16.08.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
En un conflicte en què les calamitats no sembla que tinguin aturador, la guerra de Gaza ha assolit una nova fita tràgica. Dijous, el Ministeri de Sanitat de l’enclavament va anunciar que la xifra de morts a Gaza a causa de l’ofensiva israeliana havia superat els 40.000. La dada, descoratjadora per si mateixa, adquireix una dimensió encara més fosca si es té en compte l’abast de la destrucció causada pels incessants bombardaments israelians a la franja i el nivell inquantificable de misèria i patiment que això ha significat per a una població famèlica i emmalaltida que lluita per sobreviure en un territori en què no sembla que hi hagi cap indret segur.
La xifra, certament, ha de tractar-se amb cura. Ha estat elaborada pel Ministeri de Sanitat de Gaza, que forma part d’un govern que encapçala Hamàs. Aquest sol fet, a ulls de molts, converteix la dada en qüestionable. Per exemple, no distingeix entre civils i combatents d’Hamàs. Sigui com sigui, la intensitat de l’ofensiva israeliana ha impossibilitat la verificació independent de la xifra de morts.
Alguns grups de defensa dels drets humans asseguren, fins i tot, que la xifra del Ministeri de Sanitat de Gaza és inferior a la real, mentre que Israel i els seus defensors hi resten importància. No obstant això, al juliol, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van afirmar en un comunicat que uns 14.000 milicians havien estat “eliminats o detinguts”, cosa que significa que els combatents podrien representar menys de la meitat dels morts. Val a dir que l’exèrcit israelià no va aportar proves que permetessin de verificar independentment aquesta xifra. Dijous, les FDI van actualitzar l’estimació a uns 17.000 milicians, sense explicar tampoc el càlcul pel qual havien arribat a aquesta xifra.
En línies generals, els conflictes anteriors a Gaza han demostrat que el recompte de morts que ofereix el Ministeri de Sanitat de la franja sol ser fiable. Un article publicat a The Lancet, la respectada publicació mèdica britànica, va trobar poques proves que permetessin de concloure que les autoritats sanitàries de Gaza havien inflat les xifres de morts en uns altres recomptes. Abans que el sistema sanitari del territori fos pràcticament liquidat per l’ofensiva israeliana, les autoritats locals van publicar múltiples llistes de morts, nom a nom, i van verificar les morts registrades amb els familiars dels desapareguts.
“La informació de què disposem sobre aquest conflicte és molt més bona que, probablement, la de qualsevol altre conflicte recent de gran repercussió”, explica Michael Spagat, professor d’economia de la Universitat de Londres que estudia les baixes en conflictes armats, en al·lusió les xifres de morts que circulen sobre les guerres en curs a Ucraïna, Etiòpia, Síria o el Sudan.
Tant l’ONU com les autoritats locals afirmen que la majoria dels morts són dones i nens. “Saps què significa perdre 40.000 dels teus? Significa que 40.000 dones, nens, joves, adults i persones grans ja no hi són. Els nens no creixeran mai. No aniran mai a l’escola ni a la universitat. Les dones no donaran a llum i no hi seran per veure créixer els seus fills”, explica Fikr Shalltoot, director a Gaza del grup d’ajuda humanitària Medical Aid for Palestinians, amb seu al Regne Unit.
Volker Türk, responsable en cap de drets humans a l’ONU, es va fer ressò d’aquest sentiment en un comunicat publicat dijous. Türk va esmentar les innombrables violacions del dret internacional humanitari comeses per ambdues parts en el conflicte, però va posar èmfasi en el rol de l’exèrcit israelià com a principal causant del sofriment a Palestina. “Aquesta situació inimaginable es deu, en gran part, als incompliments reiterats del dret internacional humanitari per part de les Forces de Defensa israelianes”, afirmava al text. I hi afegia: “Aquests darrers deu mesos, han mort, de mitjana, unes 130 persones cada dia a Gaza. La magnitud de la destrucció de llars, hospitals, escoles i llocs de culte per part de l’exèrcit israelià és profundament corprenedora.”
L’article de The Lancet, sotmès a revisió de les parts, va suggerir a començament d’any que la xifra real de víctimes a Gaza era molt més alta. L’estudi xifra en uns 186.000 el total de palestins morts a Gaza –prop d’un 10% de la població– d’ençà de l’esclat del conflicte actual, i remarca els milers de cadàvers que encara jeuen sota els enderrocs i la propagació de la desnutrició i les malalties contagioses al territori.
Rosemary DiCarlo, sotssecretària general de l’ONU per a Afers Polítics, va dir dimarts al Consell de Seguretat que a Gaza no hi havia cap lloc segur. “No obstant això, es continua ordenant als civils que evacuïn zones com més va més reduïdes”, va declarar, i va reiterar la “necessitat desesperada d’aconseguir un alto-el-foc, alliberar els ostatges i augmentar l’ajut humanitari”. Les paraules de DiCarlo arribaven poc després d’un atac israelià contra una escola de Gaza que acollia refugiats i que va deixar més d’un centenar de morts, entre les quals, molts infants.
Les negociacions per a un alto-el-foc s’han reprès aquesta setmana a Doha, la capital de Catar. Alts funcionaris israelians i nord-americans s’han reunit amb interlocutors catarians i egipcis amb l’esperança d’aconseguir un avenç diplomàtic que, fins ara, ha estat elusiu. En el rerefons plana l’amenaça d’una acció militar de l’Iran i el seu principal representant libanès, l’Hesbol·là, contra Israel, en suposada venjança per l’assassinat del cap d’Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran. És possible que aquest atac s’endarrereixi amb l’objectiu de no destorbar les negociacions, o simplement perquè l’Iran –que recela d’una escalada amb Israel– no té intenció real d’atacar i simplement pretén guardar les aparences.
“Podem afirmar que l’Hesbol·là no durà a terme cap represàlia contra Israel ni llançarà la seva operació de represàlia durant les negociacions de Catar perquè no vol ser considerada responsable d’obstruir el procés o, fins i tot, un possible acord”, explica una persona que té vincles estrets amb l’Hesbol·là, i que parla amb la condició d’anonimat perquè no està autoritzada a parlar amb els mitjans de comunicació. “Les represàlies poden esperar; no són urgents ni tenen data de caducitat”, continua.
Mentrestant, a Cisjordània, un grup de colons jueus han atacat aquesta setmana una petita vila palestina, n’han incendiat habitatges i mort un resident, pel cap baix, en una incursió descarada. L’incident va ser condemnat pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, però reflecteix l’extremisme d’un moviment radical que el govern i els seus aliats d’ultradreta no han tingut problema a embravir històricament.
Mentre desenes de milers de persones moren a Gaza, Israel ha intensificat l’ocupació de terres palestines a Cisjordània. El govern ha aprovat “confiscacions estratègiques” de terres –gairebé 2.500 hectàrees tan sols enguany– i una construcció important d’assentaments. També ha intensificat l’enderrocament de propietats palestines i ha augmentat el suport als assentaments israelians il·legals en territori palestí.
Mentre el govern dels Estats Units insisteix que qualsevol solució diplomàtica a la guerra de Gaza ha d’incloure un camí cap a un estat palestí independent, els colons jueus radicals i els seus partidaris polítics d’extrema dreta –que han ascendit als nivells més alts del govern d’Israel– aprofiten per redibuixar el mapa de Cisjordània en temps real. Això, de retruc, ha fet que la solució dels dos estats prevista en acords de pau anteriors sigui impossible a efectes pràctics.
- Subscriviu-vos a The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
