Quaranta anys de l’Avenç, d’història, cultura i memòria

El director de la revista l’Avenç, Josep Maria Muñoz, i la coordinadora i responsable dels Llibres de L’Avenç, Núria Iceta, han presentat el número extraordinari d’aquesta publicació mensual, que enguany arriba als quaranta anys i 441 números. Amb el lema ‘Història, cultura i memòria’, els impulsors de l’Avenç defensen el paper que ha tingut i que volen que continuï tenint en aquest moment que viu el país i en el futur.

Josep M. Muñoz reivindica la continuïtat de la revista en tot aquest període, des d’una posició independent i sense cap grup al darrere (excepte entre el 2006-2012, que es va aixoplugar sota el paraigua del grup RBA). També destaca la capacitat d’adaptació que ha tingut la revista i la capacitat de canvi, quan s’ha fet necessari: ‘L’Avenç va néixer l’any 1977, en plena transició democràtica, impulsada per un grup de joves historiadors acabats de llicenciar-se de la UB, el més conegut dels quals és Ferran Mascarell. Va començar essent un plec de papers ciclostilats, dedicat a temes d’història i societat. Quan la revista tenia vint anys, l’any 1997-1998, va arribar una segona etapa, on entrem en joc primer la Núria Iceta i després jo mateix. En aquell moment, la universitat havia canviat, el món editorial també, així mateix els mitjans de comunicació públics. Calia un replantejament. I progressivament vam anar definint una revista més de cultura, sense deixar de banda la història. A l’Avenç els temes sempre els fem des d’una mirada històrica.’

I continua Muñoz: ‘No és una revista periodística, és feta per historiadors i escriptors principalment. Ara, hi hem incorporat gèneres clàssics del periodisme, com ara les entrevistes en profunditat, els reportatges, les cròniques culturals… I també models de fora, per mostrar el periodisme que ens agrada. Per exemple, vam ser els primers a publicar a Catalunya els articles de Coetzee, abans que li arribés el Nobel de literatura. La nostra identitat és basada en els principis de rigor, la no-immediatesa (tenim una periodicitat mensual i reivindiquen un periodisme més lent i amb més perspectiva), perquè venim de la reflexió històrica.’

El número extraordinari s’ha confegit amb una selecció d’articles i peces que ja s’han publicat a la revista i que ressegueixen la història de la publicació, que és també la història del país. En la tria també s’hi reconeixen els mestres i altres persones que han marcat la publicació. Hi trobem noms com ara Pierre Vilar, Eva Serra, Miquel Barceló, Ferran Mascarell, Núria Sales, Susanna Portell, Borja de Riquer i Joan B. Culla. Tanca el número un article de Jordi Puntí. La portada és una imatge impactant de l’Espanya del ‘cafè per a tothom’, feta miques a Catalunya. La imatge prové del diari Berria.

Sobre quin paper ha de tenir l’Avenç en la situació política que viu i pateix Catalunya en aquests moments, Muñoz respon: ‘La temptació és accentuar el perfil més polític, que és una demanda que notem en el públic, però no ens volem allunyar de la reflexió més lenta, distanciada i de fons, que ens permeti d’entendre què passa aquí i al món. Mantindrem l’esperit que ens singularitza des del principi: el primer número de l’Avenç explicava què era la Generalitat de Catalunya, incloïa una entrevista a Josep Tarradellas des de Saint-Martin-le-Beau i també s’hi podia llegir la proclamació de la República per part de Francesc Macià.’

‘Si no entenem com va anar la transició, difícilment entendrem la situació actual. Perquè el que vivim avui no ve de l’última legislatura sinó que fa un segle que s’arrossega. I en tenim un testimoni en aquest número extraordinari dels quaranta anys, que és l’article escrit per Miquel Barceló, una proclama contra el nacionalisme espanyol, escrit el 1981, dies després del 23-F.’

El número extraordinari inclou un article de Pierre Vilar titulat ‘Podem fer la història d’un país sense simpatia?’, escrit l’any 1987; una entrevista del 2001 a Josep Fontana; i també un estudi rigorós i renovador d’Eva Serra, ‘La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica’, del 2015, que trenca els tòpics en clau espanyola sobre el 1714 i parla de la construcció de la identitat catalana a partir del reclam d’autogovern.

Als quaranta anys de la revista, s’hi afegeixen els primers deu anys de l’editorial, que de llavors ençà ha construït un catàleg que ja suma vuitanta títols, i que se centra sobretot en temes d’assaig i literatura, com també de memòria. A més, es recuperen alguns noms de la literatura catalana, com ara Santiago Rusiñol i Maria Àngels Anglada. Els títols següents de l’editorial a partir del gener seran Els barcelonins, d’Adrià Pujol-Cruells; El barri de la plata, de Julià Guillamon; i la recuperació de Les Closes, de Maria Àngels Anglada.

Els llibres de Pujol-Cruells i Guillamon neixen de les col·laboracions d’aquests escriptors amb la revista. En aquesta línia, han publicat més volums, com ara Pinyols d’aubercoc, d’Emili Manzano; Els castellans, de Jordi Puntí; i L’horitzó primer, de Joan Todó. En aquest àmbit, l’Avenç ha fet una aportació singular i significativa, de construcció literària i de construcció d’un pensament. Perquè, com diuen Iceta i Muñoz, la voluntat del projecte de l’Avenç és explicar-se a un mateix i de contribuir a la construcció cultural del país.

Aquesta efemèride de l’Avenç 40 + 10 es farà visible avui, amb la celebració d’una festa i l’exposició que s’hi dedica a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, comissariada per Joaquim Noguero.

Entre les fites que es proposen Iceta i Muñoz, es destaca la renovació de la pàgina web, per a poder oferir continguts amb més facilitat. Diu Núria Iceta: ‘Avui tenim una web limitada que ens impedeix de reaccionar amb immediatesa. És clar, tenim un fons riquíssim que hem de tenir la capacitat de difondre.’