55 urnes: la denúncia artística de la violència del primer d’octubre a Perpinyà

‘El primer d’octubre ens van ofegar i no pot ser que ens quedem sense aire.’ L’artista David Torrents resumeix amb aquestes paraules tan contundents l’essència de l’exposició ‘Urnes. 55 artistes per la llibertat’, que s’inaugurarà avui a Perpinyà després d’haver passat per Brussel·les. La inauguració es farà a les 18.30 a la Casa de la Catalanitat (plaça de Josep-Sebastià Pons) i hi serà present el president de la Generalitat, Quim Torra. És previst que s’hi llegeixin dues cartes (de Jordi Turull i Jordi Sànchez) escrites de la presó estant. També hi haurà una actuació de l’artista Pascal Comelade i una altra del músic Pere Figueres.

Les urnes són el punt de partida de la mostra, promoguda pel Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord. L’entitat va donar cinquanta-cinc urnes del referèndum a cinquanta-cinc artistes, que les han convertides en obres d’art per a reivindicar la llibertat. Partint d’aquest mateix material comú, l’urna del primer d’octubre, cada artista ha volgut exposar la seva visió sobre què va significar aquell dia. Alguns, com ara David Torrents i Franc Aleu, s’han centrat a denunciar la violència de la policia i la repressió de l’estat espanyol. Aleu explica que, en la seva obra, vol fer referència a Felipe VI: ‘Li diuen “El preparao” perquè ha estudiat molt per a ser rei. Al final, només li ha servit per a estar disposat a apallissar les nostres àvies amb l’objectiu de mantenir-se en el càrrec. Fins que no posem fi a la monarquia, no hi podrà haver entesa entre els pobles.’

Torrents fa la seva denúncia partint de l’experiència: ‘A l’urna hi plasmo tota la meva família, que som dins, ofegats com en un aquari. Intenta reflectir què vam sentir quan érem al col·legi i vivíem amb intensitat totes les coses que passaven al voltant. Vam sentir la violència malgrat que allà no hi va haver càrregues.’

Alguns altres artistes, en canvi, han preferit subratllar els punts positius d’una jornada en què el poble va saber resistir amb fermesa i creativitat malgrat la violència. ‘La meva obra té la tapa de l’urna oberta per a remarcar la incògnita de què passa si votem. Podem parlar? Podem votar? Realment serveix un vot?’, explica l’artista Tom Carr.

En una línia similar, Enric Pladevall, que també participa en la mostra, vol reivindicar allò que considera ‘l’acció política més important que s’ha viscut a Catalunya d’ençà de la guerra civil’.

Missatge contundent del món de l’art
D’aquesta manera, el món de l’art vol enviar un missatge de denúncia de la violència de la policia del primer d’octubre, d’una manera contundent i col·lectiva, amb la participació de nombrosos artistes: J. Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudiès, Biel Barnils Carrera, Jacquie Barral, Núria Batlle, Pere Bellès, Fabien Boitard, Danièle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme Esteve, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve i Bosch, Joan Fontcuberta, Marc Fourquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Patrick Jude, Emmanuelle Jude, Brigitte Kühlewind Brennenstuhl, Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni Llena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Odile Marot, Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Olry, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol Masramon, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents i Jacqueline Molnar, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila i Marga Ximenez.

‘És la primera denúncia d’aquesta mena, però no serà l’última. La gent de la cultura s’implica per demanar, per una banda, concòrdia i, per una altra, que s’alliberin els presos polítics’, explica Torrents. ‘Els artistes no sempre es manifesten voluntàriament en un fet històric, però en aquest cas ens manifestem tots, i ja era hora!’, afegeix. ‘Els músics van ser els primers a dir-hi la seva i nosaltres potser hem necessitat més espai per a reaccionar.’

Pladevall recorda que el món de l’art es va definir a favor del dret de decidir l’any 2014, abans que uns altres col·lectius. Tanmateix, creu que ‘la repressió ha causat molta por’ i que, per aquest motiu, alguns artistes no han volgut participar en la mostra.

La denúncia internacional d’un dia que durarà anys
A Perpinyà, la mostra es podrà visitar fins a final de setembre. Del primer d’octubre fins a final de novembre serà a l’Ars Santa Mònica de Barcelona. Arribarà a Vic al desembre i passarà també per València, Cervera i Girona l’any vinent. També ha de passar per més ciutats europees. De fet, la internacionalització de la denúncia de la repressió és un dels objectius principals de la mostra. ‘Volem cridar l’atenció sobre aquesta situació tan singular que viu Catalunya, que al cap i a la fi és un problema present a molts països d’Europa’, explica Tom Carr. En la mateixa línia, Franc Aleu entén l’exposició com una manera d’explicar al món què passa a Catalunya: ‘Convé que circuli pel món i viatgi durant anys per a deixar ben clar que “ni oblit ni perdó”.’

Quan s’acabi la tanda d’exposicions, les obres seran subhastades i els diners que se’n facin s’ingressaran a la caixa de solidaritat amb els polítics perseguits. El catàleg de l’exposició també servirà per a finançar-la. Aquesta publicació, editada en català, anglès i francès, és a la venda del mes de juny ençà. A més de les creacions de l’exposició, inclou texts de diversos autors i fotografies de situacions viscudes durant les setmanes anteriors i posteriors al referèndum. És un llibre solidari en què tots els qui hi han participat ho han fet sense ànim de lucre, fins i tot la distribuïdora i els llibreters. ‘En diem El llibre groc perquè és tot pintat de groc. Vèiem clar que havia de ser així, per tota la càrrega simbòlica que té’, explica David Torrents, que ha dissenyat el catàleg, a més de participar en l’exposició.