Cinc fortificacions que ens fan viatjar a l’edat mitjana

L’edat mitjana és el nom amb què es coneix el període històric entre els segles V i XV, caracteritzat pel sorgiment del feudalisme a Europa i que sempre ha estat vist com un temps d’obscuritat i sense avanços, marcat principalment per les religions, amb el sorgiment de l’islam i la lluita amb la cristiandat. Aquest conflicte i les contínues conquestes dels cristians sobre els territoris musulmans pel nord del País Valencià van deixar una empremta arquitectònica, artística i cultural que, avui dia, continua visible en castells i fortificacions erigits en gran part dels municipis que foren partícips d’aquest moment de la història.

Mascarell

A la comarca de la Plana Baixa, Mascarell és l’únic municipi completament emmurallat del País Valencià. Amb aproximadament dos-cents habitants, els orígens del poble (que actualment depèn de Nules) es remunten fins a l’època medieval, amb l’expulsió dels musulmans de Borriana en els temps de Jaume I, que s’establiren on actualment hi ha Mascarell, nom que prové de l’àrab i significa “campament”.

Les muralles que rodegen per complet les cases no van ser construïdes fins al 1553, quan es volia protegir els colons cristians després d’una nova expulsió dels moriscos. Primer va tenir un fos que servia de protecció dels nous habitants. El recinte es va crear amb una forma gairebé quadrada de sis-cents vint metres de perímetre i amb una torre defensiva col·locada al centre de cada mur.

El pas del temps, unit als conflictes, ha fet que parts del recinte defensiu s’hagen hagut de restaurar unes quantes voltes. Si bé el municipi no ha crescut extramurs, moltes de les cases s’han integrat a la muralla, atès que s’hi poden trobar inserides finestres i cotxeres dels veïns.

A l’hora d’accedir a la vila, originalment solament hi havia dos portals, el Portal de València, a l’oest, i el Portal de l’Horta, a l’est, tots dos formats per arcs de mig punt. Actualment, hi ha un tercer portal més menut ubicat a la cara est del poble.

A dins, hi destaquen l’edifici de l’església parroquial del segle XVII i les capelletes urbanes, tres de les quals són inserides al llarg del mur oest en honor de sant Roc, sant Miquel i la Mare de Déu de la Cova Santa, que donen nom a tres carrers dels cinc del poble. La quarta capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme, és al carrer que rep aquest mateix nom. Totes aquestes capelletes són gestionades pels veïns i decorades els dies de cada sant.

Onda

Molt a prop de Mascarell, situat sobre un turó de 284 metres d’altura, trobem el castell d’Onda. El nucli històric d’aquesta ciutat, que actualment és un dels punts més importants de la indústria ceràmica valenciana, amaga una fortalesa que es remunta a l’època califal, al segle X.

Conegut durant l’època la seua màxima esplendor com el castell de les tres-centes torres, aquesta fortalesa va nàixer com a centre militar i administratiu de la ciutat, que, en aquell moment, era envoltada del tot per una muralla. El castell és dividit en tres nivells de muralles per defensar-se en cas d’atac. En el punt més elevat destaca l’antic palau Taifa, que era la residència de l’alcaid.

Del palau Taifa estant, s’observa perquè es va construir en aquest enclavament estratègic el castell d’Onda, atès que permet de veure part de la planura de la Plana amb la mar Mediterrània al fons, i també, per una banda, el començament de la serra d’Espadà i, per l’altra, el cim del Penyagolosa. És en una zona estratègica per a controlar l’entrada a l’interior i pot vigilar, al mateix temps, els moviments que es feien a la costa.

Al llarg dels segles han estat molts i diversos els conflictes que s’han succeït en aquest castell i que n’han condicionat l’evolució fins ara. Va ser conquerit pel Cid al segle XII i reconquerit pels almoràvits, després passà definitivament a mans cristianes amb l’arribada de Jaume I. A partir d’ací, ha estat escenari d’uns altres conflictes, com ara la revolta de les Germanies (1519-1523), la guerra de Successió (1701-1713), les guerres carlines, quan la fortalesa va ser transformada, i la guerra del 1936-1939.

Vilafamés

Vilafamés és un municipi situat a la Plana Alta i que, com moltes d’aquestes poblacions amb passat medieval, té un castell en la part més alta de la vila, situada sobre un turó de pedra roja a uns 400 metres sobre el nivell de la mar. També com moltes d’aquestes construccions el seu origen ens transporta a l’època andalusina. En aquell moment es va construir la fortalesa, però va haver de reconstruir-se en gran manera després de la conquesta cristiana per part de Jaume I el 1233. Si bé es conserven vestigis de l’època medieval, allò que destaca més del castell és la torre circular construïda al segle XIX, durant les guerres carlines, que fa que siga un castell amb gran combinació d’estils.

Si bé el castell constitueix la part més impressionant de Vilafamés, els seus carrers costeruts i estrets també ens conviden a visitar l’església de la Sang, que podria ser una de les primeres construccions cristianes durant la conquesta, al segle XIII; l’església de l’Assumpció, d’estil barroc; l’antic palau de Barle i la Roca Grossa, una roca de més de 2.000 tones situada en un pendent de 34 graus i que es va configurar de manera natural fa més de 222 milions d’anys –l’estat actual és de fa 30 milions d’anys– i que fa la sensació que caurà en qualsevol moment.

Actualment, fan obres al castell, que és tancat al públic, per millorar-ne l’accessibilitat i protegir les zones que encara resten pendents de ser excavades per continuar descobrint més secrets de la història de Vilafamés.

Peníscola

Sobre una xicoteta península que s’endinsa a la mar Mediterrània s’erigeix una de les fortificacions més impressionants del País Valencià, el castell de Peníscola. Així com moltes de les localitats d’aquesta llista, Peníscola i la seua fortalesa tenen els seus orígens en l’època àrab, quan passen a les mans de Jaume I gràcies a un pacte. Ja en poder dels cristians, el castell va passar a ser propietat de l’Orde del Temple l’any 1294, que van erigir la fortalesa actual. És gràcies als templers que el castell posseeix un aspecte sobri i auster, basat en aquells que s’havien edificat a Terra Santa. Si bé l’estada dels templers va ser curta, amb la desaparició de l’ordre i totes les llegendes que hi giren al voltant, van convertir Peníscola en un dels referents de la cultura templera a la Mediterrània.

A l’entrada del monument, l’estàtua de Benet XIII, conegut com el papa Luna, pareix donar la benvinguda als visitants que cada dia s’endinsen en els seus murs. El castell de Peníscola és un dels tres llocs al món que han estat seu papal, juntament amb el Vaticà i el palau d’Avinyó. En aquest castell va residir Benet XIII durant el Cisma d’Occident, que va mantenir dividida a la cristiandat, una de les èpoques de més esplendor a Peníscola, on el pontífex es va morir excomunicat el 1423.

Quan s’accedeix a la fortalesa, hi ha moltes sales que es poden visitar per continuar descobrint la història del castell. El cos de guàrdia on els templers sembla que van tenir l’armeria, passant pels estables, el pati d’armes, l’església austera on primerament va ser enterrat el papa Luna, la Sala del Conclave, on se’n va decidir el successor, o les cambres del Papa, d’on podem observar una imatge panoràmica de la Mediterrània. És precisament en el punt més alt del castell on aquesta visió privilegiada de la mar sorprèn els visitants i els endinsa en la història viva que es respira entre els murs del castell de Peníscola.

Morella

Morella, la capital de la comarca dels Ports, amb vora dos mil habitants, se situa en una zona on convergeixen Catalunya, el País Valencià i l’Aragó, fet que l’ha convertida en un enclavament estratègic al llarg de la història i una fortalesa militar clau per a controlar el pas natural de l’interior a la costa.

Sobre una mola a quasi 1.000 metres d’altura s’erigeix el castell que corona la població de Morella, una zona on s’han trobat restes que mostren que ha estat d’ençà del neolític i l’edat de bronze. La ciutat és rodejada quasi del tot per una muralla entre 10 metres d’altura i 15 i una amplada de 2 metres, amb 14 torres i 6 portals situats pels més de 2 quilòmetres de recorregut. La muralla que es veu actualment va ser erigida el segle XIV sobre les restes dels antics murs musulmans que havien estat molt malmesos després dels diferents intents del Cid de conquerir la ciutat.

Les imponents torres de Sant Miquel, de planta octogonal i semblants a les torres de Serrans de València, donen la benvinguda als visitants perquè s’endinsen pels carrers de Morella. Se succeeixen les costeres empedrades fins a arribar a l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, d’estil gòtic, que s’eleva sobre els visitants amb la porta dels Apòstols. El castell és format per tres nivells, el primer, amb el palau del Governador i una muralla defensiva on es refugiava a la població; el segon, on es troben la major part de les dependències i l’entrada principal al castell; i el tercer, en la part més alta de la mola, on trobem sobretot el pati d’armes.

D’ençà del neolític, i havent-hi passat diferents civilitzacions ininterrompudament, com ara ibers, romans i musulmans, i figures com ara el Cid, Blasc d’Alagó, Jaume I i Sant Vicent Ferrer, arribant a les guerres carlines i el pas del general Ramón Cabrera, conegut com el Tigre del Maestrazgo, Morella ha estat testimoni durant segles de la història que es continua escrivint dins les seues muralles.