Cartes creuades: Sánchez manarà fins el juny

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

El president espanyol ha deixat clar, encara que fos entre línies, que durant els dos mesos vinents ell serà l’únic que mani veritablement a l’estat espanyol, juntament amb els membres del seu govern.

Quan dimarts va fer públics els passos i terminis per a relaxar el confinament, la majoria es va quedar mirant al seu dit, és a dir, a les concrecions del paper; però el missatge que ens feia saber la decisió més important era a la lluna: el calendari de la distensió no arribarà fins a la tercera setmana de juny.

Dit d’una altra manera, que l’estat d’alarma serà en vigor fins aquesta tercera setmana de juny i que, a conseqüència, les decisions més importants les prendrà Sánchez perquè el decret d’alarma li dóna el rang de comandament únic.

Si s’acaba l’estat d’alarma, la facultat de prendre decisions molt importants tornaria a aquell invent que va sortir de la factoria d’Adolfo Suárez, a les ‘comunitats autònomes’. Aquest és el missatge de dimarts, una cosa que els ‘presidents autonòmics’ que esperen de recuperar aquest poder, van entendre molt bé sense que ningú ho hagués d’explicar.

Sánchez els pren el pèl amb molt poca vergonya, a aquests presidents, perquè no vol acordar res amb ells i només fa que comunicar-los el diumenge en reunió plasmàtica allò que ja ha explicat la vigília a tota la ciutadania.

Per prorrogar l’estat d’alarma, Sánchez ha de guanyar la votació al congrés, i aquests dies hem vist com aquests presidents han començat a moure-li el terra, recordant-li que no té assegurat el vot, i insinuant-li que haurà de fer concessions. Sánchez oferirà flexibilitat, segur, a aquests presidents, també als de Vitòria i Pamplona, en canvi de poder mantenir-se al comandament únic.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

En el teu article de dijous ‘Tuteratik Leitzara‘ escrivies, Martxelo, que les decisions absurdes del govern espanyol arriben ja tan lluny que un ciutadà de Leitza no podrà anar a Berastegi, que és al costat, però que en canvi podrà anar fins a Tudela, que és a 150 quilòmetres de distància. Et pose un parell d’exemples més del meu país, un que podria ser fins graciós i un altre preocupant. Hi ha dues poblacions, Bellvei i Castellet i la Gornal, que estan enganxades i tenen un carrer amb una vorera a la província de Tarragona i l’altra a la de Barcelona. Aquest és l’exemple divertit. Ja veurem què faran. L’exemple seriós és que els nostres governs divideixen el territori en regions sanitàries que no depenen ni encaixen a les províncies. Per exemple, una bona part de sud de la província de Castelló depèn de la zona sanitària de Sagunt, que cau a la província de València. Les unitats d’atenció o l’assistència hospitalària són en una província diferent, cosa que fins ara no preocupava absolutament a ningú perquè la ratlla de la divisió provincial a casa nostra és pràcticament inexistent perquè aquí no tenim institucions de tant pes polític com les vostres diputacions forals.

Crec que només entendrem com s’han tret de la màniga una decisió tan absurda si pensem que el govern espanyol sempre treballa amb un doble pla: allà al fons, es parle de què es parle, sempre hi ha algú que es preocupa d’estudiar quin impacte té qualsevol cosa que es faça en el debat que ells anomenen territorial i nosaltres nacional. I en aquest cas és evident. Com que la idea de centralitzar ha fracassat en la pràctica, ara cerquen una manera de fer marxa enrere sense donar la raó als que deien que en un estat autonòmic la lògica era donar més poder a les autonomies.