05.10.2019 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
La UGT de Navarra, amb el sindicat SPA, ha pledejat mitjançant el Tribunal Superior de Navarra per afeblir un decret anterior del govern de Navarra que tenia per funcionalitat reforçar l’ús públic de l’èuscar, especialment en l’anomenada zona bilingüe. A conseqüència d’això, legalment, ara puntuarà més saber anglès o àrab que no pas basc a l’hora de presentar-se a un treball públic.
Evidentment tothom ha entès aquí que això no és cap anècdota. Aquesta unió sindical que és la UGT sempre ha estat molt lluny de qualsevol cosa que sigui basca o que porti l’adjectiu basc darrere. Tanmateix, demostrar tan poca sensibilitat envers la llengua l’any 2019 com ha demostrat resulta molt decebedor.
La UGT confederal inclou la UGT de Navarra, i la d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, amb la UGT de Catalunya, i això ha fet que hagin aparegut tot de comentaris al respecte, com a reacció a l’atac als drets dels parlants de l’èuscar.
Perquè els lectors catalans recordaran perfectament que la UGT catalana va signar i es va comprometre en favor del dret de decidir i en favor del referèndum del Primer d’Octubre.
Hi ha 486 quilòmetres geogràfics entre la seu de la UGT a Pamplona i de la de Barcelona. Però crec que hi ha milers i milers de milles polítiques entre aquestes dues seus. És impensable d’imaginar que la UGT catalana anés als tribunals per afeblir la llengua catalana. Els catalans hauran de fer un curs als navarresos el pròxim Congrés Confederal.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
En la política, com en tot a la vida, els actes tenen conseqüències. I l’operació 155 ha implicat de manera inevitable el ressorgiment de la intransigència espanyolista més rància, que ara camina desbocada. Contra la diversitat, com sempre.
La llista d’incidents lingüístics d’aquesta setmana, per exemple, resulta inquietant. A ‘Uesca’ (en aragonès s’escriu així) el nou ajuntament nacionalista espanyol ha retirat els cartells que a l’entrada recollien la denominació de la ciutat en aragonès i la proclamaven ciutat bilingüe. Al Principat d’Astúries, al parlament, els diputats espanyolistes s’han inventat un suposat dret de no saber l’asturià –imagina’t què passaria, Martxelo, si tu o jo diguéssem que tenim el dret de no saber l’espanyol. I no cal que explique ni a tu ni als lectors de Berria l’escàndol que s’ha organitzat a Navarra quan s’ha fet públic que, pel TSJ, saber, fora de l’anomenada zona bascòfona, la ‘lingua Navarrorum’ és menys important en qualsevol oposició pública que saber l’anglès o el xinès.
I a casa nostra també, no et penses, hem tingut un escàndol quan el govern de Pedro Sánchez, mitjançant de l’advocacia de l’estat, ha exigit a la Generalitat Valenciana que es relacione amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears en espanyol i no en català com han fet sempre fins ara. El govern valencià hi ha reaccionat dient que no pensa fer-ho però preguntant, a més, què caram importa al govern espanyol en quina llengua es relaciona amb les altres comunitats autònomes. La pregunta és molt lògica però la resposta ho és més. Si van contra l’aragonès, l’asturià, el basc i el català en la mateixa setmana és que van contra la diversitat. Ho torne a dir: com sempre.
