26.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 06.02.2018 - 20:55
Cinquanta-dues càrregues policíaques en col·legis electorals i un total de 1.066 ferits, un dels quals va acabar perdent un ull. Aquests són els altres resultats del referèndum de l’1 d’octubre. Aquell dia fou un bany de realitat per a molts catalans. Ningú no creia que l’estat espanyol pogués reprimir amb aquella brutalitat. Van ferir persones de totes les edats que cometien l’atreviment de defensar unes urnes. Aquest era el límit, van pensar molts. ‘No s’atreviran a posar ningú a la presó’, van dir uns altres. I tres setmanes més tard, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a Soto del Real. ‘No poden tancar un govern escollit a les urnes’. I un altre bany de realitat. La violència i els empresonaments han estat els màxims exponents de la repressió de l’estat espanyol.
En poc més de dos mesos, l’estat espanyol també ha encausat gairebé vuit-centes persones, ha fet cinquanta-sis escorcolls, vint-i-quatre detencions i ha prohibit dos actes. Madrid practica l’estratègia de la por per a reprimir tot allò que tingui a veure amb el referèndum, encara que aquest quedi enrere. Dos mesos d’una intensa repressió que han tingut un pròleg molt llarg: des del judici del 9-N a l’alta capacitat sancionadora del TC, passant per la intervenció dels comptes de la Generalitat.
A continuació fem un repàs de totes totes les formes de repressió que hi ha hagut en aquestes darreres setmanes. Des de l’advertiment als càrrecs públics de ser sancionats si permetien el referèndum fins a la detenció d’un ciutadà per haver-se alegrat de la mort de José Manuel Maza a la xarxa. Vegeu tots els casos, ordenats cronològicament:
Dijous, 7 de setembre – Un miler de càrrecs públics amenaçats. Després de suspendre la llei del referèndum, el TC va amenaçar un miler de càrrecs públics de les conseqüències penals que haurien d’afrontar en cas que permetessin el referèndum, no l’impedissin o fessin qualsevol acció que hi tingués a veure. Entre ells hi havia la presidenta del parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del govern, els 947 batlles de Catalunya, i uns setanta alts càrrecs, entre els quals hi havia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els responsables dels mitjans públics catalans TV3 i Catalunya Ràdio. Alguns batlles van respondre així:
https://twitter.com/eudaldcc/status/907563389571891200
Divendres, 8 de setembre – Escorcolls per a cercar les butlletes. La Guàrdia Civil va escorcollar la impremta Indugraf Offset de Constantí. Hi cercaven material del referèndum. L’escorcoll partia de la denúncia de fiscalia de Tarragona per desobediència, prevaricació i malversació de diners públics. L’endemà hi van tornar a entrar per continuar.
Dissabte, 9 de setembre – La Guàrdia Civil entra a la redacció del Vallenc. la fiscalia de Tarragona va investigar el director del setmanari, Francesc Fàbregas, per les mateixes raons, i la redacció va ser escorcollada. Es van emportar documentació del setmanari, una còpia del correu electrònic i l’ordinador personal del director, qui va haver d’anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil.
Dimarts, 12 de setembre – Acte prohibit. El jutge Yusty Bastarreche va prohibir l’acte en favor del referèndum sobre la independència de Catalunya que s’havia convocat a Madrid per part del col·lectiu Madrilenys pel Dret de Decidir. L’ajuntament, governat per Manuela Carmena, havia cedit el centre cultural Matadero perquè s’hi pogués fer aquest acte el diumenge següent.
Dimecres, 13 de setembre – La primera web clausurada. La Guàrdia Civil es va personar per instàncies judicials a l’empresa CDmon i va ordenar que es tanqués el domini referendum.cat. A continuació, es van habilitar les webs www.ref1oct.eu i www.ref1oct.cat per esquivar la censura, però finalment el govern espanyol també va aconseguir de clausurar-les. L’estratègia del govern espanyol consistia a ordenar directament a les companyies telefòniques espanyoles que restringissin als seus clients l’accés a aquestes webs.
La web del referèndum està disponible des d'una altra adreça. Entreu a través d'aquest enllaç https://t.co/O279Tkez7l
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 13, 2017
Dimecres, 13 de setembre – 712 batlles encausats. El fiscal general de l’estat espanyol, José Manuel Maza, va ordenar d’investigar els 712 batlles que havien signat el decret de suport al referèndum del primer d’octubre. Sis dies més tard, van començar a declarar com a encausats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Les imatges dels ciutadans acompanyant els batlles a declarar es van difondre arreu del país. N’hi va haver que es van negar a declarar, com ara els batlles de Bellpuig, Tàrrega, Arenys de Mar, entre més. El batlle de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va ser rebut així fora de la Fiscalia Superior de Catalunya.
@albertbatalla després de declarar balla el Ball Cerdà davant la Fiscalia #sensepor #democràcia Ha dit #votarem perquè és un dret ciutadà. pic.twitter.com/bP5MrV2og3
— Eva Clausó Estival (@evaclauso) September 27, 2017
Dijous, 14 de setembre – Cop a la Sindicatura Electoral. La fiscalia espanyola va presentar querelles contra els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya. Els síndics electorals eren les persones encarregades de vetllar per l’organització i el bon funcionament del referèndum, i van ser nomenats pel parlament després de l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació. Per evitar que el TC els posés una multa, el govern va dissoldre aquest òrgan i va traslladar aquesta funció a unes altres persones, els noms de les quals van ser anunciats el dia del referèndum. Tanmateix, però, no tenien les eines per a actuar com a síndics i la seva funció es va limitar a analitzar les incidències i valorar la participació.
El 14 de novembre, el TC va dictar l’aixecament de la investigació contra set membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya perquè van acceptar la seva renúncia.
Divendres, 15 de setembre – Cartells requisats i identificacions. La primera nit de campanya del referèndum va començar amb incidents en unes quantes localitats catalanes. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va denunciar que la policia local els havia requisat material de campanya, adduint que complia ordres directes de la Fiscalia General de l’estat espanyol. A Alcanar, la Guàrdia Civil va aturar tres militants de la CUP mentre penjaven cartells i se’ls va endur a la caserna de Sant Carles de la Ràpita per identificar-los. A Cerdanyola del Vallès, Figueres, Masquefa, Premià de Mar i Llagostera també es van fer identificacions.
Aquestes escenes es van repetir en més municipis dies més tard. Al barri de Sant Antoni de Barcelona, per exemple, la Guàrdia Urbana va identificar els membres d’una paradeta informativa del PDECat i els va confiscar material de campanya.
Divendres, 15 de setembre – Acte prohibit de la CUP. Anna Gabriel havia de fer un acte sobre el referèndum a la localitat basca d’Aldabe, però la policia espanyola, a petició de la fiscalia, va prohibir-lo perquè anava en contra de la resolució del TC contra la convocatòria del referèndum. Quan l’acte ja havia començat, la policia va irrompre al centre cívic i va desallotjar el públic. També va identificar la diputada. Finalment, l’acte es va fer al carrer.
Divendres, 15 de setembre – Garanties.cat, tancada. Va ser la primera de moltes. Aquella tarda, una estona abans que comencés la campanya pel referèndum, la Guàrdia Civil va blocar la web garanties.cat, impulsada per Junts pel Sí i presentada just després d’haver-se fet pública la llei del referèndum. La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC,) que instruïa la causa contra tot el govern pel referèndum, va exigir ahir que es clausurés aquesta web i el formulari d’inscripció de col·laboradors, segons que havia demanat la fiscalia espanyola. Aquesta ordre ja demanava d’identificar els mitjans de comunicació catalans que havien inserit publicitat institucional o propaganda sobre la convocatòria del referèndum. Ho veurem més endavant.
Divendres, 15 de setembre – Requeriment a alguns mitjans de comunicació. Aquella tarda, el TSJC va notificar a uns quants mitjans privats el requeriment de no publicar els anuncis institucionals del referèndum. Concretament, dos agents de paisà de la Guàrdia Civil van lliurar al Punt Avui, Nació Digital, Racó Català, El Nacional i VilaWeb un requeriment que els advertia que incorrerien en responsabilitats penals en cas que fessin difusió de la campanya institucional del primer d’octubre.
La vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en funcions de presidenta, Núria Llorach, Joan Puig, de Directe.cat, i Xavier Xirgu, d’El Punt Avui, van anar a declarar les dependències que la Guàrdia Civil té a la Travessera de Gràcia.
Dissabte, 16 de setembre – Detingut un militant de la CUP. Va ser a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, a la Sagrera. El jove, acusat d’atemptar contra la Guàrdia Urbana, va passar la nit a la comissaria, a la Zona Franca, i no va el van deixar en llibertat fins l’endemà. Quan va arribar a l’acte, la Guàrdia Urbana va demanar a alguns membres de l’organització que s’identifiquessin. El militant de la CUP va preguntar-los per què i, com que havia qüestionat els agents més d’una vegada, aquests el van empènyer a terra i el van detenir. L’advocat del noi, Eduardo Calís, ha dit que ‘en cap moment’ l’activista es va negar a identificar-se, i ha explicat que l’empenta li havia causat una contusió al cap, per la qual cosa va passar per l’hospital. També ha explicat que el jove no havia estat pas citat davant el jutge.
Dimarts, 19 de setembre – Catorze hores de registres a Unipost. Des de les sis del matí i fins a les vuit del vespre. La Guàrdia Civil va registrar la seu d’Unipost a Terrassa per cercar-hi material relacionat amb el referèndum. Tot i que l’ordre d’escorcoll no va arribar fins a tres quarts de cinc de la tarda, els agents van actuar des de primera hora del matí. Aquesta pràctica es va repetir unes quantes vegades durant aquells dies. Hi van trobar material censal. L’escorcoll, que es va allargar durant tot el dia, es va fer enmig d’un gran desplegament policíac i una concentració de protesta que, finalment, es va dissoldre pacíficament.
Dimecres, 20 de setembre – El cop d’estat contra el govern català. A primera hora del matí, la Guàrdia Civil espanyola va assaltar els departaments d’Economia, Afers Socials, Governació i Exteriors de la Generalitat, tot fent un cop d’estat contra les institucions catalanes per evitar el referèndum del primer d’octubre. Els agents van detenir tretze alts càrrecs de la Generalitat i es van ordenar quaranta-un escorcolls, vuits dels quals van ser dependències de la Generalitat. El detinguts van ser els següents:
- Josep Maria Jové, secretari general de la Vice-presidència i de la Conselleria d’Economia i Hisenda
- Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda
- David Franco, de l’àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) adscrit al Departament de Treball
- David Palanques, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al Departament de Treball
- Josué Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI
- Xavier Puig, de l’àrea TIC, adscrit al Departament d’Afers Exteriors
- Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT)
- Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda
- Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de Governació
- Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de Vice-presidència i d’Economia i Hisenda
- Josep Masoliver, de la Fundació puntCAT
- Mercè Martínez, responsable de projectes territorials de Vice-presidència,
- Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de Servei de T-Systems.
Hi va haver dos detinguts més, Pau Furriol Fornells i Mercedes Martínez Martos, a qui van vincular amb la nau de Bigues i Riells en qu es van localitzar milers de butlletes.
Sis dels detinguts van passar dues nits en dependències policíaques. Per una altra banda, van ser investigades set persones més, encara que no van arribar a ser detingudes: el secretari general de Treball, Josep Ginesta; Jordi Cabrafiga, cap de gabinet de la consellera de Governació; Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern; Joan Angulo, director gerent del CTTI; Valentí Arroyo, director de Serveis Corporatius del CTTI; Lluís Anaya, de l’àrea TIC, adscrit al Departament de Governació; i Montserrat Vidal, cap de processos electoral de Vice-presidència.
Aquell 20 de setembre, fora de la seu d’Economia, es van concentrar milers de persones, que van convertir el dia en una jornada de resistència històrica que la justícia espanyola no va deixar passar per alt.
Divendres, 22 de setembre – Sànchez i Cuixart, acusats de sedició. La Fiscalia General de l’estat espanyol va activar la maquinària ràpidament i va presentar una denúncia per sedició a l’Audiència espanyola, per les manifestacions i concentracions que s’havien fet a Barcelona dos dies abans. L’escrit apunta directament com a responsables del ‘delicte’ els dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a banda tots els qui van col·laborar en les concentracions. Després d’anar a declarar dues vegades a l’Audiència, el 16 d’octubre la jutgessa Carmen Lamela va dictar presó sense fiança per a tots dos. Encara són a Soto del Real.
Dilluns, 25 de setembre – Primers registres en ajuntaments. El matí d’aquell dilluns, uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar a l’Ajuntament d’Oliana amb una ordre judicial i van exigir la documentació sobre el referèndum. Va ser la primera acció d’aquest cos contra un consistori, ja que fins llavors els escorcolls s’havien fet en empreses privades. Els agents no es van emportar cap document. Per ordre de la fiscalia de Lleida aquell dia també van fer registres a Almacelles, Alpicat, Tàrrega, Bellpuig, Guissona i Aitona.
Dilluns, 25 de setembre – Assemblea.cat i cridadedemocracia.cat, tancades. L’adreça web assemblea.cat de l’Assemblea Nacional Catalana fou intervinguda a la nit per la Guàrdia Civil. El tancament no s’havia notificat prèviament. Tanmateix, de seguida l’Assemblea va obrir la web a www.assemblea.eu. El mateix li va passar a Òmnium, uns dies més tard. Van blocar-los la web de Crida per la Democràcia. Immediatament es va obrir una nova adreça, www.cridaperlademocracia.cat. També es van tancar prenpartit.cat, webdelsi.cat, del portal d’Alerta Solidària, i vullvotar.cat.
És difícil de quantificar quantes webs es van clausurar, ja que moltes van ser clonades per activistes de les xarxes. Tanmateix, moltes d’aquestes també van acabar clausurades pel fet d’haver incentivat la participació en el primer d’octubre. Cap d’aquestes pàgines era de la Generalitat, i totes corresponien a entitats privades i legals. Segons La Vanguardia, es van tancar un total de cent quaranta llocs web.
Dilluns, 25 de setembre – Investigats per clonar webs del referèndum. Dues persones van ser citades a declarar a la comissaria de la policia espanyola a Girona per haver clonat webs com ara ‘referèndum.cat’ o ‘garanties.cat’. La citació es va fer per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Paterna (València), que els investiga pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. Tots dos, que es van acollir al dret de no declarar, van quedar en llibertat i són investigats només per desobediència. A Oriol Ferràndez, de Caldes de Montbui, i un jove Reus, també van duplicar la web del referèndum i van haver d’anar a declarar.
El cas més important és el d’un jove Burjassot, Daniel Morales, acusat per la policia espanyola de ser el líder d’un moviment que tenia el suport d’uns altres particulars que van contribuir a una causa organitzada per clonar aquestes webs. La policia conclou que l’origen de les replicacions era en la publicació del codi font efectuat per aquest jove que, de manera organitzada, controlada i dirigida per ell, hauria causat la proliferació incontrolada de rèpliques d’aquestes pàgines, ‘ajudant a expandir un procés de desobediència a la legislació vigent i de radicalització’. El jove, el domicili del qual va ser registrat, s’investiga per desobediència, tot i que ell no és cap càrrec públic…
L’advocat de Morales va presentar un recurs contra la decisió judicial d’escorcollar el seu domicili. Hi denunciava irregularitats, sol·licitava l’arxivament de les investigacions i la devolució dels tres discs durs i el telèfon mòbil requisats, i en demanava les noves claus d’accés, que els funcionaris de la policia haurien canviat.
Dijous, 28 de setembre – Detingut per penjar cartells. La policia espanyola va identificar uns ciutadans que penjaven cartells a favor del referèndum a Reus. Els agents van arribar a agafar un jove i tirar-lo a terra, i li van demanar la identificació sense dir-li per què. Quan un dels agents finalment li va dir que era ‘per haver enganxat cartells’, els concentrats el van escridassar i li van demanar el número d’identificació, encara que ell no s’hi va avenir. L’agent es va endur el jove identificat a la comissaria, enmig de les protestes dels manifestants.
https://twitter.com/ReusDiari/status/913166904994516992
Dijous, 28 de setembre – Butlletes i urnes requisades. La Guàrdia Civil va requisar 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres en un magatzem d’Igualada. A més, els agents també han localitzat 100 urnes, que en un primer moment es creia que serien pel referèndum, però no. L’empresa custodiava les urnes pel FC Barcelona. El magatzem on es va trobar tot aquest material és propietat de l’empresa de producció d’esdeveniments culturals i esportius Events de la capital de l’Anoia.
Diumenge, 1 d’octubre – L’1 d’octubre: el dia de la gran repressió. 1.066 ferits i 52 càrregues policíaques arreu del Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu. Durant els dies següents, un 93,3% dels pacients van ser atesos per contusions o policontusions.
Des de primera hora del matí i fins al migdia, la Guàrdia Civil i la policia espanyola van intentar rebentar el referèndum amb una repressió sense precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, fet que no va impedir que els cossos policíacs empressin la força per entrar als col·legis i requisar les urnes.
Entre els ferits, Roger Español, un jove de 38 anys, va perdre la visió d’un ull arran de l’impacte d’una pilota de goma, una arma que està prohibida pel Parlament de Catalunya des del 2014.
Aquell mateix dia, a Sant Esteve Sesrovires, la Guàrdia Civil va detenir dos joves més; un per agressió a la Guàrdia Civil i a un altre per haver intentat atropellar uns agents amb una moto.
La fiscalia espanyola va considerar que la violència de la policia espanyola no havia afectat ‘en absolut’ la convivència ciutadana i es va negar a investigar els fets. Tanmateix, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, sí que investiga les càrregues policíaques a Barcelona durant el primer d’octubre i posa facilitats als ferits perquè posin una denúncia. De moment, al seu jutjat s’hi han presentat més de dos-centes trenta denúncies. Hi ha hagut ajuntaments, com ara el de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, que també han presentat denúncies col·lectives.
Dilluns, 16 d’octubre – Cuixart i Sànchez, presos polítics a l’Europa del 2017. La jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela va decretar presó sense fiança per als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats d’un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 i el 21 de setembre. Des de llavors, tot i que han presentat uns quants recursos, Lamela ha denegat la seva sortida de la presó.
Per una altra banda, Lamela no va empresonar l’ex-major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, però li va imposar mesures cautelars. Com la intendent Teresa Laplana, li va prohibir de sortir de l’estat espanyol i haurà de comparèixer cada quinze dies al jutjat, li va retirar el passaport, ha d’estar localitzable per telèfon ‘immediatament’ i ha de donar el contacte d’una persona perquè rebi qualsevol mena de notificació.
Dijous, 19 d’octubre – El batlle de Dosrius citat a declarar. El batlle de Dosrius (Maresme), Marc Bosch, va ser citat a declarar a la comandància de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca per un presumpte delicte de desobediència i resistència greu durant el referèndum del primer d’octubre. Bosch va ser un dels ferits més greus de la ràtzia de la policia espanyola a l’Escola Castell. Arran dels cops de porra, el batlle va ser atès a l’hospital de Mataró, on li van posar un collar cervical. La Guàrdia Civil també va citar a declarar el president local d’ERC a Dosrius i regidor de Promoció Econòmica, Eduard Garcia.
Ací podeu veure imatges del moment en què Bosch va intentar dialogar amb els agents i li van etzibar un cop de porra:
Dijous, 19 d’octubre – Registres en comissaries dels Mossos d’Esquadra. La Guàrdia Civil va entrar a la comissaria de Lleida dels Mossos d’Esquadra per cercar-hi informació sobre el primer d’octubre. Els agents, vestits de paisà, cercaven enregistraments de la jornada del referèndum a petició del titular del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. El mateix jutjat va ordenar l’endemà a la Guàrdia Civil d’entrar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per accedir a correus electrònics relacionats amb el referèndum.
El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga el referèndum de l’1 d’octubre, ha citat a declarar com a investigats l’ex-cap de gabinet del Departament de Governació, Jordi Cabrafiga, i el director de serveis corporatius del Centre de Telecomnicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Valentí Arroyo, per divendres.
En relació amb el registre de la comissaria dels mossos a Lleida, el dia 10 de novembre, uns agents de la Guàrdia Civil també van anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer de la Marina de Barcelona per ordre del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida. En aquesta comissaria hi ha la Divisió de Sistemes d’Informació Policial dels Mossos.
El dia 17 d’octubre, la Guàrdia Civil també va entrar a la seu central del 112 de Reus per cercar-hi informació relacionada amb el referèndum. Era una investigació d’un jutjat de Gandesa, organitzada per unes denúncies contra els Mossos que els acusaven ‘d’inacció’ en la jornada del referèndum.
Dimecres, 25 d’octubre – Sis detinguts arran de l’1-O. En aquesta data es va produir l’última detenció d’un ciutadà pels fets de l’1-O. En aquest cas, el detingut va ser un veí de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) acusat d’haver agredit un agent durant el primer d’octubre. Els agents es van presentar en un col·legi electoral i van rebentar-ne les portes per accedir-hi. L’acusat va llençar una cadira a uns dels policies quan va aconseguir entrar al punt de votació. Amb aquesta ja són sis les detencions de persones presumptes autores de delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat durant la jornada del dia 1 d’octubre.
Detenida la persona que lanzó una silla a un guardia civil el 1-O en Sant Joan de Vilatorrada #Barcelonahttps://t.co/6jU3bEmgdh pic.twitter.com/j9Dnf6ekvw
— Guardia Civil 🇪🇸 (@guardiacivil) October 25, 2017
El mateix dia 1, a Sant Esteve Sesrovires, la Guàrdia Civil va detenir dos joves més, un per agressió a la Guàrdia Civil i a un altre per haver intentat atropellar uns agents amb una moto. El dia 18 d’octubre també van detenir un jove de 22 anys d’aquesta mateixa localitat, acusat d’haver clavat una puntada de peu a un agent el primer d’octubre. La Guàrdia Civil va dir en una nota de premsa el dia 25 d’octubre que hi havia sis detinguts arran de l’1-O, però VilaWeb no ha pogut obtenir la confirmació dels dos restants.
Divendres, 27 d’octubre – El 155 i la intervenció definitiva: govern destituït, parlament dissolt i eleccions. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va actuar amb rapidesa i poca estona després que el parlament aprovés la proclamació d’independència que havia votat la ciutadania l’1-O, va comparèixer per anunciar la intervenció de l’autgovern català amb l’aplicació del famós article 155. Va dir que destituïa el president de la República, Carles Puigdemont, tot el govern de la Generalitat, que dissolia el Parlament de Catalunya i que convocava eleccions el dia 21 de desembre. També va demanar al Tribunal Constitucional que anul·lés les resolucions que havia pres el parlament.
Dijous, 2 de novembre – L’estat espanyol envia a la presó Junqueras i la meitat dels membres del govern de Catalunya. La jutgessa de l’Audiència espanyola, Carmen Lamela, va decretar l’empresonament sense fiança del vice-president Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, va decretat presó sota una fiança de cinquanta mil euros per a Santi Vila. Amb aquesta decisió, la jutgessa va acceptar la petició de mesures preventives del fiscal Miguel Ángel Carballo, que demanava les condicions més dures per a ells i els acusava de rebel·lió, sedició i malversació.
Divendres, 3 de novembre – La revista ‘El Jueves’ també rep i és investigada per un delicte d’injúries. El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona va obrir una investigació contra la revista El Jueves per una acusació d’injúries, arran d’una denúncia de la policia espanyola que es queixava d’un acudit de la revista. Posteriorment, el dia 8, el director de la publicació humorística, Guille Martínez-Vela, va haver d’anar a declarar, i va defensar davant el jutge que els texts humorístics de la revista ‘no poden treure’s del context d’un web de notícies falses’. Ara el jutge ha citat a declarar l’autor de l’acudit, que és investigat per un presumpte delicte d’injúries.
La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Cataluña https://t.co/YEP6WokDzU
— El Jueves (@eljueves) October 5, 2017
Diumenge, 5 de novembre – Vuit professors investigats per debatre sobre el primer d’octubre. La fiscalia veu indicis de delicte d’incitació a l’odi en dues professores de Primària del col·legi Mossèn Albert Vives de la Seu d’Urgell, pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. En les denúncies fetes per alguns pares s’afirma que aquestes dues professores van explicar als alumnes de només sis anys ‘que la Guàrdia Civil és dolenta i pega a la gent’. El ministeri públic, en canvi, no veu indicis de delicte en els altres sis docents investigats, d’altres escoles de la Seu d’Urgell, i ha demanat al jutjat que s’arxivi el cas contra ells. Tots ells van anar a declarar el 7 de novembre.
Dijous, 9 de novembre – Forcadell esquiva la presó amb una fiança de 150.000 euros. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decretar presó sota una fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, acusada per la fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Segons la interlocutòria del magistrat, hi ha un risc de reiteració del delicte, fet que justifica l’ingrés a la presó sota fiança. El jutge també va imposar a Corominas, Guinó, Simó i Barrufet una fiança de 25.000 euros per a eludir la presó.
Dijous, 9 de novembre – José Téllez, investigat per desobediència i obstrucció a la justícia. El tercer tinent de batlle de Badalona, José Téllez, va negar-se a declarar davant la fiscalia, arran de la investigació oberta per un presumpte cas de desobediència i obstrucció a la justícia per un incident amb la Guàrdia Urbana de Badalona durant una encartellada per l’1-O. Téllez va voler evitar que la policia requisés uns cartells d’Òmnium Cultural, els va agafar del vehicle policíac i els va lliurar als activistes. El regidor assegura que va ser un acte de defensa del dret a la propaganda política. ‘Recordem que el material requisat són cartells, no són armes, i, per tant, està emparat en drets civils bàsics fonamentals com ara la llibertat d’expressió’, va dir Téllez després d’assistir a la Ciutat de la Justícia.
Divendres, 10 de novembre – Causa general contra polítics i veïns de Reus. Una jutgessa de Reus investiga treballadors públics, empresaris, regidors i veïns de la ciutat per un manifest en què van demanar que els agents de la policia espanyola marxessin de l’hotel Gaudí de Reus, on estaven allotjats. Els investiguen per un delicte d’odi. En aquesta causa hi estan imputats el batlle de Reus, Carles Pellicer, sis regidors més del PDeCAT, ERC, Ara Reus i la CUP de l’ajuntament, així com dues persones responsables d’un gimnàs de Reus i quatre bombers, que han estat els últims a declarar. També els investiga per un presumpte delicte de malversació de fons, ja que presumptament van utilitzar els camions del Parc de Bombers per dirigir-se fins a l’hotel on estaven allotjats els policies.
Dijous, 16 de novembre – El senyor Bohigues, un encausat més. L’actor i radiofonista Eduard Biosca va rebre una citació judicial per un gag del seu personatge al programa ‘Versió RAC-1’, el senyor Bohigues. ‘En aquest país als actors ens imputen per les opinions dels personatges que interpretem!’, va exclamar, després de conèixer la notícia. El gag denunciat feia broma sobre els agents de la policia espanyola instal·lats en els vaixells al port de Barcelona durant setmanes, que van ser responsables dels actes violents del primer d’octubre.
https://soundcloud.com/user-776570511/sr-bohigues-bar-de-baix
Divendres, 17 de novembre – Sis detinguts més acusats d’incitació a l’odi. Fins ara, la Guàrdia Civil han detingut sis persones acusades d’incitació a l’odi per comentaris a les xarxes socials sobre la violència dels cossos policíacs espanyols durant el referèndum de l’1-O –vegeu els casos ací–. A la demarcació de Lleida, on s’han produït quatre d’aquestes detencions, l’operació porta el nom de ‘Dignity’. La va començar la Guàrdia Civil arran del referèndum. Els vuit professors de La Seu d’Urgell també són investigats en el marc d’aquesta operació.
Dimarts, 21 de novembre – Primeres sancions per les protestes durant la vaga del 3-O. El dia 3 d’octubre, durant la vaga en què es va aturar tot el Principat per protestar contra la repressió del primer d’octubre, a Reus es van organitzar dues marxes lentes per la AP-7 i la A-7. Ja s’han expedit les primeres sancions econòmiques arran de les dues protestes d’aquella jornada. Un mes més tard, dues persones que van participar en aquella concentració han rebut multes que impliquen la retirada de quatre punts del carnet de conduir i una sanció de dos-cents euros, que serà de cent si es paga abans de la data estipulada.
Divendres, 24 de novembre – Un home detingut per haver celebrat la mort de Maza. La policia espanyola va detenir un home a Barcelona per haver celebrat a les xarxes socials la mort de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza. Segons el ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, l’internauta també va amenaçar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Està acusat d’un delicte d’incitació a l’odi i d’injúries.
La @policia ha detenido en Barcelona a un hombre que celebró el fallecimiento de José Manuel Maza y amenazó al delegado del Gobierno en Cataluña en las redes sociales, por un presunto delito de incitación al odio e injurias.
— Juan Ignacio Zoido (@zoidoJI) November 24, 2017
El ministeri d’Interior espanyol ha obert una pestanya nova a la seva pàgina web dins l’apartat destinat als delictes d’odi. L’ha titulada ‘Situació a Catalunya: protecció de víctimes‘, i anima a denunciar els catalans sospitosos de ‘delictes d’odi’.
