11.05.2019 - 22:00
|
Actualització: 11.05.2019 - 22:16
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
En els nostres països, Vicent, i en els països circumdants, és temps d’eleccions. Les d’Espanya van ser fa dos diumenges i d’aquí a dues setmanes hi haurà una altra sessió de votació. Les del 26 de maig seran les últimes d’enguany? No és gens clar, perquè bufa vent electoral tant a Catalunya com a una part del País Basc: a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
S’ha estès molt la idea que hi pot haver eleccions parlamentàries anticipades a Catalunya si és que hi ha una sentència condemnatòria contra el procés. La certesa que els dirigents enjudiciats puguin passar-se els anys vinents a la presó pot ser que inciti Torra i els seus socis de govern a convocar eleccions abans no s’acabi l’any, sempre que totes dues parts acordin de convocar-ne anticipadament. Molts encara recordem quanta perplexitat va generar allò que quan es va escaure van dir públicament el president Torra i el vice-president Aragonès: ‘Aquest govern es mantindrà, si més no, fins que no se sàpiga la sentència.’ A parer meu, tant aquesta sentència com els resultats obtinguts per JxCat i ERC a les eleccions de l’abril i el maig influiran molt a l’hora de decidir si es convoquen o no es convoquen.
Mentrestant el Parlament Basc també és en una situació semblant, encara que per motius diferents. Al govern basc –en realitat a la coalició formada pel PNB i PSOE– els cal un diputat per a obtenir la majoria. I l’oposició conformada de tant en tant per EH Bildu, Podem i el PP els ha donat algun ensurt, tal a l’últim pressupost.
Ara la projecció dels bons resultats dels dos socis del govern en les eleccions de l’abril ens mostra que en les vinents tenen moltes possibilitats d’obtenir la majoria entre tots dos, si és que es valen de l’efecte Sánchez. I aquesta setmana, el president del PNB, Ortuzar, ha enviat un missatge clar a l’oposició: si s’uneixen en les votacions importants que vindran, és a dir en el pressupost del 2020, podria ser que hi hagués eleccions abans no s’acabi l’any. Juntament amb les de Catalunya?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquesta setmana s’han fet eleccions en algunes de les cambres de comerç catalanes, molt especialment a la de Barcelona, una entitat de gran pes en la vida de la ciutat i del país. D’una banda perquè pot nomenar representants en una gran quantitat d’organismes oficials, que van del port i l’aeroport a la Fira de Barcelona, passant fins i tot per la comissió bilateral govern espanyol-Generalitat. D’una altra perquè la Cambra de Comerç té un paper molt important: els seus informes i la seua posició política s’han interpretat tradicionalment com a representatius de la veu de l’empresariat. Durant la proclamació de la independència s’hi va mostrar clarament en contra i, per posar-ne un exemple, quan Pedro Sánchez va reunir el seu govern a Barcelona, just un any després de les eleccions forçades pel 155, només va poder fer la reunió a la Cambra de Comerç, que va anar tota contenta a oferir-li la seua seu ben luxosa.
Per això les eleccions han estat un terratrèmol. L’ANC havia creat una candidatura independentista que volia forçar un canvi a la institució i el resultat ha estat, simplement, espectacular. Aquesta candidatura, Cambres: Eines de país, ha aconseguit trenta-dos escons dels quaranta que es van posar a votació i sis dels vuit restants li són favorables també. A part, n’hi ha uns altres vint adjudicats o comprats de diverses maneres, entre els quals tres o quatre que podrien afegir-se a la majoria independentista. En tot cas la victòria ha estat tan indiscutible que ha commocionat la societat catalana i en particular el poder econòmic. Aquesta vegada ja no poden dir que l’empresariat és en contra de la independència i serà molt difícil que mai més ho puguen tornar a defensar.
Tot i això, com era previsible, la candidatura oficialista, que només va aconseguir tres escons dels quaranta en joc ha amenaçat d’acudir als tribunals per anul·lar el resultat. Veurem què passa.
