Prop de 68 desnonaments cada dia al Principat, el País Valencià i les Illes

Hi ha gairebé 68 desnonaments el dia. Aquesta és la mitjana d’expulsions de famílies de casa seva durant el primer trimestre de l’any al Principat, el País Valencià i les Illes per execucions de sentències judicials. Exactament, 67,8, un global que s’acosta perillosament a tres desnonaments cada hora. En concret, van ser 39,5, 23,5 i 4,8 el dia, respectivament. Les dades que trimestralment actualitza el Consell General del Poder Judicial a partir dels llançaments practicats indiquen que hi va haver un repunt dels desnonaments el primer trimestre de l’any respecte de tot l’any passat. La mitjana de desnonaments diaris del 2018 va ser de 66. Però els increments o les davallades anuals no són lineals i caldrà esperar la resta de trimestres per avaluar-ne l’evolució. De fet, en relació al darrer trimestre de l’any passat, van baixar d’un 6,6% al Principat, d’un 4,5% a les Illes, i van pujar d’un 0,1% al País Valencià. El Principat és el territori de l’estat espanyol on n’hi va haver més durant els tres primers mesos de l’any: 3.557. El País Valencià fou el segon, amb 2.119.

El de l’habitatge continua essent un dels problemes socials més punyents. Aquests últims anys s’havia produït una davallada progressiva dels llançaments que practiquen els tribunals , però el 2018 van tornar a pujar al Principat respecte de l’any anterior, mentre que al País Valencià i a les Illes van continuar baixant. El 2013, el primer any de què el CGPJ té dades completes que permeten d’analitzar-ne l’evolució, la mitjana fou de 77 el dia. N’hi va haver 28.230 als tres territoris: 16.008 al Principat, 9.776 al País Valencià i 2.446 a les Illes. L’any passat van ser 13.941, 8.083 i 2.001, respectivament. Més enllà de l’evolució, les xifres continuen essent molt elevades, i el CGPJ no disposa d’estatístiques tan completes dels anys anteriors, cosa que dificulta comparar-ne l’evolució en relació als primers anys de la crisi.

El preu de l’habitatge continua pels núvols, tant quant al lloguer com a la compra de pisos nous i de segona mà. Tant és així que el lloguer ha passat a ser l’única opció per a moltes famílies, en un context de contracció del crèdit hipotecari després de l’esclat de bombolla immobiliària i de la manca d’estalvis per a pagar les entrades que demanen els bancs. Fa anys que hi ha més desnonaments de pisos de lloguer que no pas de compra, però també en això hi ha hagut una evolució que on es veu més clara és al País Valencià.

El 2013, els llançaments hipotecaris eren la majoria dels desnonaments (el 54,7%), mentre que l’any passat ho van ser els derivats de la llei d’arrendaments urbans (LAU), amb un 55,4% del total. En canvi, el desequilibri entre les expulsions per lloguer o execucions hipotecàries es van consolidar al Principat i a les Illes el 2013, quan eren el 67,5% dels desnonaments al Principat i el 64,5% a les Illes. La proporció s’ha mantingut força estable al Principat, però en el cas de les Illes, els desnonaments per lloguer es van enfilar al 76,3% del total l’any passat.

L’alta demanda de pisos de lloguer, que no deixa de ser una minoria del parc d’habitatge, n’ha inflat els preus. Això ha portat a organitzacions com la PAH a posar el focus sobre la llei d’arrendaments urbans i també explica el creixement d’aquests últims anys d’organitzacions que han mobilitzat els inquilins, com ara el Sindicat de Llogaters i els sindicats de barri. La darrera protesta coordinada d’aquestes organitzacions a tots els territoris de l’estat espanyol va ser, precisament, per a denunciar la bombolla dels lloguers el 6 d’abril passat. La pressió d’aquestes organitzacions va portar el govern de Pedro Sánchez a promoure una reforma legal al març perquè els contractes de lloguer tornessin a ser de cinc anys, en comptes de tres, i establia la notificació sistemàtica dels processos de desnonaments als serveis socials. Però la mesura no va anar acompanyada d’una regulació dels preus, i aquesta continua essent una de les demandes principals de les organitzacions en defensa de l’habitatge.