31.10.2019 - 19:20
|
Actualització: 31.10.2019 - 19:26
TEMA DEL DIA
Terrorisme. El Tsunami Democràtic només ha convocat dues accions pacífiques, però ja ha aconseguit de fer aflorar la cara més autoritària de l’estat espanyol. En primer lloc, la Guàrdia Civil el qualifica d’organització criminal amb finalitats terroristes per justificar la investigació d’una entitat de la qual se’n sap ben poca cosa, però que basa la seva acció en la desobediència civil pacífica. Fins ara ha fet dues accions: l’ocupació de l’aeroport de Barcelona i protestar per la visita de Pedro Sánchez a Barcelona per a donar suport als policies espanyols ferits en els aldarulls. Cap de les dues iniciatives no té relació amb el terrorisme.
L’abús de la paraula ‘terrorisme’ no és gratuït. Primer, serveix de coartada per a justificar una actuació repressiva de la Guàrdia Civil, com és la de tancar servidors i pressionar les empreses informàtiques perquè no allotgin la web del Tsunami. Però, després, serveix de base per a preparar un relat judicial en el cas que s’obri una causa contra els seus responsables, que ningú sap qui són però que la Guàrdia Civil voldrà relacionar amb el Tsunami. Un relat fals, però que ja va passar amb l’acusació de rebel·lió contra els dirigents independentistes.
A Catalunya no hi ha terrorisme, ni hi va haver cap rebel·lió l’any 2017. La banalització de la paraula ‘terrorisme’ és una irresponsabilitat, perquè és un menyspreu a les víctimes i pretén criminalitzar tot el moviment independentista, que és democràtic i pacífic. A aquesta banalització, no hi contribueix només la Guàrdia Civil i el poder judicial, sinó també el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, quan diu que la violència a Catalunya té més impacte que la que hi va haver al País Basc. Unes paraules que n’haurien d’haver implicat el cessament i que van ser contestades fins i tot per Miquel Iceta, que segur que no forma part de l’estat major del Tsunami, i que va haver de recordar que amb més de 800 morts sobre la taula no es podia jugar.
Les xarxes són un àmbit on l’independentisme es mou amb comoditat, tant per estructurar-se institucionalment com per organitzar les protestes contra la sentència. El govern espanyol va perdent els nervis, i en aquest marc cal situar l’aprovació d’un decret llei per a prohibir la república digital, la que tantes bromes havia suscitat entre les files unionistes. Volen prohibir l’IdentiCat, que impulsa el conseller Jordi Puigneró, perquè en paraules de Sánchez ‘no hi ha independència offline ni online‘. El decret és un 155 digital que obligarà totes les administracions de l’estat espanyol a utilitzar servidors ubicats a Europa. Una censura pròpia de països autoritaris com la Xina i Rússia. La comparació, la fa la premsa internacional, amb mitjans de prestigi com la BBC, Vice News i Tech Crunch, per a denunciar el tancament o el blocatge de la web de Tsunami Democràtic a GitHub.
Aquesta censura digital perjudica la reputació de la democràcia espanyola més que no pas les càrregues policíaques i els excessos judicials. A banda, no servirà per a aturar l’activitat del Tsunami a la xarxa ni la república digital. Sánchez comença a assemblar-se a Neo de Matrix, interpretat per Keanu Reeves, que vivia en una simulació virtual creada per una comunitat de màquines superevolucionades, i no troba el seu Morfeu per sortir-ne.
MÉS QÜESTIONS
Puig rebutja la possible gran coalició PSOE-PP. A mesura que s’acosten les eleccions del 10-N, guanya pes la possibilitat que es configuri un govern amb el suport de les tres grans forces espanyoles: el PSOE, el PP i Ciutadans. Una possibilitat que el president de la Generalitat, Ximo Puig, no veu desitjable perquè la democràcia se sustenta fonamentalment en la dialèctica entre la dreta i l’esquerra, encara que també ha subratllat que hi havia d’haver acords més enllà de les fronteres dels blocs i que calia cercar més porositat en les relacions polítiques. Pel president de la Generalitat, el més important és que després de les eleccions es constitueixi un govern amb una majoria sòlida i estable que pugui encarar la crisi territorial, el problema de la desigualtat i la desacceleració econòmica. La prioritat, per Puig, és posar fi al blocatge que diu que hi ha a la política espanyola i deixar governar la força més votada, que previsiblement serà el PSOE, per deixar enrere l’amenaça permanent d’eleccions. Espera que les del 10-N siguin les definitives i que tots els partits siguin conscients que no n’hi ha cap que tingui dret de continuar blocant.
Anticorrupció demana a la Intervenció de la Generalitat d’informar sobre l’aval a Valmor. La Fiscalia Anticorrupció demanarà que es reobri la investigació sobre l’organització de la Fórmula 1 a València i se citi el responsable de la Intervenció de la Generalitat que va elaborar un informe sobre el contracte pel qual el Consell va substituir Bancaixa com a avalador de l’empresa Valmor. Aquest contracte va ser signat el 19 de juliol de 2011 per Francisco Camps, un dia abans de dimitir com a president de la Generalitat, i concerneix l’empresa organitzadora dels primers grans premis de Fórmula 1 a València. Encara que el termini d’instrucció ha prescrit, es va acordar aquesta diligència, que va ser suspesa, igual com una altra que ara la fiscal també vol reactivar, consistent en la traducció de l’anglès a l’espanyol de diversos correus electrònics que obren en la causa. El resultat d’aquesta petició de la fiscalia pot ser determinant per al futur d’aquesta causa, és a dir, si l’ex-president Camps és processat o si finalment Anticorrupció opta per sol·licitar-ne el sobreseïment, com va fer fa poc amb una altra de les causes sobre la Fórmula 1 en què s’investigava Camps i altres ex-alts càrrecs al jutjat d’instrucció número 17.
El govern acorda d’injectar liquiditat als sectors afectats per la fallida de Thomas Cook. El consell de govern, a proposta de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, ha aprovat una línia de finançament, a través de la Societat de Garantia Recíproca ISBA, per a injectar liquiditat als sectors afectats per la fallida de l’operador turístic Thomas Cook a les Illes. Aquests ajuts generaran una inversió global de 10 milions d’euros. L’operació extraordinària s’adreça, especialment, a finançar projectes de microempreses i de petites i mitjanes empreses. L’autorització de despesa és per als anys 2019 i 2020, i té un import de 850.000€, que permetran de cobrir les despeses financeres d’operacions de liquiditat, tot plegat amb l’objectiu de fer front als efectes sectorials causats pel concurs de creditors del majorista britànic.
El batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol, repetirà com a candidat de Les Républicains. L’actual batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol, acaba d’aconseguir la investidura del partit Les Républicains. Pujol encara no ha oficialitzat la candidatura, però ara ja no hi ha cap dubte que provarà de revalidar el seu mandat a les eleccions municipals del març vinent. La investidura de Les Républicains a Jean Marc Pujol és un cop dur per a Olivier Amiel, antic adjunt al batlle de Perpinyà, que també s’havia presentat com a candidat. La presidenta del partit a escala regional, Christine Gavalda-Moulenat, considera que Pujol és qui té més opcions de sumar forces i guanyar l’elecció.
LA XIFRA
Un 12,8% de la població d’Andorra es troba en risc de pobresa, segons les dades facilitades per un informe d’Estadística sobre les condicions de vida, la pobresa, l’exclusió social i la distribució personal de la renda. Per franges d’edat, el 19,9% de les persones majors de 65 anys són en risc de pobresa, xifra que augmenta fins al 59,8% si no es tenen en compte les prestacions socials i pensions.
TAL DIA COM AVUI
El 31 d’octubre de 1412 el frustrat pretendent al tron de la Corona d’Aragó, Jaume d’Urgell, es rendeix a Balaguer a les tropes de Ferran I d’Antequera, rei segons el Compromís de Casp. És processat i empresonat fins a la seva mort al castell de Xàtiva.
