12.06.2018 - 05:00
Des de la cèl·lula més senzilla a aquelles primeres bandes d’homínids que es van aixecar a dues potes a la sabana africana del pliocè, la història de la vida en aquest planeta es basa en la cooperació. La vida sorgeix fa uns 4.000 milions d’anys, en la superfície d’un erm i violent planeta bombardejat per meteorits, esquerdat per contínues erupcions volcàniques i cobert d’una atmosfera de gasos tòxics. En alguna d’aquelles primeres llacunes i oceans que començarien a esquitxar aquest món dantesc va succeir l’esdeveniment més important de la nostra galàxia, potser de l’univers: van aparèixer molècules capaces de replicar-se a si mateixes. Amb elles va començar a operar la selecció natural, triant aquelles molècules més eficaces a l’hora de replicar-se, reproduir-se i colonitzar aquell inhòspit planeta. La resta ja és prehistòria.
«Som organismes cooperatius evolucionats en un món de competència despietada»
Els biòlegs reconeixem diverses «grans transicions evolutives» que han ocasionat noves formes de vida i un salt quantitatiu en la complexitat biològica. La unió de replicadors individuals entre si per a formar els primers genomes tancats en una cèl·lula constitueix una d’aquestes primeres i més importants transicions, que donaria lloc a les primeres cèl·lules procariotes. L’aparició de les primeres cèl·lules eucariotes (i. e., amb un nucli vertader) és una altra d’aquestes transicions, fruit de la simbiosi entre distintes cèl·lules procariotes. Les mitocòndries de les nostres cèl·lules, amb el seu propi ADN i membrana cel·lular, són bacteris descendents d’aquesta simbiosi. Altres grans transicions evolutives inclouen l’aparició dels primers organismes multicel·lulars per unió de distintes cèl·lules eucariotes, del mutualisme per simbiosi entre distints organismes, o de les societats animals, resultat de la cooperació estreta entre distints individus de la mateixa espècie. Totes aquestes transicions depenen de la cooperació entre unitats a un nivell de complexitat per a formar una unitat o un col·lectiu a un nivell de complexitat distint. En un món aparentment dominat per la competència, com expliquem aquesta cooperació?
Llig l’article sencer al web de Mètode
