30.12.2017 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Fa unes setmanes tenia més clar quin era el paper de Ciutadans a Catalunya. Dins una operació d’Estat, calculant que el PP era un instrument massa feble i esgotat com per poder activar el votant més anti-independentista, calia donar força a Ciutadans, perquè seria l’única opció per poder vèncer les candidatures independentistes. El PP sacsejaria la noguera -amb la repressió i el 155-, i Ciutadans recolliria les nous. El partit de Arrimades no tindria cap altra funci … fins que van arribar els resultats del 21 de desembre.
Es podia preveure la pujada de Ciutadans, però no que la caiguda del PP seria de tal abast. Serà un error de càlcul de l’oficina d’intel·ligència de l’Estat? De la mateixa manera que sol revelar el robot al seu creador, podria girar-se-li Ciutadans al PP a Espanya?
Tan aviat han cridat els aparells d’Estat a repicar campanes pel PP? Necessitarem temps per saber si s’està movent dins del guió escrit, o si és que cada vegada és més autònom.
Mentrestant els independentistes necessiten deixar de banda les disputes, i aconseguir un acord ràpid, però al mateix temps sòlid; perquè per al procés resulta perjudicial airejar les diferències públicament durant molt de temps. Hauran de concretar com continuar endavant, juntament amb les entitats i els ciutadans i les ciutadanes, sigui qui sigui president, vicepresident o conseller / consellera.
El nou govern s’haurà de moure per camins més estrets i difícils que els de fins ara, perquè haurà de sortejar i esquivar les mines judicials que ha anat col·locant el Govern d’Espanya. I aquesta perspectiva condicionarà completament l’acord de govern, perquè les formacions que signin el mateix hauran de respondre a les preguntes ‘què’ però també ‘per què’.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Superada la setmana de ressaca de les eleccions, la partida parlamentària comença a jugar-se. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han començat a moure peces, amb lentitud ja que cal tenir primer una idea clara sobre qui serà votat com a president de la Generalitat abans de poder negociar de debò. El dia quatre una vista judicial podria suposar l’alliberament provisional del vicepresident Junqueras. I el president Puigdemont haurà de començar a fer visible si la seua estratègia passa per tornar a Catalunya o no. A la tornada de l’any nou això tornarà a ser d’infart, Martxelo. Però si els nostres cors han aguantat el 2017 dic jo que aguantaran raonablement bé el 2018 també.
La qüestió de la presidència serà la primera i més important. Si s’arregla, amb la fórmula que siga, no crec que hi haja el més mínim problema per formar govern, potser i fins i tot amb la suma de la CUP o d’algun independent en l’òrbita de la CUP. Els consellers a l’exili segurament seguiran en el càrrec, des de Brussel·les, i els altres no sembla que estiguen molt disposats a repetir. La reconstitució del govern legítim serà doncs un objectiu a mitges però a hores d’ara i tal i com està la partida potser ja no siga aquest un tema tan substancial com ho era abans de saber-se el resultat de les votacions.
Una primera aproximació necessària la tindrem quan s’haja de triar la presidència del parlament, càrrec on hauria repetir Carme Forcadell però on sembla ser que no repetirà. Ja va sorprendre la seva presència a les llistes electorals i ara les primera escaramusses apunten més a l’ex conseller de justícia, Carles Mundó, que a la pròpia Forcadell. Serà el primer senyal i la primera indicació de com començarà l’any.
