30.08.2017 - 00:27
|
Actualització: 30.08.2017 - 00:30
Correu enviat a la redacció per Antoni Morell.
Sr. Director
El periódic del dia 29-8-17 publicava la noticia de: Els comuns convoquen la seva coordinadora el 9 de setembre per a decidir com participen en l’1-O,.
En acabar de llegir-la no vaig poder reprimir fer-hi un comentari. Això, afegit a què fa pocs dies es va produïr el creuament d’acusacions públiques de “hipocresia” i de “poca cura amb les paraules”, m’ha remogut la memòria i he cregut necessari complementar el comentari amb aquesta CARTA
Potser la meva formació professional i l’experiència en el Seguiment de 465 Obres Olímpiques durant dos anys (tinc encara pendent la continuació del 26/8/92, l’endemà Olímpic, i els anys següents) el que em duu a recollir informació en viu i en directe (sense intermediaris ni interpretadors) del plantejament de grans projectes per després fer-ne el seguiment i control del grau de desviació. L’objectiu: evitar el ventall que va del simple fracàs a la ruïna total. Aquesta idea ja la tingué Pasqual Maragall… però millor incloure-ho en la segona remesa dels JJOO.
Des de 2012 quan començà l’efervescència de l’independentisme em vaig inscriure a totes les plataformes i moviments que podrien ajudar a dur a bon terme l’objectiu de fer un Referèndum Vinculant.
Les meves intervencions, al principi, foren en reunions de Districte. Un àmbit reduït on la gent va relaxada i els delerosos de lideratge comencen a treure el nas. Després vingueren les de zona, fins arribar a tot Catalunya.
Tinc recollides actes, convocatòries i soflames de tota mena però avui només aportaré les intervencions més rellevants (tinc l’acta sencera per si algú pensa que vull atiar un foc que jo no he començat) de:
1-Intervencions en l’Assemblea General del Procés Constituent del 22/12/13 al recinte firal de Sabadell.
2-Proposta de l’agrupació del Procés Constituent de Sarrià-Sant Gervasi i que, com a delegat vaig llegir en l’Assemblea de (15/02/14) i que, malgrat haver estat enregistrada en vídeo (imatges i so) no fou recollida en l’acta corresponent (l’Arcadi Oliveres encara hi era, mentre que na Teresa havia marxat abans. Això si amb un exemplar signat sota el braç de la meva obra de ficció política El Partit de l’Oposició Permanent, el POP). Després de reclamar inútilment la inserció vaig anul·lar la domiciliació de quota. Ara, segurament dec se un dels 500 “simpatitzants” (llavors érem 47.189 i “adherits”) que Teresa Forcades diu avui (ARA-16/08/17) que estan en el grup dels 41.000 avui “apuntats”, per utilitzar-los a pleret en votacions sense comprovar-ne la situació efectiva d’afiliat…
1 -ACTA DE LA PRIMERA ASSEMBLEA GENERAL DEL PROCÉS CONSTITUENT…
………………
A les 11’00, Gerard Pisarello inicia el seu parlament, en què explica que l’anunci de la data de la consulta obre una nova etapa que pot ser una oportunitat per a la República Catalana del 99%, tot i que deixa clar que el camí no serà fàcil i que hi haurà més retallades. Diu que la mobilització esdevindrà essencial, i que ha de ser solidària i àmplia, impulsada des de Catalunya però amb la complicitat de les classes oprimides de la resta de l’estat. Defensa las resposta SI‐SI a la propera consulta en tots els casos, ja que diu que la independència també permetrà que els federalistes portin a terme el seu projecte des de la igualtat. Adverteix, tanmateix, que l’anhel d’implementar el Procés Constituent ‐que ha de ser plural i participatiu no s’atura en la consulta, ja que aquesta no garanteix fites com ara les de la cancel·lació del deute il·legítim, el control dels càrrecs polítics, la reconversió ecològica… Acaba dient que la consulta no pot ser una eina de revalidació per als qui ara tenen el poder, i que, per a nosaltres, ha de ser un punt de partida més que no pas d’arribada: una fita des la qual comencem a construir, ja que si no ho fem d’aquesta manera, d’altres ho faran contra nosaltres.
A les 13’56, Xavier Domènech pren la paraula i es refereix a la “passió democràtica” de les assemblees, ja que s’han rebut 139 esmenes al document 4 sobre el funcionament i organització interna del Procés…
9.‐ Un representant de l’Assemblea de l’Empordà explica que pensen que el Procés hauria d’unificar criteris en relació a les eleccions municipals, perquè en alguns llocs Iniciativa i la CUP estant fent maniobres d’acostament i podria ser que es prenguessin decisions diferents segons els pobles o ciutats. Creuen que és molt important que el Procés no atorgui cap recolzament a cap partit, ni en les europees ni en les municipals, per tal de servar la seva independència com a moviment.
A les 11’31, Gerard Pissarello pren la paraula per respondre i diu:
‐ que el Procés Constituent manté, des d’un bon començament, una posició clara i decidida a favor que tothom qui viu a Catalunya pugui votar.
‐ que la proposta de fer un Procés Constituent només és possible a partir de la Independència.
‐ que és possible considerar d’altres formes, com ara la federalisme.
‐ que només la resposta Si‐Sí pot garantir la independència.
‐ que, tanmateix, es pot sotmetre a votació general aquest punt.
Vist que hi ha necessitat de llegir i debatre amb més temps el contingut de les dues resolucions, ja que no tothom té còpies per seguir‐les i que hi ha hagut paraules en contra, es decideix primer demanar a l’assemblea si es vol retornar els documents a les assemblees territorials i sectorials per acabar de debatre’n el contingut i que siguin aprovades posteriorment en un grup promotor. Sotmesa la votació a l’assemblea dóna els següents resultats: 380 a favor que es retorni la documentació a les assemblees; 256 vots a favor de la conveniència de votar‐ho al moment, de forma immediata; 49 abstencions. S’aprova que les dues resolucions s’enviaran a les assemblees per ser debatuts abans de ser aprovats en el grup promotor.
….
7.‐ Un representant de l’Assemblea de Mataró manifesta que no tenen clar com s’escullen els membres dels grups de treball i que pot ser que hi hagi gent, en el grup promotor, que no milita en cap assemblea, per la qual cosa demanen que aquestes persones no tinguin vot en l’esmentat grup.
‐Teresa Forcades explica que es rebutja la proposta perquè no es pot admetre que hi hagi persones que treballen i que no poden votar, ja que això equivaldria a admetre que hi ha ciutadans de segona, que acompleixen deures o tasques, però que no tenen drets.
Teresa Forcades tanca l’acte a quarts de quatre de la tarda ‐a peu dret perquè ja han desmuntat la tarima‐manifestant la satisfacció que aporta el fet d’haver aconseguit fer alhora un acte democràtic i d’autocrítica, amb bon tarannà de col·laboració. Diu que en la roda de premsa que s’ha fet amb motiu de l’Assemblea General, tant l’Arcadi Oliveres com ella s’han manifestat a favor del SI‐SI.
………..
Alguns dels assistents més actius foren: Teresa Forcades, David Borrell, Núria Jàvega Neus Forcano, Margarida Fité, Josep M. Antentas, Arcadi Oliveres, Esther Vivas, Cesc Niubó, Xavier Domènech, Maria Sala, Charo Díaz…
La Primera Assemblea General del Procés Constituent acaba amb força retard, i enmig dels aplaudiments dels assistents, a Sabadell, el dia 22 de desembre de 2014.
2 – PROPOSTA: PARTICIPACIÓ DE GRUPS POLÍTICS AL PROCÉS CONSTITUENT
CIRCUMSTÀNCIES
Després de tant enrenou vaig ser l’únic representant de Sarrià-Sant Gervasi que va romandre tota la jornada al seu lloc en l’Assemblea del dia 15. Tenia la sensació que hi ha plantejaments que no gaudeixen de predicament i, després de l’altre dia, la mantinc i reafirmo.
També vaig ser l’únic orador que va llegir l’escrit de l’esmena que duia (concretament la de les condicions per recolzar grups polítics) i, malgrat disposar del vídeo on, en cas de dubte, podien recollir les meves paraules, el text de l’acta rebuda tergiversa totalment el sentit de la nostra esmena que era la següent:
TEXT ÍNTEGRE
L’assemblea de Sarrià-Sant Gervasi proposa que, a part de la resposta que es pugui fer davant de peticions com la present (PODEMOS), abans hauríem de tenir una manifestació oficial del grup, moviment o partit que demani salutacions o recolzament respecte a:
1-Quina proposta de llei electoral proposen pel Procés Constituent, (mínim de vots, circumscripció electoral, alternatives a la llei d’Hont… etc).
2-Quines modificacions pensen recolzar en el Procés Constituent per modificar la llei de partits a l’efecte d’evitar repetir les situacions que ens han dut a la situació actual (com llistes obertes, representant de districte, disciplina de vot, finançament d’entitats polítiques e partits, primàries…).
3-Quines responsabilitats polítiques s’haurien d’aplicar en cas d’incomplir plantejaments recollits en el programa electoral pel qual han estat elegits?
4-Segons ells serien aplicables responsabilitats penals dels danys i perjudicis (socials i/o econòmiques) resultants d’aplicar propostes que repercutissin en els ciutadans?
Està clar que no podem saludar o recolzar cap organització que mantingui situacions periclitades o proposi canvis contraris a les millores que voldríem per un futur millor pel conjunt de la societat.
EXCUSA OFICIAL
Vaig rebre un escrit de compliment i pur tràmit que no em va agradar gens (transcrit a continuació). Avui, amb perspectiva, veig el que s’amaga (i alguns hem volgut evitar) darrera d’aquest Procés però que, des del principi, el grup promotor i protector d’essències ha mantingut en una ambigüitat controlada.
Bona tarda, Toni!
Em sap molt de greu que hagis pogut pensar que no se’t va dispensar prou atenció el dia de la reunió del Grup Promotor del proppassat dia 15, perquè això no correspon gens a la realitat, sinó que es deu al fet que em va fallar l’ordinador, cap al final, i vaig haver de refiar-me de les notes que algunes persones de bona voluntat, però de lletra difícil, em van passar. D’altra banda, no vaig tenir accés al teu text mecanoscrit, com va ser el cas de l’altre grup que va llegir un text (en aquest últim cas, jo mateixa els hi l’havia mecanografiat durant l’hora de dinar, però, lògicament, no vaig poder mecanografiar res durant les sessions i tampoc devia fer-ho ningú més, perquè, com t’explico, no em va arribar el vostre text, que hauria afegit a l’acta amb molt de gust).
Per descomptat que puc fer un addenda a l’acta per a què quedi constància del vostre text (l’hauríem de signar un de vosaltres -preferentment qui la va llegir, que suposo que deus ser tu.
