La Fundació Joan Miró – Centre d’Estudis d’Art Contemporani (CEAC) de Barcelona celebrarà aquest 2025 el cinquantè aniversari de la seva creació. Es va inaugurar el 10 de juny de 1975, pocs mesos abans que es morís el dictador i amb una societat efervescent àvida de llibertat. La Fundació Miró, que vetlla per l’obra de l’artista, en el si d’un espai que Miró volia connotat per la natura, l’arquitectura i l’art, un espai obert, viu i transformador, es va aixecar a la muntanya de Montjuïc en un edifici de nova planta obra de l’arquitecte avantguardista Josep Lluís Sert, amic de Miró. Avui, cinquanta anys després, l’obra de l’artista i l’edifici de l’arquitecte representen més bé que ningú la cultura, l’art, la mediterraneïtat i el caràcter de la ciutat de Barcelona i del país. 

Preservar i enfortir els valors de Joan Miró i dels orígens de la fundació

El director de la Fundació Miró, Marko Daniel, i bona part del seu equip han presentat la programació del 2025, marcada per l’aniversari i articulada per dues exposicions importants. La primera, “Pintar el cel. 50 anys d’històries de la Fundació Miró”, que s’obrirà el 10 de juny de 2025, dia que es va inaugurar la fundació fa cinquanta anys, i es clourà el 29 de març de 2026. L’altra, “Intercanvis. Miró i els Estats Units”, que s’inaugurarà el 16 d’octubre de 2025 i es clourà el 22 de febrer de 2026, i després viatjarà fins al The Phillips Collection de Washington. Una altra fita important dels cinquanta anys de la Miró, sobretot vinculada a la internacionalització de l’obra de l’artista, és l’exposició retrospectiva titulada “Joan Miró painting into poetry”, que s’inaugurarà al Tokyo Metropolitan Art Museum el mes de març del 2025.

En el context del cinquantè aniversari de la Miró, Marko Daniels ha parlat de la fundació com d’un espai viu, que connecta idees, persones i cultures i que és molt més que un museu. La voluntat de la direcció és de continuar innovant i proposant noves lectures sobre l’artista, que constantment convida a ser rellegit. “La programació del 2025 també acull i dóna espai a les veus més recents i actuals, als temes més contemporanis i vigents. Joan Miró és un artista en transformació constant, un curiós incansable. La fundació també ho és. Aposta per exposicions i artistes i propostes trencadores i actuals. Miró és un exemple de llibertat creativa, arrelament i universalitat. La fundació segueix el seu camí creant espais per a l’experimentació, la diversitat artística i el pensament crític. És la nostra manera d’inspirar les generacions futures i de consolidar-nos com un referent global.”

Les exposicions del cinquantenari

La directora de l’àrea artística de la fundació, Anna Ara, ha parlat de la programació específica del cinquanta aniversari de la Fundació: “Hem creat una programació que té per objectiu principal reforçar la nostra singularitat i refermar els valors que ens defineixen com a institució. Vol ser un reflex fidel de l’essència de la fundació consolidant-la com una institució amb cinc objectius: que l’artista hi ocupi un lloc central; que sigui compromesa amb l’art més emergent; que promogui el pensament crític; que es mantingui sempre oberta a l’experimentació; i que sigui una institució de referència a la qual sempre s’ha de tornar per redescobrir l’obra de Miró.” I ha anunciat les dues grans exposicions amb què celebraran l’efemèride.

“Pintar el cel. Cinquanta anys d’històries de la Fundació Miró” obrirà oficialment la commemoració el mateix dia que es va inaugurar la fundació. L’exposició explorarà les circumstàncies i les persones que van impulsar la modernitat a Catalunya, amb un èmfasi especial en la figura de Joan Prats, essencial per a la creació de la Fundació Joan Miró-CEAC. També es reflexionarà sobre l’impacte de la guerra de 1936-1939 i el franquisme, i el desig de recuperar els ideals del moviment modern de les dècades de 1920 i 1930. S’hi mostraran moments clau de la història de la fundació, com el 75è aniversari de Joan Miró, les exposicions dedicades a l’artista a Barcelona el 1968 i el 1969 i la construcció de l’edifici dissenyat per Sert. A continuació, es dedicarà un espai als primers anys de funcionament del Centre d’Estudis d’Art Contemporani fins a la mort de Miró, el 1983. La mostra culminarà amb un homenatge als artistes que han format part de la història recent de la fundació.

Per tancar la celebració dels quaranta-cinc anys dels espais 10 i 13 i com a introducció a l’exposició commemorativa dels cinquanta anys de la Fundació Joan Miró, es presentaran tres reconstruccions de mostres destacades de joves artistes femenines de les dècades de 1970 i 1980. La proposta portarà per nom “Entre dos patis. El pas de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz per l’Espai 10”.

La segona gran exposició dels cinquanta anys, “Intercanvis. Miró i els Estats Units”, proposarà un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i els artistes nord-americans, i mostrarà com les seves pràctiques creatives es van enriquir mútuament i van contribuir al desenvolupament de l’art del segle XX. L’exposició reconfigurarà la comprensió del lloc que ocupa l’obra de Miró en la història de l’art: el focus habitual sobre França es desplaçarà, i els Estats Units esdevindran l’eix central en la seva evolució artística. Aquesta nova narrativa no tan sols revisitarà el llegat de Miró, sinó que també destacarà la importància de moltes dones artistes de l’època. Aquestes creadores van ser essencials en la redefinició de l’art contemporani. L’obra de Miró dialogarà amb artistes nord-americans com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock i Mark Rothko, entre molts més.

L’exposició de Tòquio “Joan Miró painting into poetry” és una retrospectiva a gran escala que reunirà un centenar d’obres, amb representació de totes les tècniques emprades per Miró (pintura, escultura, obra gràfica, tèxtil, cartellisme…), del començament a Barcelona, el pas pel París de les avantguardes, l’aprenentatge i influència extrets dels Estats Units, els dos viatges al Japó i fins al final de la seva vida. La Fundació Miró deixarà la meitat de les obres exposades i també n’hi deixaran el Reina Sofia de Madrid, el MoMA de Nova York, el Philadelphia Museum of Art o el Tokyo Metropolitan Art Museum, que acollirà la mostra. Ester Ramon, cap de projectes internacionals, ha explicat: “El Japó va significar per a Joan Miró una de les fonts d’inspiració més importants de la seva obra. Ja d’ençà del començament de la seva trajectòria trobem rastres de la influència de l’art popular japonès i l’interès per la cultura nipona. Es desprèn d’alguns volums dedicats a aquesta temàtica que es conserven a la seva biblioteca personal. De fet, ell va somniar durant dècades de poder viatjar al Japó i impregnar-se de la cultura i la forma d’experimentar amb l’art d’aquell país. Això no va passar fins el 1966, quan es va celebrar la primera gran retrospectiva a Tòquio i a Kioto. Miró va anar-hi una altra vegada, el 1970, amb motiu de l’Exposició Universal d’Osaka, on va participar en la creació d’un gran mural ceràmic juntament amb Josep Llorens Artigas. S’escau que l’any vinent es torna a fer l’exposició universal a Osaka i treballem perquè Miró hi sigui present.”

Més mostres de la col·lecció per al 2025

Teresa Montaner, cap de les col·leccions, ha fet èmfasi en l’objectiu que té la fundació de posar en relleu l’edifici de Sert: “Volem que les sales siguin tota una experiència. Que el visitant gaudeixi d’aquest diàleg entre l’obra, l’edifici i l’entorn. A la sala 14, que és una sala polivalent, oferirem l’any vinent dues exposicions. Una es titularà ‘Sota les capes de Miró’, feta arran d’un treball de recerca del departament de restauració. I la segona és relacionada amb l’ofici, que és a punt de desaparèixer. És una oportunitat de mostrar el treball de Miró en relació amb l’obra gràfica que va més enllà del gravat. Porta per títol provisional ‘Joan Miró. Galeria d’antiretrats’. Finalment, prosseguirem amb les mostres ‘Obrir l’arxiu’, per continuar posant en relleu la importància d’un fons de dibuixos i documentació únic al món.”

I Martina Millà, cap d’exposicions, ha parlat de les exposicions no mironianes, entre les quals la ja esmentada sobre Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz. També ha parlat d’una exposició a partir de les beques de videocreació que ha impulsat la Fundació Han Nefkens i el projecte Loop. “Aquest primer trimestre mostrarem els treballs de Musquiqui Chihying, nascut a Taipei, Taiwan, el 1985; i els treballs de Timoteus Anggawan Kusno, un videoartista indonesi nascut el 1989. Tots dos mostraran des de perspectives diferents problemàtiques tecnològiques que tenen a veure amb mirades postcolonials i antiracistes. Pel que fa a la ‘Fotografia al vestíbul’, mostrem fins al mes de maig ‘L’última fàbrica de llumins’, un treball de l’antropòleg visual d’origen malai Weiyan Low, que recull els últims capítols de la producció de llumins de fusta que es va perdent. És un treball que lliga amb la inspiració de Joaquim Gomis, que també va retratar l’artesania dels anys seixanta i setanta que es perdia. Després, en aquest espai farem un homenatge a Joan Prats: amb el títol ‘Prats Is Quality’, es presentaran fotografies que va fer Joaquim Gomis de la barreteria Prats de la Rambla Catalunya, a punt de ser desmantellada, de l’any 1971, quan Prats ja havia traspassat. I a final del 2025 arribarà al vestíbul una exposició de fotografies de Joan Caselles, ‘Alguns catalans americans i a l’inrevés’, que són fotografies fetes del seu entorn i amistats que va fer durant la seva estada a Nova York.”

Finalment, s’ha anunciat que l’any vinent es recuperaria el premi Joan Miró, que es farà públic el mes de maig. L’artista guanyador obtindrà cinquanta mil euros i l’organització d’una exposició per al 2026 a la fundació.