Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Babel)

La Llibreria Babel va néixer l’any 1992 gràcies a l’entusiasme i esforç d’un grup de persones de la nostra ciutat que s’uneixen per a crear un espai comercial però amb objectius clarament culturals.
A alguns llibreters de Babel els agrada escriure i des de fa un temps no només venen llibres sinó que també en són autors. Dia a dia, Babel treballa per ser una Llibreria Cultural, organitzant més de quinze actes cada mes.

Carrer Guitarrista Tàrrega, 20. Castelló.

Ficció

1. Les veus i la boira. Vicent Usó. (Editorial Bromera)
2. Un cel nou i una terra nova. Carles Bellver. (Editorial Unaria)
3. Antologia de les rondalles valencianes. Enric Valor; de l’antologia, Ivan Carbonell. (Editorial Bullent)
4. Matèria de Bretanya. Carmelina Sánchez-Cutillas. (Editorial 3 i 4)
5. La violència justa. Andreu Martín. (Editorial La Magrana)
6. La vida sense la Sara Amat. Pep Puig. (Editorial Proa)
7. La filla del capità Groc. Víctor Amela. (Editorial Planeta)
8. La sega. Martí Domínguez. (Editorial Proa)
9. L’amor fora de mapa. Roc Casagran. (Editorial Sembra)
10. Història d’un canalla. Julia Navarro. (Rosa dels Vents)

No-Ficció

1. La memòria del sabor. Joan Garí. (Editorial 3 i 4) 
2. Fem safareig. Agnès Vidal i Vicedo. (Edicions del Bullent) 
3. Els valencians des de quan són valencians. Vicent Baydal. (Editorial Afers)
4. Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló. Juan Luís Porcar Orihuela. (Publicacions de la Universitat Jaume I)
5. L’imperi de la Incomunicació. Francesc Torralba. (Editorial Bromera)
6. Espanya de merda. Albert Pla. (Editorial Ara Llibres)
7. La nació dels Valencians. Joan F. Mira.  (Editorial Pòrtic)
8. Valencians sense ADN. Relats dels orígens. Ferran Garcia-Oliver. (Editorial 3 i 4)
9. Sucs verds. Font de salut, bellesa i benestar. Carla Zaplana. (Editorial Cossetània)
10. D’ànimes, vençuts i altres romanços. Josep-Joan Miralles. (Editorial Onada)

Recomanació del Llibreter

La memòria del sabor. Joan Garí. (Editorial 3 i 4) 

No sé pas si és un llibre de cuina, un de biogràfic, una crònica d’un temps passat, un al·legat en favor dels sabors en perill d’extinció… Tant m’és! Doncs es tracta d’una joia: paraules precioses i sintaxi brillant amb incrustacions de polides imatges i un luxós embolcall. Perdoneu-me l’eufòria, perdoneu-me la manca d’originalitat, però es tracta d’un llibre que te’l menges amb tots els sentits.

El pròleg ja és per assaborir-lo pausadament, repetidament. Amb les explicacions dels plats ens endinsem en la memòria d’una vida, la de l’autor, però ben bé això es tracta d’un parany. Joan Garí obliga el lector a rememorar els seus propis records, tornar a viure els sabors de la seva vida.

En matèria de receptes, som davant d’uns menjars exquisits que no es poden perdre, cuits a foc lent, fets per mans amateurs que només buscaven la recompensa familiar. Les fotografies de Ramon Usó se’n surten del llibre i jo que no tinc remei, sóc llépol, quan veig les figues albardades i el codonyat…

Pere Duch