14.06.2019 - 21:15
La cinquena generació de les xarxes de telefonia mòbil, coneguda com a 5G, ha començat a desplegar-se per tot el món. Promet proporcionar internet d’alta velocitat sense fils amb unes prestacions mai vistes, amb velocitat fins a cent vegades superior a l’actual 4G. També, un consum energètic molt menor i més densitat de dispositius connectats a internet. Això ha de permetre aplicacions que fins ara eren inimaginables o inviables. Un primer tast d’aquesta tecnologia comença avui al nostre país –de moment, només a les ciutats de Barcelona i València, i parcialment– de la mà de la companyia britànica Vodafone. Malgrat això, arriba envoltada de polèmica. A continuació, us expliquem tots els detalls d’una tecnologia que ja és aquí i que transformarà l’economia i el nostre dia a dia.
Què ens portarà la tecnologia 5G?
En xifres, la tecnologia 5G permet velocitats màximes de 20Gbs, enfront dels 0,3Gbs de les xarxes actuals. La latència passa dels 50 mil·lisegons del 4G a ser entre 1 i 5. També comporta un consum menor d’energia i la possibilitat de tenir milers de dispositius connectats a internet en espai reduïts, cosa impossible amb les xarxes que hem tingut fins ara. És una tecnologia que, des de la seva concepció, ha estat dissenyada perquè sigui ubiqua a tot el planeta, utilitzada per tothom tothora i per milers de milions de ginys electrònics. És una tecnologia que podríem anomenat total.
Aquestes xifres ens permetran de fer les coses millor que no pas fins ara, però, sobretot, fer coses noves, impensables amb les tecnologies actuals. Per una banda, farà realitat veure contingut audiovisual d’alta resolució (4k o superior) en qualsevol dispositiu sense que calgui estar connectat a un cable. Aquesta mena de continguts necessiten bandes d’amplada mínimes de 250Mbs, que actualment només pot oferir la fibra. El temps de latència pràcticament inexistent ens permetrà d’interaccionar remotament sense retards amb persones o màquines. No tan sols als jocs d’ordinador. A partir d’ara, es podrà aplicar a activitats industrials, comercials i mèdiques. Es farà realitat operar remotament qualsevol robot des de qualsevol banda del món, sense necessitat de tenir cap cable. D’aquesta manera, metges especialistes podran operar pacients a milers de quilòmetres, i operadors amb experiència en catàstrofes podran operar robots i dirigir persones en situacions de crisi.
Un altre àmbit serà el de la mobilitat. Amb la seva electrificació, els vehicles han esdevingut ordinadors amb rodes. Necessiten estar connectats a internet les 24 hores, sigui per actualitzar-se, sigui per gestionar-ne flotes, planificar rutes, comunicar-se amb altres vehicles o millorar la seva seguretat (d’accident o de robatori) o la conducció autònoma. Quan arribem a casa o a la feina, podrem dir al nostre cotxe que cerqui aparcament, controlar-lo en tot moment per remot, i quan sortim, cridar-lo perquè ens vingui a recollir a la porta. Amb l’automatització i robotització, les fàbriques podran controlar remotament tots els seus dispositius, gràcies al fet que permet una densitat més gran de connexions. I els pagesos podran dirigir i controlar la seva maquinària. També tindrà un costat fosc. Els drons i altres robots militars i armes podran ser utilitzats remotament per qualsevol exèrcit, amb els seus operadors a l’altra banda del món si convé. Fins ara, només ho podien fer, de manera limitada, els exèrcits de les grans potències.
Tornant a coses més lúdiques, els dispositius podran ser molt més petits. En l’àmbit dels esports, cada esportista podrà dur una càmera, o més d’una, de manera que podrem tenir una experiència immersiva de partits de futbol o de bàsquet, triant jugador a jugador i veient quina visió del joc tenen. I veure què fan els nostres fills en directe quan van per la muntanya. En definitiva, és una tecnologia que millora molts àmbits en què actualment fem servir internet, però que pot ser disruptiva en uns altres de nous. En sectors que van de l’oci a la medicina, passant per la indústria, els serveis i la gestió familiar.
Una xarxa 5G que, de moment, no ho és
Al món hi ha uns 224 operadors que inverteixen a desplegar la tecnologia 5G en 88 països. El primer país que n’ha fet un desplegament a gran escala és Corea del Sud, el passat abril. Al nostre continent, la Comissió Europea considera que l’estat on el 5G està més desenvolupat és Finlàndia, seguit d’Itàlia, Alemanya, Dinamarca, França, Letònia i Àustria. A continuació, va l’estat espanyol, que el juliol de l’any passat va subhastar una part de l’espectre necessari per a començar a operar en aquesta nova tecnologia. Malgrat això, aquesta part només representa el 30% de l’espectre necessari. Brussel·les espera que abans del 2020 s’haurà completat el procés de subhastes de l’espai radioelèctric del 5G a tota la Unió Europea.
En aquest context, Vodafone ha estat la primera companyia a oferir serveis de 5G a diversos països europeus, de moment només en algunes ciutats. Al nostre país, ha començat per Barcelona i València. Si anem al seu un mapa de cobertura, a l’apartat 5G podrem comprovar quines zones disposen de cobertura d’aquesta tecnologia, inicialment molt parcial, fins i tot, dins les ciutats. A això cal afegir que les primeres proves mostren un rendiment molt baix. Velocitats al voltant de 0,5Gb/s, enfront dels 20Gb/s màxims promesos, i una latència per sobre dels 20 mil·lisegons, uns valors que són més propis del 4G+ que no pas del 5G. El principal problema va relacionat amb el fet que les proves s’han fet a l’interior d’oficines (un dels principals escenaris d’ús) i la banda de l’espectre actualment en ús per al 5G a l’estat espanyol (90 MHz) és la que té poca penetració dins els edificis. Caldrà esperar a la subhasta de la banda de 700MHz per veure uns valors més propis de la nova tecnologia en totes les situacions d’ús.
Una xarxa que cap mòbil actual no podrà fer servir
D’entrada, veiem que el 5G neix limitat. Però hi ha un segon problema, més important encara. Cap mòbil actual no és compatible amb aquesta nova tecnologia. Si volem gaudir-ne, haurem de canviar de mòbil per força. Vodafone n’ofereix tres de compatibles, el Samsung Galaxy S10 5G, l’LG V50 ThinQ 5G i el Xiaomi Mi MIX 3 5G, models que es mouen en la banda alta de preus, superant àmpliament els 1.000 euros en alguns models. A partir de l’any vinent, la majoria dels nous models incorporaran aquesta tecnologia. Hi haurà un gran absent: l’iPhone, de la marca Apple. La companyia californiana va encarregar a l’empresa Intel la fabricació dels mòdems 5G per als seus mòbils, mentre mantenia una disputa legal amb el seu tradicional proveïdor, Qualcomm. Intel va fracassar en el desenvolupament, i això va obligar Apple a fer les paus a corre-cuita amb Qualcomm, amb l’anunci inclòs d’Intel d’abandonar el negoci 5G. Això farà, previsiblement, que el nou iPhone d’aquesta tardor encara no sigui compatible amb aquesta tecnologia, i que hàgim d’esperar al 2020 per trobar models d’iPhone que puguin utilitzar la xarxa 5G.
Aquesta espera potser no serà tan greu. Hi ha un aspecte molt important que els consumidors han de tenir en compte amb els mòbils que actualment es venen com a 5G. Hi ha dos estàndards de 5G, l’NSA (non-standalone, no independent) i l’SA (standalone, independent). El primer necessita les xarxes 4G per a operar, i no assoleix les prestacions màximes del 5G. És un pas intermedi i primerenc d’aquesta tecnologia. El segon és l’estàndard pur del 5G, i és el que ha de permetre velocitats fins a 20Gbs i latències inferiors a 5ms. Aquests estàndards depenen dels xips utilitzats en els mòdems 5G, de manera que si ara comprem un dispositiu que només admet NSA, és més que probable que en un futur no ens serveixi per a l’SA, el veritable 5G. I aquí és on entrem en la gran batalla tecnològica, econòmica i política associada a aquesta tecnologia.
La polèmica de l’ús de tecnologia de Huawei en el llançament del 5G
El 5G és una tecnologia cridada a dominar la nostra vida diària i ser un dels puntals de l’economia de tots els països. Per això és una tecnologia estratègica de la qual dependrà la seguretat d’un país. Fins ara, l’empresa nord-americana Qualcomm, amb seu a San Diego (Califòrnia), ha dominat tradicionalment el negoci de xips per a mòbils. Els seus Snapdragon són a bona part dels mòbils que utilitzem, xips integrats que contenen també el mòdem per a connectar-nos a internet. Doncs bé, Qualcomm va crear un primer mòdem 5G, l’Snapdragon X50, però que només és compatible amb l’estàndard NSA, el ‘fals’ 5G. Recentment, ha presentat l’Snapdragon X55, que sí que és compatible amb l’estàndard SA, que permet d’arribar a les màximes velocitats. No ha estat disponible fins a la segona meitat del 2019, i això ha portat els fabricants a mirar la competència. Concretament, la xinesa Huawei. I és, precisament, amb tecnologia d’aquesta empresa polèmica que Vodafone ha començat a oferir el servei 5G al nostre país.
Convé tenir en compte que en el desplegament de la cinquena generació de telefonia no compten solament els mòbils. Vodafone, en aquesta oferta de llançament, no hi ha inclòs el terminal mòbil de Huawei, per exemple. Però la part més important, cara i complexa és el desplegament de la xarxa, mitjançant antenes i encaminadors. I, precisament, Vodafone ha confiat en la tecnologia de Huawei per a desplegar la seva xarxa, atès que és una de les àrees d’expertesa de l’empresa xinesa. Malgrat això, Huawei ha estat acusada pel govern dels Estats Units d’introduir forats als seus equips per permetre l’espionatge del govern xinès als seus ciutadans i, potencialment, a països occidentals. L’empresa ho ha negat, però no hi ajuda gaire que el fundador de Huawei sigui un ex-militar xinès. No és l’única polèmica que l’acompanya. Ha estat acusada per companyies occidentals d’haver-los robat tecnologia, i governs com el canadenc i el francès han acusat Huawei de cooperar amb el govern xinès en accions d’espionatge, terrorisme i subversió contra ells. Altres països, com Holanda, han advertit a companyies del mateix país que havien detectat portes del darrere en dispositius de Huawei que podrien haver estat utilitzades pel govern xinès per fer espionatge.
Vodafone mateix va detectar forats de seguretat en equips de Huawei els anys 2011 i 2012, tot i que diu que van ser corregits posteriorment. La Unió Europea, per la seva banda, preocupada pel domini de les empreses xineses en aquest àmbit, prepara una llista negra de proveïdors de 5G que impliquin riscos per a la seguretat; una llista que no estarà disponible fins al desembre. Mentrestant, recomana als estats membres que facin auditories de seguretat per a garantir que no hi hagi forats que permetin l’espionatge de tercers països. Els EUA han pres una decisió més ràpida, i l’administració Trump va prohibir, al maig, l’ús d’equipament i tecnologies de Huawei i el tracte de companyies nord-americanes amb l’empresa xinesa sense autorització prèvia del govern. Una de les conseqüències immediates va ser que Google va haver de suspendre l’autorització d’utilitzar el seu sistema operatiu per a mòbils, l’Android, a Huawei.
5G, el detonant d’una nova guerra freda?
Aquesta mena d’accions s’han d’emmarcar en el context de l’actual guerra comercial entre els EUA i la Xina. Però les arrels van molt més enllà. Als anys noranta, la Xina es va establir l’objectiu de recuperar el lideratge del món, tal com l’havia tingut fins al segle XVIII. Per assolir-ho, va recórrer a les pràctiques que li havien estat útils durant milers d’anys en el passat. La principal era omplir les economies d’altres països amb productes seus, perquè n’acabessin tenint una dependència. La voluntat de la Xina, el Regne del Centre (com s’autoanomenava), no era tant una dominació territorial com econòmica. Si bé durant els anys noranta del segle passat va començar competint amb preus i copiant i aprenent tecnologies occidentals més avançades, fent productes de baixa qualitat, ja fa anys que la Xina ha evolucionat i fabrica productes d’alta qualitat i, sobretot, punters tecnològicament. Avui, la Xina ha esdevingut la fàbrica del món i té la capacitat de competir de tu a tu amb Occident en molts àmbits. Les renovables, els vehicles elèctrics i la intel·ligència artificial són segments on la Xina no tan sols competeix, sinó que ja lidera a escala mundial. Amb el 5G, una tecnologia total, Occident s’ha adonat de sobte fins on ha arribat el gegant asiàtic, i com n’és, de dependent. El 5G marcarà el començament d’una nova guerra freda, d’una batalla entre Occident i la Xina pel lideratge mundial?
