05.04.2016 - 05:01
La proliferació de l’ús de dispositius digitals va en augment i afecta el nostre context de manera cada vegada més variada i intensa. La instauració d’Internet com a eina quotidiana de comunicació introdueix canvis en les maneres de comunicar-nos. El desenvolupament i abaratiment de tecnologies digitals junt amb l’extensió d’internet, així com la simplificació del seu ús, permet que la gent s’animi a produir i compartir les seves pròpies creacions de maneres diverses (Ardévol, Roig i Gómez-Cruz, 2010). Dintre d’aquest nou entorn trobem un ampli ventall d’eines que es configuren com a nous mitjans de comunicació social, de producció, distribució i consum que estan a l’abast d’una gran quantitat de gent. Tot i així, l’acceptació i acollida dels dits mitjans pels diferents grups socials és diversa, i varia en funció de factors socioculturals.
El grup d’edat que millor s’adapta a aquest avanç tecnològic i més ràpidament l’incorpora com a part de la seva manera d’entendre la vida i d’estar al món és el col·lectiu d’adolescents i joves (Purita, 2015; Rubio, 2010). La curiositat per aquest mitjà, unida a la multiplicitat de facilitats de comunicació, practicitat i oci il·limitat que ofereix congenia a la perfecció amb el mode de ser i sentir el món en aquesta etapa vital, en què la comunicació i la sociabilitat són bàsiques per entendre i compartir els propis mons vitals. Pocs són els joves que, en la nostra societat, no disposen d’un telèfon mòbil d’última generació amb què comunicar-se, accedir a xarxes socials i compartir les seves vivències de manera instantània amb els seus amics. El telèfon mòbil ocupa un paper central en la vida pel que fa a eines tecnològiques, i participa de manera continuada i quasi omnipresent en la gestió de les relacions (Wood, Bokowski i Lis, 2015). S’empra per comunicar-se tant de manera oral i escrita com visual, ja que disposa d’eines i aplicacions multimodals que permeten ampliar la sociabilitat i transformar els patrons socials de relació, estatus i fins i tot de visibilitat (Ito, Okade i Matsuba, 2005; McIntosh, 2010) proveint de noves formes d’intimitat.
No es pot obviar el paper que aquest tipus de dispositius, així com els seus usos i desusos, representa en la forma de ser i estar al món (Best, Manktelow i Taylor, 2014). És per això que en els darrers anys han proliferat els estudis centrats en aquestes eines. Treballs com el de Van House, Davis, Takhteyev, Ames i Finn (2004) evidencien el sorgiment de nous marcs de comunicació culturalment reconeguts que es reconfiguren continuadament, gràcies en part a la incessant actualització i innovació tecnològica, la qual aporta cada cop maneres més diverses de comunicar-se. De fet, la incorporació de la càmera digital als telèfons mòbils facilita noves formes de comunicació i accessos a informació que estan íntimament lligats amb les visions quotidianes i personals dels seus usuaris, el que afavoreix l’emergència d’innovacions contínues.
Noves maneres d’apropar-se a l’estudi de la salut
Aquestes innovacions plantegen reptes que cal tenir presents. Com a investigadors hem de saber adaptar-nos a la realitat que ens envolta i aprofitar les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies per fer recerca. Més necessari i interessant encara quan treballem amb el jovent. L’objecte d’estudi que aborda aquest article és el procés d’autogestió dels malestars emocionals en joves. Aquest procés inclou tot el cúmul de representacions i pràctiques que els joves empren per entendre, atendre i solucionar els seus patiments emocionals (depressius i ansiosos).
Atenent el punt de vista metodològic, es va prendre la decisió d’iniciar la identificació i l’anàlisi de les maneres d’autogestió emprades pel jovent mitjançant allò que fan i diuen els subjectes mateixos. L’anàlisi de les estratègies pròpies d’autoatenció referides pels joves i del procés anomenat la «carrera del malalt» (Barragán, 2005) permet identificar la majoria de formes d’atendre el patiment i el malestar que intervenen dintre d’un context determinat. Aquest abordatge metodològic possibilita als investigadors observar l’ús articulat, relacional, que es fa dels sabers professionals i profans.
L’autogestió del malestar emocional és un procés estructural constant i en modificació contínua. Hi ha tota una sèrie de patiments que el subjecte experimenta i autogestiona en el seu dia a dia. Davant aquests patiments pot o bé no fer res, o comentar-los amb alguna persona, deixant que sigui el temps qui els solucioni, cosa que també forma part de les pràctiques d’autogestió del malestar (Menéndez, 2009). És per aquest motiu que abordar aquest fenomen mitjançant eines metodològiques que proporcionin un flux d’informació continuada és interessant. L’ús d’eines que possibiliten una recollida de dades profunda i puntual, com és el cas de les entrevistes en profunditat i els grups focals i de discussió, permet extreure gran quantitat d’informació i anar descobrint pas a pas noves categories analítiques, així com crear un bon vincle amb els informants. Però l’ús d’una eina com Instagram aporta informació que no es podria obtenir emprant els sistemes clàssics i estàtics de recollida de dades.
Instagram, com que és una eina interactiva d’intercanvi continuat d’informació, permet veure i analitzar tant els fluxos de comunicació com els canvis i variacions que es donen en els estats d’ànim dels informants de manera instantània. Aquesta particularitat d’Instagram mostra quines són les estratègies d’autogestió emocional emprades pel jovent, i la manera com aquestes es modifiquen al llarg del temps. En l’abordatge d’un objecte d’estudi com aquest esdevé clau el paper que representa la comunicació, perquè les narratives i discursos de malestar que el jovent crea i reconfigura al llarg de la seva vivència aporten informació crucial per arribar a comprendre millor el fenomen. Però les narratives, tal i com s’observa amb el sorgiment d’aplicacions com Instagram, ja no són només orals, sinó també escrites i visuals; així doncs, resulta interessant emprar eines metodològiques com aquesta per tal de nodrir la recerca amb la riquesa de canals i modes de comunicació que el jovent empra.
Davant el debat sobre el binomi online/offline, ens posicionem com a partidaris de les aportacions crítiques fetes per autors com Carter (2005) i considerem que les relacions online i offline estan imbricades i formen part integrant d’una mateixa realitat. Així es va observar durant un període en el qual es realitzà una observació participant en un camp de treball amb adolescents a Catalunya. Es va veure que, en l’esmentat context, el telèfon mòbil ocupava un lloc central en la vida dels joves i es van evidenciar les diferents maneres que tenen els joves de relacionar-se entre ells en el pla físic i virtual. S’observà que, mitjançant Instagram, es crearen subgrups diferenciats en els quals es donaven relacions i diàlegs diferents als que paral·lelament es produïen en el plànol físic. Els joves compartien coses més íntimes online que offline, a causa de la discreció que aquest primer canal ofereix. I va ser en aquell moment quan va sorgir la idea d’introduir aquesta eina de recollida de dades en la recerca sobre el procés d’autogestió dels malestars emocionals.
Instagram com a eina de camp
Instagram és una aplicació gratuïta per a iPhone i Android que permet fer fotografies i vídeos molt breus, modificar aquests continguts i compartir-los en les xarxes socials com Facebook, Twitter, Flickr o la mateixa Instagram. Aquesta aplicació va sortir al mercat a l’octubre de 2010 i actualment ja suma més de 400 milions d’usuaris arreu del món (Instagram, 2015). Instagram és la xarxa social que més creix entre els usuaris espanyols (Purita, 2015), i la segona xarxa social més emprada pel jovent, per darrere solament de Youtube (Forbes, 2015). Poder captar els instants quotidians, junt amb la possibilitat d’afegir comentaris a les imatges, fa d’aquesta aplicació una eina versàtil de comunicació, que ofereix una nova gamma de possibilitats per apropar-se a la realitat que s’investiga. Com que és una aplicació interactiva molt estesa entre el jovent, i a més a més és gratuïta, és fàcil incorporar-la com a eina complementària al treball de camp.
El fet de no poder complementar les narratives de malestar dels informants amb material visual que permetés mostrar el mode com els joves senten, pensen i viuen el seu malestar emocional i les estratègies que empren per autogestionar-lo es percebia en la nostra recerca com una mancança. Ens agradava la idea de Cárdenas d’emprar «la imatge entesa com una eina, com una font, com un procés (de representació, reflexió, recerca, sistematització) en què existeix l’opció que els documents visuals siguin oberts, detonadors, reciclables» (Cárdenas, 2006), treballar amb la imatge emprant metodologia participativa que fes que els joves mateixos fossen part proactiva del procés de recerca. La imatge permet construir una representació del món basant-se en la imitació de la realitat, atès que ordena de manera implícita un discurs entorn d’ell mateix, narrativitzant d’aquesta manera la realitat. L’ús d’imatges ens ofereix una «documentació visual de registres culturals que compon un elenc de dades qualitatives» (Pereira da Silva i Pires, 2008). Així doncs, si l’objectiu d’aquesta recerca era treballar sobre l’autogestió del malestar emocional en el jovent a partir de les seves narratives, deixar de banda l’ús de la narrativa visual representava una pèrdua d’informació. L’ús d’Instagram com a eina de recollida de dades no és aliè ni intrusiu per al jovent, ja que està acostumat a emprar-lo per compartir emocions visuals carregades d’afectivitat. L’ús d’aquesta eina es configura així com una nova pràctica de sociabilitat i comunicació, fet que facilita en gran mesura introduir-lo com a eina de recollida de dades.
Les imatges són part del procés de configuració com a individus, del món emocional, i «formen part també de la nostra realitat interna, formen la nostra subjectivitat» (Ardévol i Muntañola, 2004). Si a més les imatges són creades pel mateix jovent, aquestes seran no sols un reflex del seu món sinó també de la seva realitat més vital, d’allò que pensen i senten que són. És per tant interessant per a aquesta recerca la inclusió de la comunicació visual mitjançant l’ús de fotografies, ja que amplia els canals i modes de comunicació i permet expressar i compartir les vivències, percepcions i discursos en torn de la seva salut emocional de formes que els hi resulten quotidianes i properes.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Natàlia Carceller-Maicas. Antropòloga mèdica. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) on actualment realitza el doctorat. Especialista en joventut, emocions i drogues. És autora de diversos treballs científics i tècnics sobre joventut, adolescències, emocions, drogues, salut mental i investigació-acció participativa.
