Xavi Tarragón: ‘Intentem de parlar amb la consellera Vergés des del maig’

‘Deixeu-vos de medalles que estan tacades d’incompetència i de moltes morts que potser s’haurien pogut evitar i dediqueu-vos a tenir cura dels treballadors i a impulsar un model sanitari que defensi les persones.’ Aquest és el missatge contundent que Xavi Tarragón, auxiliar d’infermeria i membre de la plataforma Sanitàries en Lluita vol fer arribar al govern. Aquest col·lectiu de metges, infermers i auxiliars va organitzar ahir una concentració davant el parlament per a refusar el lliurament de la Medalla d’Honor de la Generalitat, que enguany s’ha atorgat als sanitaris pel paper essencial que van tenir durant els moments més difícils de la pandèmia de coronavirus.

La plataforma ha volgut aprofitar el lliurament del premi per a insistir en una colla de reclamacions històriques del col·lectiu que encara consideren més necessàries després d’aquests mesos de feina tan durs. Demanen, per exemple, de recuperar el 5% del salari, que va quedar congelat el 2010 a causa de la crisi econòmica, i impulsar un model 100% públic i menys hospitalocèntric, amb un paper central de l’atenció primària.

—La gent de Sanitàries en Lluita heu refusat la Medalla d’Honor de la Generalitat i us heu concentrat davant el parlament per a protestar. Què reivindiqueu?
—Que no volem medalles honorífiques ni tampoc coronopaguetes, que considerem injustes i classistes. Volem un canvi de model que garanteixi una contractació adequada, que posi fi a l’abús de temporalitat, perquè ens trobem contractes precaris i temporals durant vuit anys, nou o deu. Això garantiria més qualitat assistencial i reduiria la iatrogènia i mortalitat dels usuaris. Defensem un model de titularitat, provisió i gestió 100% públic. A Catalunya tenim un model molt fragmentat, molt decantat per la concertada i pels consorcis. Les condicions laborals no són les mateixes per a tots, varien segons per quina empresa treballis. També considerem que cal un finançament més adequat de la sanitat. Respecte del PIB, Catalunya és la comunitat que menys hi inverteix de tot l’estat, i l’estat és força per sota de la mitjana de la Unió Europea. Volem fer veure també la necessitat de defensar l’atenció primària. Per molt que s’omplin la boca dient que és fonamental, amb les seves decisions observem que no és així.

—Quines decisions?
—Per exemple, donar divuit milions a Ferrovial en comptes de destinar-los directament a l’atenció primària. Són els professionals, sense més recursos ni mitjans, els qui fan aquesta feina de rastreig real. Després, aquests cinquanta milions que costaran els cinc hospitals satèl·lit que es faran al voltant de cinc hospitals importants, si es dediquessin a la prevenció i a l’atenció primària, és possible que no fossin necessaris. També veiem que ara destinaran, mitjançant Incasòl, noranta-sis milions a BCN World, quan estem farts de sentir que no hi ha diners per a tots…

—L’altre dia es va anunciar que el govern contractaria 2.000 professionals d’atenció primària abans de final d’any. Com valoreu aquesta mena d’anuncis?
—Paraules… Fins que no es materialitzin només són intencions. El 2018 hi va haver una vaga important a l’atenció primària. Es va arribar a uns acords de mínims que no s’han complert, ni de bon tros. Som una mica escèptics…

—Recollíeu alguna crítica que es preguntava també com serien aquests contractes…
—Hi ha moltíssima jornada parcial. Els interessa tenir molta gent precària, amb contracte parcial, per poder-hi recórrer quan hi hagi problemes. Probablement molta d’aquesta nova contractació serà amb contractes de jornada parcial. Durant la pandèmia s’han fet moltes jornades completes perquè la realitat ens superava, però un volum molt important de treballadors hem fet hores extraordinàries.

—I denuncieu que no s’han pagat com caldria.
—Sí, és una altra de les reivindicacions. Ha anat molt per sectors. Tenim un sistema molt fragmentat i diferenciat segons on treballis: hi ha el sector ICS, el SISCAT… I dins el sector SISCAT, cada centre té uns pactes i millores segons el conveni. Després hi ha convenis propis com el Parc de Salut Mar o l’Hospital Clínic, la privada també fa activitat per al CatSalut… Aquesta variabilitat tan gran en les condicions laborals s’ha de corregir d’una vegada.

—També vau criticar la manca d’uniformitat en la paga extraordinària dels sanitaris. Per què no es va aconseguir corregir?
—Intentem de parlar amb la consellera Alba Vergés des del maig. Ens va dir que tenia l’agenda molt atapeïda i no ens podia veure, i ens va remetre a unes altres figures del departament. Sobre la coronopagueta classista, és evident que els metges han de cobrar més perquè tenen més responsabilitat que els auxiliars, però aquesta paga en concret entenem que no funciona per categoria ni responsabilitat, sinó per l’exposició i esforç de tot aquest temps. No entenem com una senyora de la neteja, que ha estat exposadíssima a la infecció, no cobri, mentre que algú que ha fet teletreball cobri. Pel que fa a la paga de les residències, encara no han cobrat. Han de fer un tràmit administratiu telemàtic per a reclamar-la, cosa que em sembla demencial. Pitjor no es pot fer… Crec que n’ha quedat descontent tothom. No acabem d’entendre qui i com decideix aquestes coses.

—Més enllà d’aquesta qüestió, com valoreu la gestió de Vergés?
—Ningú no esperava les dimensions d’aquesta epidèmia, però les respostes no han estat les més encertades. S’ha menystingut l’atenció primària movent peces dels CAP cap als hospitals, desproveint la important tasca dels ambulatoris. Han hagut de fer feines administratives, com ara tramitar les baixes, amb manques de mitjans brutals. En una pandèmia, ningú no està segur si no estem tots segurs, i per això cal prevenció, prevenció i prevenció. S’han fet PCR en massa molt tard i sobre poblacions on ja s’havia demostrat que hi havia el focus d’infecció en massa. S’ha de fer abans i a tot arreu… El rastreig tampoc no s’ha fet com s’havia de fer. Molts sanitaris denunciem que no s’han posat prou mitjans perquè la comunicació entre els treballadors de Ferrovial i els CAP sigui fluida. Els responsables de fer el rastreig eren els treballadors contractats per Ferrovial del 061. Hi hauria d’haver comunicació fluida amb els CAP, perquè aquests treballadors no són sanitaris, però hi ha mecanismes que no han funcionat bé.

—Com us sentiu ara mateix els sanitaris, tenint en compte que pot venir una tardor difícil?
—Creiem que vindrà una tardor complicada. Hi ha una calma tensa als centres sanitaris perquè hi ha la por que en qualsevol moment ens puguem tornar a trobar com al març. En cas d’arribar a una situació similar, tenim seriosos dubtes que la resposta pugui ser gaire més eficaç. Dubtem que hi hagi personal prou preparat per a encarar una situació com aquella. A banda el cansament físic, hi ha una càrrega emocional molt forta, un gran estrès psicològic. Tant per a treballar sense els EPI –amb por per si ens podíem contagiar o contagiar la família–, com per la carència afectiva dels usuaris que no podien rebre familiars, que l’hem intentat de suplir. Tenim sospites que tot això no s’ha resolt. No creiem que hi hagi més personal i ens demanem quins treballadors cobriran les places dels cinc hospitals nous, perquè tenim por que siguin els de l’atenció primària. Les seves decisions van encaminades a un model totalment biomèdic i hospitalocèntric…

—Un encamineu cap a una vaga a la tardor?
—Molts dels integrants de la plataforma som a diversos sindicats parlant amb les seccions per fer-los veure que hi ha la necessitat de fer una vaga, però no és fàcil. Els sanitaris som un col·lectiu que veiem certament molt limitada la nostra capacitat de fer vaga, sobretot a l’àrea hospitalària. Els serveis mínims que imposa Treball són pràcticament els que tenim cada dia. Pot fer vaga la gent d’atenció primària, de serveis com exploracions complementàries, consultes externes, hospital de dia, gent de quiròfan… En general estem limitats, i a veure en quina situació ens trobem quan la convoquem…

—Explicàveu que dura que ha estat l’experiència que heu viscut. Després de tot això, com us preneu l’atorgament de premis com aquest?
—No hem d’oblidar que van tenir una oportunitat d’or per a demostrar que les paraules i els aplaudiments no eren hipòcrites i que realment pensen que el personal del sector sanitari és cabdal. En l’aprovació del pressupost hi va haver una proposta de la CUP perquè es destinés una partida al personal sanitari, perquè recuperés el 5% del sou. Des del 2010 tot el personal públic va ser objecte de retallades, com ara aquesta. Això continua des de llavors, i era una mesura que havia de ser transitòria per a sortir de la crisi. El parlament, malauradament, va votar que no, amb vots en contra tant d’ERC com de JxCat. Deixeu-vos de medalles tacades d’incompetència i de moltes morts que potser s’haurien pogut evitar i dediqueu-vos a tenir cura dels treballadors i a impulsar un model sanitari que realment defensi les persones. Aquest és principal motiu que ens ha animat a fer una concentració.