24.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 24.11.2022 - 21:43
3TimesRebel. Tres voltes rebel. Aquest és el nom de l’editorial de Bibiana Mas, una catalana establerta a Escòcia que tradueix a l’anglès autores que escriuen en llengües minoritzades. Es diu així en honor a l’icònic poema “Divisa” de Maria Mercè Marçal i Serra, que resa: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Fa quatre mesos, 3TimesRebel es va estrenar a les llibreries del Regne Unit amb tres llibres: Mother’s don’t (originalment, Amek ez dute, en èuscar) de Katixa Aguirre, Dead lands (Terres mortes), de Núria Bendicho, i The carnivorous plant (La planta carnívora), d’Andrea Mayo.
L’editora i fundadora de 3TimesRebel diu que al Regne Unit és molt difícil trobar autores catalanes a les llibreries. “Estant al Regne Unit m’he adonat que fins i tot Mercè Rodoreda, fora del món acadèmic, és desconeguda”, explica. “És molt difícil trobar una autora catalana a les taules de les llibreries, com a molt, en trobes alguna als prestatges. Eva Baltasar, potser.” En canvi, diu que el castellà hi té més presència. “Carlos Ruiz Zafón, per exemple, és a cada cantonada. Normalment, se sol pensar que el castellà arriba a més gent. Vull que les autores puguin escriure en català i que sàpiguen que no se’ls tanca cap porta al món.”
Una manresana, mare de tres, a Dundee
Nascuda a Manresa, Bibiana Mas és educadora social de formació, però sempre li ha fascinat el món del llibre. Arran d’això, ara fa tretze anys va fer un màster en edició editorial amb la intenció de ser editora de llibres. Però la vida li va fer un gir quan va ser mare per primera vegada. I gairebé sense marge per a assimilar-ho, al cap de poc temps, va tenir la segona filla. En aquell moment, va prendre una decisió arriscada i important: “Feia poc que hi havia hagut la crisi del 2008 i volíem provar sort. Vam anar-nos-en a viure a Londres”. I a Anglaterra, hi va néixer la seva tercera filla.
Aquesta triple maternitat va ser un punt d’inflexió en la seva vida. “Em vaig complicar la vida com a mare. No m’hi va obligar ningú, vaig ser jo qui ho va decidir. Vaig sacrificar la meva vida professional per a cuidar les filles”, relata. “No és fàcil ser mare en un món que no està preparat per acollir les mares. Sempre sentim que hem de triar. Si triem cuidar les criatures, ens sentim males treballadores. Si decidim triar la carrera i deixar els fills amb algú altre, ens sentim males mares.”
Passats els primers anys de maternitat, Mas es va traslladar amb les tres filles a Dundee, a Escòcia. Llavors, va haver de tornar al món laboral. Ella volia reprendre el somni de ser editora de llibres, però es va adonar que era invisible. “Tant feia la meva trajectòria o els meus estudis. Era invisible perquè havia dedicat tots aquells anys a les meves filles. L’experiència de ser invisibilitzada em va inspirar a donar veu a altres dones.” Aquesta va ser una de les raons que la va empènyer a fundar 3TimesRebel.
“Fundar l’editorial a Dundee és un acte polític. Queda molt millor tenir-la a Londres o a Edimburg, però jo la volia aquí. És la quarta ciutat d’Escòcia i una de les més pobres, amb un alt consum de drogues i alcohol. També hi ha l’índex més baix de dones emprenedores. Vull ser un exemple per a altres dones i demostrar que aquí és possible guanyar-se la vida.”
De Dundee estant, l’editora de 3TimesRebel diu que se sent més a prop de casa que mai. “Catalans i escocesos tenim un lligam especial, no sé què és, però no tenim aquest vincle amb els britànics, per posar un exemple. Escòcia també té greus problemes amb la seva llengua, molt més que Catalunya”. I afegeix: “Quan em van entrevistar als diaris escocesos The National i The Herald, els interessava especialment aquesta connexió política.”
Dones, llengües minoritzades i comerç just
3TimesRebel es fonamenta en tres pilars. El primer, visibilitzar les dones escriptores. “No tenen les mateixes possibilitats que els homes. Els premis literaris ho reflecteixen. Les dones no tenen tant de temps per escriure o directament pensen que no són prou bones”, diu Mas. “Sé que hi ha molts escriptors que escriuen genial, però hi ha moltes editorials disposades a publicar-los. Jo faig el biaix en favor de les dones.”
El segon pilar és el suport a les llengües minoritzades. “Ho porto dins meu com a catalana. Al Regne Unit te n’adones. Fins i tot Rodoreda és desconeguda. Vull aconseguir que les autores no hagin de canviar el seu idioma.”
El tercer pilar és el comerç just. L’editora assegura que el dia que tingui guanys, els retornarà a la comunitat i els donarà a associacions que ajuden les dones a tirar endavant. També remarca que té molt de respecte pels drets dels treballadors de l’editorial. “Ningú no es morirà si el llibre, en lloc d’estar fet el dia 28 del mes, ho està el 30. D’estrès, el just i necessari, però tampoc cal que hi perdem la vida amb això, perquè per sobre de tot som persones.”
Iolanda Batallé, Berta Dàvila, Empar Moliner i altres novetats
Tot i que fa poc temps que s’ha estrenat, l’editorial 3TimesRebel ja ha anunciat algunes novetats per a l’any vinent. Té previst de publicar Faré tot el que tu vulguis, de Iolanda Batallé, al febrer, Os seres queridos, de Berta Dàvila, cap al maig, i Benvolguda, d’Empar Moliner, a final d’estiu.
Així mateix, anuncia que treballa per publicar una autora gal·lesa i una altra de kurda. També té al cap de traduir poesia. “Estic tancant una traducció d’una poetessa bielorussa. Ho començaré a incorporar com a extra, com a militància meva, perquè editar i traduir poesia és complex.”
“Hi ha autores que em faria molta il·lusió de publicar”, explica. “Isabel Clara Simó, per exemple. És una autora que em va marcar moltíssim de jove. Li tinc un amor gegant.” Tot i això, Mas diu que també li fa respecte, perquè de moment només ha publicat autores contemporànies. “Vull atrevir-me a publicar autores que ja no hi són. Víctor Català també m’encantaria”, manifesta.
Tot i que de moment tradueix sobretot llengües europees, l’editora no tanca la porta a cap a idioma. “Si m’arriba un manuscrit en maori, per exemple, estaré encantada de la vida. No tinc cap frontera amb això.” I afegeix: “És molt difícil d’accedir a aquestes llengües. Tinc l’esperança de consolidar-me en el món de les editorials de traducció i que m’arribin propostes també de l’altra banda del món.”
El mercat editorial britànic: enorme, salvatge i només amb un 5% de traduccions
Després de quatre mesos de l’estrena de l’editorial, Bibiana Mas està contenta amb la feina feta. Diu que ha aconseguit de posar els llibres i l’editorial al mapa. “La rebuda és molt bona, he fet arribar els llibres a les llibreries independents. Els encanta el projecte, no he tingut cap problema. Per fer només quatre mesos que som de cara al món no em puc queixar.”
Explica que 3TimesRebel també ha arribat a les grans llibreries, com Waterstones, la cadena més gran de llibreries al Regne Unit. Però diu que hi vol tenir més presència. “En termes de negoci, si no ets allà, no ets enlloc.” Mas admet que es guanya la vida de l’editorial, però ha de fer molts malabarismes. “Aquí l’estat no et deixa tan tirat, però és complicat igualment. En el meu cas tinc un sou petitó, a la resta els pago el que toca. Al començament sempre costa, però soc optimista”, clou.
Una de les dificultats a què ha de fer front 3TimesRebel és la manca de cultura de traducció del mercat editorial britànic. Als Països Catalans l’oferta de llibres traduïts és molt extensa. En canvi, al Regne Unit, només el 5% dels llibres són traduccions. Tant és així, que segons Mas, moltes editorials fins i tot oculten que el llibre ha estat traduït, com si fos vergonyós.
L’editora de 3TimesRebel defineix el mercat britànic com “enorme i extremadament salvatge”. “Es fan llibres com xurros. A més, el preu del llibre, a les grans editorials, és de 6 lliures. Això fa molt de mal a les editorials independents.” Mas diu que entre un llibre d’una gran editorial com ara Penguin i un de 3TimesRebel hi ha molta diferència. “Les editorials hegemòniques fan llibres de qualitat molt baixa. El paper és una porqueria. Són edicions d’estar per casa.” Per tot això, reivindica de fer els llibres bonics, de qualitat i pagant bé els treballadors.
