28.03.2016 - 02:00
(París, 20-25 de març de MMXVI)
Si mir, mat o mor.
Travessam l’existència, ens envoltam de mons bastits amb objectes, mons que deixen d’existir un cop hem partit.
Donar testimoni d’una emoció de vida, de literatura, de pintura, de ciència o de cinema, per indicar algunes direccions, és reconèixer que l’emoció és fundadora. L’art parteix d’un moviment de sacsejada que ens fa prendre consciència d’alguna cosa. De què? De vegades cal tota una vida per saber-ho. L’afecte és el tremolor que dóna naixement a les idees. Kafka parlava de l’emoció com un cop de destral que romp la superfície gelada d’un mateix.
Som davant el Vidre de Meravelles de Miquel Barceló. El Gran Cuc de Terra. Le Grand Verre de Terre. Com puc escriure les tempestes emocionals que em cervelltremolen.
Si mir, mat o mor.
La terra s’amara de llum. No ho escoltes? La terra s’emmara de llum. No ho veus? La terra s’aparaula de llum. No ho toques? La terra veteja de llum. No ho assaboreixes? La terra s’enravena de llum. No ho ensumes? La terra s’apaga de llum. No ho albires? La terra se sembra de llum en un conreu ardent, aponcellat i celester. No ho sents?
Si mir, mat o mor.
En el segle XIII Lleonard de Pisa, quan formalitzava la corba de reproducció dels conills, descobreix l’anomenada successió de Fibonacci: sèrie numèrica a la qual responen igualment la progressió d’escates de la pinya, la forma de la banya del boc, l’enrotllament de la copinya de l’ammonites, la implantació espiral de la llavor de gira-sol, el nombre de rutes que fa una abella quan recorr les cel·les hexagonals del rusc, el vol espiralat de la papallona arna quan cerca la llum, la disposició dels ocels sobre la cua del paó quan l’obre d’ampit en ample, etc. La meva desraó poètica planteja com a enigma i dóna valor com a camí d’exploracions possibles que el llibre d’imatges barcelonines que ha fet l’artista amb les mans del cervell, els colzes del sexe, el cos del cor, les eines més domèstiques de cada dia i tota la seva energia irradiadora, podria amagar, ben a la vista, en la seva complexitat orgànica i bategadora, alguna sèrie numèrica o raó àuria: el caos aparent seria modelitzable.
El camí que permeti a coses que no poden ser dites esdevenir manifestes.
Escolteu Biel Mesquida com recita el text:
