista entre el quart trimestre del 2021 i el tercer del 2022. Això vol dir un augment de 6.331 denúncies respecte de l’any anterior; aquest augment ha estat transversal en tots els territoris del país.
En les dades anteriors es va argumentar que podien haver augmentat pel confinament i el fet que les parelles passessin més temps junts; tanmateix, amb la relaxació de les mesures, les denúncies no han fet sinó augmentar.
Les dades s’han mantingut als mateixos nivells. El País Valencià, tot i tenir menys població, encapçala el nombre de denúncies per territori, i també el nombre d’ordres de protecció, amb mesures com ara ordres d’allunyament, prohibició de comunicar-se amb la parella o suspensió de tinença d’armes.
7. Les excedències laborals
De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una colla de tasques, com les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones que deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.
Les darreres dades demostren que el 80% de les excedències per a tenir cura de familiars les demanen les dones. Aquesta qüestió va estretament relacionada amb la seva precarietat laboral, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Una dada que cal remarcar és que, tot i el pas del temps i la consciència, teòricament més gran, de la població, les dades no han canviat gaire. Fa disset anys, el 2005, a Catalunya un 83% de les excedències laborals per a tenir cura de familiars les demanaven dones, al País Valencià un 87% i a les Illes un 76%. És a dir, que el canvi ha estat molt reduït.
8. Els alts càrrecs
Al món laboral se sol parlar del sostre de vidre, en referència a la barrera invisible formada per les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment fins als càrrecs de més responsabilitat.
La presència de dones en alts càrrecs, com ara directores i gerents, encara és molt menor en comparació amb la dels homes.
Els factors són diversos. Com hem vist, hi ha la qüestió de la conciliació familiar i de la llar, on sembla que les dones hagin de triar entre una opció i una altra. Però les estatístiques diuen que van més enllà d’aquests aspectes.
Aquest sostre, que limita les carreres professionals, és difícil de traspassar i els impedeix de continuar avançant. En aquestes qüestions i tantes més, encara falta molt per a assolir una igualtat efectiva entre homes i dones.
