La mort de Pau Camp encén la mobilització a la mina

El dijous 4 de juny a quarts de cinc de la matinada el minaire Pau Camp va morir a la mina de Vilafruns, de l’empresa ICL, a Balsareny. Camp, de quaranta-cinc anys, deixa vídua i filla òrfena. Segons el recompte de la premsa local, és el vintè miner que hi mor d’ençà de l’any 1990, quan el polonès Stanisław Galik va inaugurar la macabra llista. El dinovè havia estat Sergi Font Vilardell, de vint-i-sis anys, el 2015. El manresà Pau Camp, fill del músic Manel Camp, va rebre comiat al tanatori Fontanova de Manresa el divendres 5 de juny i l’endemà rebia homenatge a la rotonda del Miner de Súria on hi ha el monument als minaires, com informa Regió 7.

La mort de Pau Camp, que treballava d’elèctric a la mina des del 2017, ha activat la mobilització minera i el sindicat Intersindical va convocar una vaga indefinida que havia de començar ahir. Però la vaga s’ha ajornat fins al 30 de juny. ‘Per primera vegada en un any i mig hem vist predisposició a la direcció per a seure a negociar les demandes de seguretat que reclamem. Si no arribem a cap acord, la vaga del dia 30 es durà a terme’, diuen fonts dels sindicats. El comitè d’empresa és presidit per CCOO, amb 5 representants, seguits per la CGT (4), la UGT (2) i la Intersindical (2).

‘A l’empresa som quatre-cents. Doncs a l’assemblea improvisada que vam organitzar al pàrquing d’una benzinera s’hi van presentar cent persones disposades a fer vaga. Això ha forçat la direcció a seure després d’any i mig de negar-s’hi. Feia un any i mig que esperàvem. L’únic que teníem eren imposicions. Demanem que la vida i la seguretat sempre passin davant de la producció. Això demanem. Perdre diners, dies de festa, que et facin treballar un cap de setmana, és assumible. Però no pots assumir accidents d’aquesta mena’, diu un company minaire. ‘La seguretat és un debat viu. I ara s’ha mort en Pau, però a principi de maig també va haver-hi un altre accident quasi mortal. Va anar de poc. Una pedra el va soterrar però no era la seva hora. Passarà 1.000 vegades i 999 et matarà. Es va salvar. En Pau no ho pot dir.’

L’accident

Segons fonts consultades per VilaWeb, aquell dia Pau Camp treballava al torn de nit (de les 22.30 a les 6.30) i canviava un ventilador expirant, que xucla pols i fum, als volts de les quatre de la matinada. Anava al costat del seu company Kristof, ara de baixa pel xoc, un dels molts polonesos que treballen a la mina, en cerca de condicions laborals millors que a la seva Polònia natal. ‘Un cop instal·lat el ventilador, i mentre en Kristof anava a donar corrent, en Pau es va quedar a comprovar que girés bé. A 50 metres Kristof va girar cua perquè s’havia deixat les claus del transformador, i quan va tombar el cap ja només va veure un núvol de pols. Bona part del sostre s’havia esfondrat. Una pedra de sis metres quadrats el va colgar. I més pedres de 70 o 80 cm també li van caure a sobre. Kristof només va veure’n la pila, i va intuir el cos colgat’, diu un company miner.

Tot això passava en una galeria abandonada, però recuperada fa poc per obrir una altra boca d’explotació de la sal, el clorur de potassi (KCl) que s’extreu de la mina, i que es fa servir per a fer fertilitzants destinats a l’agricultura. La galeria no era al punt més baix de la mina de Vilafruns, Balsareny, 620 metres, sinó prop de 498 metres sota terra, punt on els ascensors deixen els minaires. Des d’allà es mouen per les galeries amb vehicles elèctrics que Pau i els altres tretze elèctrics s’ocupaven de mantenir. El ventilador que col·locava en Pau Camp havia de servir per a xuclar la pols i el fum que es produeixen treballant i que si no es treuen no deixen veure més enllà d’un metre. ‘Quan Pau va quedar colgat, els companys de la brigada de salvament es van mobilitzar. Són miners com els altres, però amb formació de salvament. Entenen en primers auxilis, saben encordar i posar collarins. Entre dos i quatre el devien anar a buscar. Quan la resta de miners (rascadors –els que rasquen la sal amb els minerons de 85 tones i a 1.000 volts de tensió–, camioners, palistes, mecànics i jumbistes –que claven els perns per assegurar que les galeries no caiguin–) van sentir l’alarma, van entendre que alguna cosa passava. Però de l’accident no n’hi ha imatges perquè sota terra no es poden entrar telèfons ni fer fotografies. ‘Fins i tot els llapis de memòria bloquegen els ordinadors si els fas servir. Són molt estrictes a evitar fotos i extracció de material dels ordinadors’, diuen les fonts.

Investigacions

En aquests moments hi ha diverses investigacions en curs per esbrinar responsabilitats. Com és possible que el sostre de la galeria s’esfondrés? No serà fàcil, perquè la mina de Balsareny i la de Súria són de la israeliana ICL, però Pau Camp treballava per a una de les diverses empreses subcontractades a la mina, Montajes Rus (la subcontracta més gran de l’estat espanyol, amb 400 treballadors). ‘La responsabilitat de la seguretat depèn en alguns casos d’ICL, i en alguns altres de Montajes Rus. No és clar de qui depenia en el cas del Pau. Com que la propietat és d’ICL, Rus se’n renta les mans’, diuen les fonts consultades. Les investigacions en curs són de la direcció d’ICL, Montajes Rus, Inspecció de Mines i els Mossos d’Esquadra.

Reivindicacions

Els treballadors que van convocar la vaga reivindiquen millores de seguretat i laborals. D’entrada, que es compleixi el pla de sosteniment, les mesures que fan que les galeries aguantin. Després, més i millors bolunadores, les màquines que claven els perns, de dos metres i mig, per assegurar sostres i galeries. També volen que millori el coeficient reductor dels treballadors, cosa que permetria que els obrers es poguessin jubilar abans, a compte del risc que corren. ‘Aquí treballem amb condicions penoses. I amb pressió. A vegades és la mateixa gent que entra en galeries poc segures, per por dels comandaments intermedis. Si no ho veus segur, avisa i que se sanegi. Això també ho hem de fer nosaltres’, diuen les fonts consultades. ‘Per defecte, els nostres contractes inclouen compensacions de 30.000 euros en cas de mort. Però això és molt poc. Molt poc. I per molt que ho milloris també et dic que res no compensa una vida humana. Tot això ara és dur’, afirmen les fonts.

Reunions

S’espera que els treballadors de Montajes Rus es reuneixin amb la direcció dilluns o dimarts per arribar a acords i evitar la vaga indefinida. De moment, aquesta setmana els treballadors de Montajes Rus s’han trobat amb els d’ICL per unir estratègies i reivindicacions. I hi havia una reunió prevista entre la direcció d’ICL i els seus treballadors en una setmana intensa de mobilització a conseqüència de la mort de Pau Camp, el vintè miner que es mor a les mines de sal d’ençà del 1990.