48H Open House Barcelona 2023: quinze propostes que no us podeu deixar perdre

Aquest cap de setmana torna el 48H Open House de Barcelona, el festival d’arquitectura que obre les portes de molts espais emblemàtics de Barcelona i l’àrea metropolitana que normalment no es poden visitar. Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt i Sitges són les set viles i ciutats que hi participen.

Enguany, es pretén que el visitant posi l’atenció en els diversos elements que, junts, formen els edificis. Per això, el certamen se centra en detalls com ara finestres, balcons, passadissos, llars de foc, escales, ascensors, columnes, arcs, portes, mobiliari, etc. Amb les visites guiades i els itineraris programats, els visitants podran repassar la història de l’evolució arquitectònica, però també la influència dels avenços tecnològics, l’adaptació climàtica, la política social, els contexts econòmics, els requisits normatius i les noves oportunitats digitals.

D’una altra banda, com que enguany és l’Any Domènech i Montaner, el festival també s’organitza entorn de la figura de l’arquitecte modernista, conegut per obres com el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau o la Casa Lleó Morera. El 48H Open House no tan sols obrirà les portes d’alguns dels edificis de Domènech, sinó que també el posa d’exemple per la seva trajectòria polièdrica, atès que en les seves obres hi apareixen mosaics, vitralls, escultures o peces de ceràmica.

A més, el festival també s’uneix al divuitè Barcelona Design Week (BDW) i a la iniciativa global d’impulsar l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 18, que tracta del disseny com un element clau per al present i el futur de la gent. Per això, el festival destacarà un projecte de la programació d’enguany com a Edifici 18.

En total, l’Open House d’enguany ha organitzat divuit itineraris i mostrarà més de 220 edificis, dels quals 128 són a Barcelona i un 40% són novetats. Dilluns es van obrir les inscripcions per a les activitats que requereixen inscripció prèvia. A la fitxa de l’activitat, hi ha l’enllaç d’inscripció.

Tot seguit us detallem les quinze propostes del festival que no podeu deixar escapar.

Antic Palau Savassona

Arquitectes i datació: Josep Francesc Ferrer de Llupià, 1796; Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol i Gibert, 1904-1906; Joan Bassegoda i Nonell, 1960; Manuel Brullet, Alfonso de Luna i Mateu Barba, 2008.

L’antic Palau Savassona, una casa senyorial del segle XVIII, és d’ençà del 1907 la seu de l’Ateneu Barcelonès. L’any 1906, gràcies a una reforma feta per Josep Font i Gumà i Josep Maria Jujol, l’espai de la planta noble es va adequar per acollir-hi la biblioteca. Una rehabilitació a final dels anys seixanta va endreçar les intervencions anteriors, en va potenciar els elements més característics i l’adequà a les necessitats actuals. De l’edifici original encara en destaca l’accés, per un pati espaiós d’escala coberta, la decoració d’alguns salons i la biblioteca i un jardí original a l’altura del pis principal. L’edifici és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Horari: diumenge 22 de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer de la Canuda, 6, Barcelona.

Arc de Triomf

Arquitecte i datació: Josep Vilaseca, 1888.

L’Arc de Triomf de Barcelona és un dels monuments que van ser construïts per a l’Exposició Universal que es va fer a la ciutat l’any 1888. L’arc era l’entrada d’accés principal al recinte. Fou construït seguint les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar, una renaixença de l’art mudèjar que va començar a la península ibèrica al tombant del segle XX. S’hi destaquen sobretot els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha més motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. L’obra és inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local a l’Inventari del Patrimoni Cultural català.

Horari: dissabte 21 i diumenge 22 de 10.00 a 19.00.
Adreça: passeig de Lluís Companys, Barcelona.

Castell dels Tres Dragons

Arquitecte i datació: Lluís Domènech i Montaner, 1887-1888.

Aquesta és una de les novetats de l’Open House d’enguany, triada per commemorar l’Any Domènech i Montaner. Construït per ser el cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, és l’únic edifici que es conserva del recinte de la Ciutadella. El castell, de planta rectangular i quatre torres, pertany al començament del modernisme, quan s’anava definint un estil nacional artístic, amb trets característics com ara la construcció de maó vist i l’ús del ferro forjat i la ceràmica per a la decoració. Pel caràcter medieval, va rebre el nom d’una obra de teatre satíric de Serafí Pitarra que en aquella època es representava amb gran èxit a Barcelona. Durant els anys posteriors a l’exposició, va anar canviant d’ús, majoritàriament museístic. Actualment, és una de les quatre seus científiques del Museu de Ciències Naturals que custodia les col·leccions de zoologia i les de geologia.

Horari: dissabte 21 de 10.00 a 14.00.
Adreça: jardins Fontserè i Mestre, passeig de Picasso, s/n, Barcelona.

Coòpolis Can Batlló

Arquitectes i datació: L’edifici és datat el 1880, però no se sap qui en fou el primer arquitecte. La cooperativa Lacol n’ha fet el projecte actual, del 2019 ençà.

Can Batlló és una antiga fàbrica tèxtil del segle XIX que actualment s’ha convertit en un espai comunitari i autogestionat del barri de la Bordeta de Barcelona. Les naus, cedides per l’Ajuntament de Barcelona, ocupen un total de tretze mil metres quadrats.

La primera part del projecte Coòpolis BCN (que habilita equipaments per a la promoció i el foment de l’economia social i cooperativa a Barcelona) ha reformat un espai provisional a la planta baixa del bloc 8 de Can Batlló. El projecte reconeix les construccions que hi havia abans (naus formades per murs d’obra de fàbrica, encavallades de fusta i coberta de teula, i una nau formada per estructura de pilars i jàsseres de ferro i voltes ceràmiques), en recupera els elements més significatius i en respecta el passat industrial. El resultat és un espai de gairebé mil metres quadrats on conviuen espais semiexteriors i espais tancats on es poden fer activitats durant tot l’any.

Horari: dissabte 21 de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer de la Constitució, 19, Barcelona.

Cotxeres TMB L9 Can Zam

Sota les pistes de futbol de la Pallaresa hi ha més de tretze mil metres quadrats soterrats on s’encabeixen les cotxeres de la línia 9 del metro de Barcelona. Un espai on arriben un total de set vies: dues amb funció de cotxeres i cinc amb funció de tallers. D’aquestes cinc, dues són elevades sobre pilars per al manteniment general. És una visita molt recomanable per als amants dels transports ferroviaris o per als curiosos que vulguin saber com és el funcionament de les cotxeres. Per raons de seguretat, els menors de catorze anys hi hauran d’anar acompanyats d’un adult. També és obligatori l’ús de calçat tancat i còmode. La visita requereix inscripció prèvia.

Horari: diumenge 22 a les 10.15, 11.00, 11.45 i 12.30.
Adreça: avinguda d’Anselm de Riu, 11, Santa Coloma de Gramenet.

Habitatge de les Mont-rogenques

Arquitectes i datació: edificació rural del segle XIX; ampliació modernista del segle XX; Estudi Biga, 2021.

Al barri del Farró hi ha les Mont-rogenques, dos habitatges dins una casa unifamiliar. És la rehabilitació d’una construcció en dues etapes: la primera respon a una edificació rural del primer terç del segle XIX; la segona, a una ampliació modernista de principi del segle XX. Aquest projecte arquitectònic recupera les dues cases originals i, alhora, dóna valor als espais i als elements de l’època modernista posterior, com ara galeries, vitralls de colors, terres de mosaic hidràulic i voltes.

Horari: diumenge 22, de 10.00 a 15.00.
Adreça: carrer de Mont-roig, 7, Barcelona.

Habitatge Passivhaus

Arquitectes: Micheel Wassouf, Angelika Rutzmoser i Energiehaus Arquitectos.

La casa Passivhaus és un projecte de rehabilitació d’un habitatge per a adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, una edificació eficient que vol reduir al màxim el consum energètic amb una combinació d’arquitectura i tecnologies actuals. En aquesta, s’hi observen els cinc principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire; i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor.

Horari: dissabte 21 d’11.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00.
Adreça: passatge del General Bassols, 19, Barcelona.

Itinerari Rec Comtal: paisatges culturals de l’aigua

El museu municipal de Montcada i Reixac organitza aquest itinerari al voltant del Rec Comtal, que vol ser una descoberta del llegat arquitectònic vinculat amb l’aigua i la importància que ha tingut en el curs del temps per al desenvolupament de la vila. Tot resseguint el rec, es visiten espais patrimonials i naturals, com ara la Casa de la Mina, el complex de la Casa de les Aigües i els horts de la Ponderosa i la Casa de les Aigües de la Trinitat.

Horari: dissabte 21 a les 10.00.
Adreça: Casa de la Mina. Parc de les Aigües, avinguda de la Unitat, s/n, Montcada i Reixac. Visita guiada amb inscripció prèvia. Cal escriure un correu a museumunicipal@montcada.org.

Local a la Casa Thomas

Arquitectes i datació: Lluís Domènech i Montaner, 1895 -1898; Francesc Guàrdia Vidal (reforma), 1912; Cristian Cirici Studio PER (BD Shop), 1979.

Aquesta és la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en què combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants dels Països Catalans. També és una de les novetats d’enguany del festival. Els elements decoratius són el que més es destaquen de l’espai, sobretot l’arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més; es respecta en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.

Horari: dissabte 21 de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer de Mallorca, 291, Barcelona.

Oficines de Betevé

Les oficines de Betevé s’inclouen enguany en la programació del 48H Open House Barcelona no per l’arquitectura de l’edifici, sinó pel que s’hi fa a dins. La televisió local de Barcelona obre les portes a tots aquells qui vulguin conèixer la feina que s’hi fa. Hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micròfons, mòbils, etc. Tot allò que cal per a crear continguts de qualitat orientats al servei públic.

Horari: dissabte 21 de 10.00 a 19.00.
Adreça: plaça de Tísner, 1, Barcelona.

Pavelló de la República

Arquitectes i datació: Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, 1937; Espinet-Ubach Arquitectes, 1992.

L’edifici del Pavelló de la República es va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena guerra de 1936-1939, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment, fou tota una fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso hi va exposar per primera vegada el famós Guernica, i avui n’hi podem veure una reproducció. La importància d’aquest edifici es deu precisament a dos fets: a les innovacions arquitectòniques del projecte i el llenguatge formal que l’acostaven a l’avantguarda arquitectònica europea; i al contingut que s’hi va exhibir, també molt relacionat amb l’avantguarda artística del moment. A més del Guernica de Picasso, amb tota la càrrega sociopolítica, hi havia obres de Joan Miró, Juli González, Ferran Escrivà, Alberto Sánchez, etc.

Horari: Diumenge 22 de 10.00 a 19.00.
Adreça: avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, 34, Barcelona.

Recinte de l’Escola Industrial de la Diputació de Barcelona

Arquitectes i datació: Rafael Guastavino, 1870; reforma, 1973.

El recinte de l’Escola Industrial correspon a l’antiga fàbrica de brodats dels germans Batlló, dissenyada inicialment per l’arquitecte Rafael Guastavino. D’aquella època, encara es conserven els edificis dels telers, les naus de les filatures i la xemeneia de maons de setanta metres d’altura i planta poligonal, una de les més altes de Catalunya. Va ser construïda amb més de 244.000 maons i se situa en el punt de convergència de tres galeries que canalitzaven el vapor de les màquines i les calderes de la fàbrica de Can Batlló. L’any 1970 se’n va reformar el coronament, se’n va reforçar l’estructura amb set anelles de ferro i s’hi va substituir l’escala interior. Actualment, la xemeneia funciona com a pas d’instal·lacions i parallamps de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. El recinte és un exemple d’arquitectura industrial modernista, obert als veïns de l’Eixample i a tota la població en general. Ofereix al barri recintes esportius, jardins i centres d’ensenyament, i allotja oficines i serveis de la Diputació de Barcelona.

Horari: diumenge 22 de 10.00 a 19.00.
Adreça: accés pel carrer de Rosselló, 121, Barcelona.

Recinte Modernista de Sant Pau

Arquitectes: Lluís Domènech i Montaner i Pere Domènech i Roura.

Tot i la popularitat que té, el recinte modernista de Sant Pau no havia estat mai inclòs en la programació del festival. Les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es van construir entre el 1902 i el 1930 en dues fases: la primera, dissenyada per Lluís Domènech i Montaner entre el 1902 i el 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona fou realitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura, a partir de 1920. La restauració dels pavellons modernistes, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997, també ha permès de desenvolupar un programa cultural que té per objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. Actualment, alguns dels pavellons del recinte, com el d’administració, s’ha reconvertit en un centre de reunions i actes.

Horari: dissabte 21 a les 18.30, 19.00, 19.30, 20.00 i 20.30.
Adreça: carrer de Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona. Visita lliure amb inscripció prèvia.

Torre de les Aigües del Tibidabo

Arquitecte i datació: Josep Armengós i Samarach, 1895.

La Torre de les Aigües del Tibidabo ha estat sempre una icona de l’arquitectura local, perquè l’any 1905 va ser guanyadora del premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Originàriament, va ser construïda per proveir d’aigua la colònia del doctor Andreu. La principal característica és que se situa al punt més alt de la ciutat (532 metres sobre el nivell del mar) i, per tant, ofereix una de les millors vistes de Barcelona. A més, la torre incorpora un dels primers ascensors elèctrics del país.

Horari: dissabte 21 i diumenge 22 a les 10.00, 10.45, 11.30, 12.15, 13.00 i 13.45.
Adreça: carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 107, Barcelona.

Torres Venecianes

Arquitectes i any: Ramon Reventós i Farrarons, 1929.

Aquestes dues torres de planta quadrada i quaranta-quatre metres d’altura van ser dissenyades per ser la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona que es va fer del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930. Són inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia, d’aquí ve el nom. Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials considerats “poc nobles”, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades acabada l’Exposició. És una visita que no requereix inscripció prèvia. Així i tot, l’edifici té una gran afluència de visitants. Així doncs, quan s’arribi a la cabuda màxima de l’edifici es tancarà la cua.

Horari: diumenge 22 de 10.00 a 19.00.
Adreça: avinguda de la Reina Maria Cristina – plaça d’Espanya, Barcelona.