10.02.2025 - 20:00
|
Actualització: 10.02.2025 - 20:03
Els beneficis assolits pels sis bancs de l’Íbex durant el 2024 han tornat a presentar un rècord històric. És el tercer any consecutiu. El creixement dels guanys és del 21% sobre l’any anterior i un 52% sobre el 2022…, però continuen protestant per l’impost extraordinari.
Els sis principals bancs espanyols –Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja– van guanyar en conjunt 31.768 milions en 2024, un 21% més que un any abans, de manera que van aconseguir un nou rècord, malgrat haver destinat prop de 1.500 milions a pagar l’impost extraordinari, que grava el marge d’interessos i comissions, prorrogat pel govern recentment, per a tres anys més.
Aquesta ha estat una de les notícies més destacades d’aquests darrers dies, però, malgrat tot, m’ha sorprès una mica el tractament que ha tingut als mitjans de comunicació. M’explico. Crec que és una xifra espectacular de milions, com no s’havia vist mai, i els comentaris que he llegit han estat sobretot informatius, però sense entrar a fons en com han pogut arribar a aquest volum de guanys unes entitats que no fa tants anys que van estar a punt d’ofegar-se i van haver de ser rescatades (2012).
És molt important de destacar que, per tercer any consecutiu, els sis bancs de l’Íbex registren uns beneficis successius que es converteixen en rècords. No crec que hi hagi cap altre sector, amb empreses consolidades, que sigui capaç d’augmentar els guanys d’un 50% en tan sols dos anys. I aquestes entitats, considerades en conjunt, ho han fet. Si voleu anar més enrere, en el millor any abans de la gran crisi, el 2007, els guanys d’un feix de bancs i caixes de l’època van atènyer gairebé 19.000 milions; avui, sumant-ne només sis dels que queden, n’han guanyat gairebé 32.000, que és un 67% més. Sí, hi ha la inflació pel mig, que ha estat del 36% en aquest període, segons l’INE. Així, doncs, són un 30% pel damunt del volum de llavors, en euros constants del 2007.
Per això algunes de les coses que s’han dit sobre la pròrroga de l’impost extraordinari a la banca, entre el 2025 i el 2027, en les respectives presentacions dels resultats, fan mal d’orella. Recordem que aquest gravamen es va crear per als rècords de beneficis del sector, tant el 2022 com el 2023, gràcies a les pujades dels tipus d’interès de referència del BCE. Però, d’ençà del principi, ha estat el cavall de batalla constant contra la decisió del govern.
Quan la senyora Ana Botín, presidenta del Santander, després de presentar uns resultats mai vists, té la gosadia de dir “tots tenim la responsabilitat de pagar imposts, però volem un sistema just, en què tots paguin igual, i no penalitzar un sector sobre els altres”, i les crítiques són mínimes, és que alguna cosa molt seriosa falla en aquest sistema i aquests mitjans. No faig més comentaris.
Més ocorrent m’ha semblat allò que va dir Fedea, el laboratori d’idees patrocinat, per exemple, pels principals bancs: “És una multa a un sector, el bancari, que resulta antipàtic a la majoria del govern.” I encara va afegir: “S’imposen càrregues a actors predeterminats, sobre la base de prejudicis ideològics.” Crec sincerament que els guanys que han presentat els bancs són raons, no pas idees, ni tampoc qüestió d’antipatia.
Les patronals, lògicament, també hi van dir la seva. L’AEB i la CECA van mostrar un “rebuig absolut” al nou impost al sector, per “l’impacte econòmic i la inseguretat jurídica que genera”, i van assegurar que la taxa restaria 50.000 milions de nou finançament a famílies i empreses. És a dir, que seria un càstig sobre els clients, sense dir clarament com els ho farien pagar. Però que ho pagarem –ja ho paguem– n’estic segur.
A mi m’enutja molt que es diguin coses com aquestes, que, a més de ser mentides, amaguen unes altres veritats. Per exemple, durant l’any 2024, el BBVA ha presentat uns beneficis espectaculars, que han superat els 10.000 milions per primera vegada a la seva història. Doncs, bé, una part important s’ha degut a uns augments de les comissions als clients, no pas menys espectaculars. Han crescut d’un 27% en un any, per bé que en la mitjana dels sis bancs ha estat “només” de l’11,5%.
Fa dos anys i mig, el president d’aquest banc, Carlos Torres, advertia al Cercle d’Economia barceloní que l’impost a la banca podia ser “contraproduent” perquè frenaria l’economia espanyola pel paper neuràlgic del sector. “Posar un fre al sistema circulatori de l’economia ens portarà a un creixement menor: menys capital, menor inversió, menys creixement, menys ocupació, menys riquesa i menys impostos.” En vista de com ha anat l’economia i la banca, de llavors ençà, no sembla que la seva bola de predir el futur funcioni gaire bé. Però va posar la por al cos de molta gent. Ja es tractava d’això.
Evidentment, els clients no ho veuen ni ho senten igual que els banquers. El 53% dels espanyols dóna suport a l’aprovació d’un impost addicional a la banca per a gravar els seus beneficis, i un 65% advoca per noves regulacions a l’activitat bancària que protegeixin més els consumidors. Aquests són alguns dels resultats de l’estudi RepCore Banca 2024 de la firma especialitzada Reputation Lab, que posa de manifest un desfasament entre les expectatives dels ciutadans i el comportament envers els clients del sector bancari espanyol, la reputació del qual ocupa l’última posició entre els sistemes financers dels quinze països iberoamericans analitzats en aquest informe.
I ens podem preguntar: com és que els bancs han arribat a generar un altre any aquests beneficis rècord? No hi ha gaires secrets: augmentant els ingressos i frenant les despeses. És a dir, gaudint de la pujada de tipus que queia del cel en les successives revisions dels crèdits (sobretot hipoteques), perquè es mantenien molt alts, fins a mitjan any, sense pagar més pels dipòsits. I, des que el BCE ha començat la retallada, encara no ho han notat gaire, però ja es preparen per a enguany, quan sí que en poden sortir afectats.
El 2025, doncs, deixaran de pujar tant els beneficis de la banca? Sense el vent de cua que bufava provinent del BCE podran mantenir el ritme? Segons l’agència S&P, la banca espanyola cull els fruits d’anys d’ajusts i reducció de costs després de la crisi financera mundial. “El fort aprimament del sector, que ha passat de 61 entitats a deu, en poc més d’una dècada, li permet d’afrontar un entorn que es preveu més complicat per la rebaixa dels tipus d’interès que aplicarà, en principi, el BCE.”
Ara com ara, tenen dues cartes a jugar molt clares. En vista de la baixada de tipus, per una banda, procuraran potenciar tots aquells productes que li generin més comissions. Per exemple, no us estranyi que us truquin un dia del banc i us recordin la misèria que us paguen pels dipòsits i us ofereixin un plec de fons per escollir, perquè us seran més rendibles. Evidentment, en els fons d’inversió les comissions són molt més sucoses que no pas en els dipòsits.
I, per una altra banda, miraran d’augmentar el volum d’operacions de crèdit. I sembla que el mercat apunta cap aquí. L’últim informe del Banc d’Espanya sobre el quart trimestre del 2024, diu: “Entre l’octubre i el desembre, la demanda de préstecs va augmentar en tots els segments, cosa que passa per tercer trimestre consecutiu. L’augment de sol·licituds va ser moderat en els segments de finançament a empreses i de crèdit a famílies per al consum i altres fins, però més intensa en el de préstecs a famílies per a adquisició de l’habitatge.”
Hem de pensar que el desendeutament que hi ha hagut a l’estat espanyol del pic del 2010 ençà, durant la gran crisi financera, ha estat molt fort. Aquell any l’endeutament del sector empresarial va arribar al 141% del PIB i el familiar al 85%, i això feia un total de l’endeutament privat del 226% del PIB. Les últimes dades, del tercer trimestre del 2024, assenyalen un 65% del PIB en cas empresarial i un 44% en el de les famílies, per un global privat del 109%. Ha baixat més de la meitat, en termes relatius. El marge potencial de creixement, doncs, és gran.
Sigui què sigui, la banca sembla que ho veu clar. El director financer de Bankinter, Jacobo Díaz, explicava fa quinze dies que el banc tornaria a reportar beneficis rècord el 2025, malgrat un entorn de tipus d’interès a la baixa. Va destacar que esperava un creixement sostingut dels ingressos i que el banc continuaria creixent “en volums de crèdit, en totes les àrees de negoci i geogràfiques”. També ho pensa així Ana Botín, que preveu un altre any rècord en termes de benefici el 2025, per bé que amb ingressos plans en el seu negoci a Espanya, a causa de l’entorn de tipus més baixos; en canvi, creu que els Estats Units i Mèxic seran els països amb més oportunitats per al creixement. “L’experiència demostra que el Santander ho farà millor que els seus competidors”, va dir.
Són tan sols dos exemples, però tots pensen igual. El sector, amb una competència molt limitada –i, que encara ho serà més, si acaba com vol el BBVA, guanyant l’OPA al Sabadell–, té prou eines per a assolir-ho.
