Corpus: de l’ou com balla a la dansa de la Moma

A moltes ciutats de tot el país diuen que Corpus, que és avui, va ser durant molts anys l’autèntica festa major de la localitat. Aquesta festa, creada al segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. Es va expandir arran de l’auge de les ciutats, i la societat civil d’aquell moment la va saber aprofitar molt bé per expressar-se. N’és el millor exemple la processó festiva, que hom creu que va ser l’embrió de moltes peces d’imatgeria com ara els gegants i el bestiari; també hi apareixen vinculats per primera vegada un seguit de músiques i balls.

Així i tot, avui dia la festa de Corpus pren formes molt diferents de cap a cap del país. Entre les processons festives, es destaquen les de Barcelona i València per la seva riquesa. La de València, que es farà diumenge, és especialment lluïda per la singularitat dels elements de cultura popular que hi participen: les roques, els misteris, el ball de la Moma…. Tant Barcelona com València són dues ciutats que es van començar a expandir al segle XIV, paral·lelament a la implantació de la festa. Corpus, com que és una festivitat relativament nova –’només’ té sis-cents anys d’història– sempre ha estat molt urbana, en contrast amb la resta de festes tradicionals, molt lligades al cicle agrari.

Per Corpus també són molt populars les catifes, sobretot de ginesta, i les enramades. Moltes poblacions de tot el país en fan, però són especialment populars per l’exquisidesa les d’Arbúcies, Sitges, la Garriga i Sallent. Un altre element molt curiós de la diada és l’ou com balla, documentat per primera vegada a Barcelona al segle XV. Té un origen i un significat incerts, però actualment és una de les tradicions més atractives de la diada. Enguany a Barcelona se’n podran veure una quinzena en patis guarnits per tota la ciutat.

La variant més especial de la festa de Corpus és la Patum de Berga, que es fa fins diumenge. És catalogada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2005 per la riquesa i l’originalitat. La Patum ha esdevingut una demostració única de teatre popular que constitueix una notable excepció dins el costumari de la festa de Corpus.