48 hores després del cop, sis dels arrestats en l’assalt a la Generalitat encara són a les casernes

Alguns dels catorze detinguts ahir en l’assalt de la Guàrdia Civil a edificis de la Generalitat han tornat a les casernes de la Travessera de Gràcia o a la de Sant Andreu de la Barca, després d’haver passat pel jutjat durant la matinada i tot esperant que els jutges resolguin les seves peticions. Set han estat alliberats i vuit encara resten detinguts, tot esperant de declarar davant el jutge.

Entre aquest ahir i avui, el jutjat d’instrucció 30 de Barcelona i el jutjat de guàrdia de Martorell han desestimat els deu habeas corpus demanats. Els magistrats han considerat que les detencions es van fer d’acord amb la legalitat. El primer d’invocar l’habeas corpus, que implica comparèixer directament davant el jutge instructor sense haver de declarar davant la policia, fou l’advocat del secretari general de la Vice-presidència i del Departament d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové.

Ahir a mitja tarda, quan Jové va arribar al jutjat de guàrdia de Barcelona, que teòricament era el d’instrucció 29, es va trobar que el jutge de guàrdia era el d’instrucció número 13, que substituïa el del 29 per motius familiars. Per això, el seu advocat va demanar-ne la recusació, per tal que el 13 no resolgués sobre la possible il·legalitat d’una detenció emparada en la seva pròpia investigació. D’ací vé que les resolucions de Barcelona les hagi agafades el titular del jutjat d’instrucció 30.

Després les defenses de més detinguts  van demanar l’habeas corpus i van recusar el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que és el que va investigar el cas Vidal arran d’una denúncia de la formació ultradretana Vox. Alguns dels altres detinguts que van demanar l’habeas corpus són el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; Pau Furriol i Mercedes Martínez, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral; Xavier Puig, de l’Oficina d’Afers Exteriors; i Josep Masoliver, responsable de sistemes de la fundació puntCAT.

Vuit detinguts, en llibertat
D’altra banda banda, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat vuit dels arrestats, que seran citats aviat pel jutge instructor. Són Xavier Puig, treballador d’Afers Exteriors; Pau Furriol, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral; Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda; David Franco, cap de desenvolupament d’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; David Palanques, de l’oficina tècnica de projectes del Departament de Treball i Afers Socials; Joan Ignasi Sànchez, assessor en matèria d’Opinió del Departament de Governació; Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda; i Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda.

També han estat detinguts Josuè Sallent, director d’estratègia i innovació del CTTI; Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); i, a Madrid, Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de servei de T-Systems. Aquests resten detinguts, juntament amb Lluís Salvador, Josep Maria Jové i Josep Masoliver.

La llista dels detinguts:

• Josep Maria Jové, secretari general de la Vice-presidència i de la conselleria d’Economia i Hisenda (detingut)
• Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda (detingut)
•  Josuè Sallent, director d’estratègia i innovació del CTTI (detingut)
• Joan Manel Gómez, Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (detingut)
• Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de servei de T-Systems  (detinguda)
• Josep Masoliver, responsable de sistemes de la fundació puntCAT (detingut)
• Xavier Puig, Oficina d’Afers Exteriors (en llibertat)
• David Franco, cap de desenvolupament d’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (en llibertat)
• David Palanques, cap de l’oficina tècnica de projectes del Departament de Treball i Afers Socials (en llibertat)
• Joan Ignasi Sànchez, assessor en matèria d’Opinió del Departament de Governació (en llibertat)
• Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda (en llibertat)
• Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (en llibertat)
• Mercedes Martínez, responsable projectes territorials (en llibertat)

• Pau Furriol, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral (en llibertat)

Què és un ‘habeas corpus’?
L’habeas corpus (‘que tinguis el teu cos’) és una figura jurídica que recullen la major part de les constitucions de tot el món, entre les quals la de l’estat espanyol. Permet a una persona que considera que ha estat detinguda de manera il·legal, de demanar de ser posat directament a disposició judicial. De manera que passa per alt la retenció policíaca, que acostuma a durar moltes hores, i el jutge decideix sobre la legalitat de la seva detenció. Així doncs, en principi l’habeas corpus no hauria d’implicar que s’allargués el període de privació de llibertat de qui l’invoca, tal com ha passat en els casos d’alguns dels detinguts el dimecres i que declaren avui davant el jutge.

Recórrer a l’habeas corpus en primera instància és cabdal per tal que els recursos que es facin en un futur –en instàncies judicials espanyoles o europees– puguin reeixir. Tot i que el jutge té la capacitat de decidir si el concedeix o no, en instàncies superiors el fet que hagi estat denegat pot ser considerat com una prova de dèficit en les garanties durant el procediment.