Jonathon Shafi: ‘La Gran Bretanya és per als rics, Escòcia podria ser nostra’

‘És el David Fernández d’Escòcia’. Així presenten Jonathon Shofi, un dels polítics convidats a la conferència internacional de la CUP a favor del referèndum que aquest cap de setmana ha reunit més de quinze organitzacions de països diferents que donen suport a les demandes catalanes. Shofi és un jove de Glasgow provinent dels moviments socials, ànima fundadora de la Radical Campaign, l’elogiada campanya de l’esquerra radical a favor del sí al referèndum escocès. També és membre de RISE, el partit dels anticapitalistes escocesos. Shofi va ser rebut divendres per Carme Forcadell i Raül Romeva, juntament amb la resta de convidats, al Parlament de Catalunya. I va aprofitar una estona lliure per parlar amb VilaWeb en un dels patis exteriors.

—Com us presenteu, per a la gent que no us coneix?
—Jo provinc, bàsicament, dels moviments socials. Vaig fer campanya contra l’austeritat, la guerra, a favor de vagues. La meva família, en canvi, no és pas una família de socialistes. Formo part de la generació que es va polititzar després de la guerra de l’Irac, amb la globalització. Durant el referèndum, perquè us situeu, treballava de cambrer. I la resta del temps, feia campanya. Quan em vaig quedar sense feina, fa anys, vaig començar a interessar-me per la política. Com funciona el món?, em demanava. I aleshores veus que funciona per aquests interessos i aquells altres, i arribes a una anàlisi socialista. I prens la idea que el sistema, com a tal, ha de ser substituït per una cosa millor.

—Per què sou a Catalunya, aquests dies?
—Som aquí per diverses raons. En primer lloc, venim a aprendre, en particular, de la CUP. Volem veure com s’ho fan per créixer, com s’organitzen per aconseguir el referèndum i la independència, i com ho lliguen amb els aspectes socials. En segon lloc, som aquí per aprendre de la resta de partits convidats a la trobada internacional organitzada, perquè creiem que l’única manera que l’esquerra radical a Europa aconsegueixi canvis és amb una resposta internacional. I en tercer lloc, perquè a Escòcia també tenim un referèndum a la vista, i el govern britànic s’hi oposa. Per tant, volem internacionalitzar aquest fet i veure com podem col·laborar amb altres actors.

—Què passarà? El referèndum es farà igualment?
—Molta gent es pensa que això és una batalla entre Nicola Sturgeon, de l’SNP, i Theresa May, dels tories. Nosaltres pensem que el referèndum es farà si hi ha un moviment des de sota. Un moviment que demandi un referèndum, des d’un punt de vista democràtic, però que també demana més coses: nosaltres volem un referèndum perquè volem trencar l’estat britànic, crear un esquerda en el procés d’austeritat i els atacs als drets humans i contra els migrants. És el referèndum que ens dóna aquesta oportunitat.

—La Gran Bretanya és per als rics, Escòcia podria ser nostra. És un eslògan que us he llegit.
—La Gran Bretanya és per als rics, Escòcia podria ser nostra, certament. El que diem amb aquesta frase, bàsicament, és que l’estructura, el muntatge, i les institucions que controlen la societat britànica són explícitament i obertament fetes en favor dels rics. I, tot i que no és automàtic que una Escòcia independent porti a una cosa diferent, sí que posem l’accent en el fet que això és possible. Ho és. Pot ser nostra. Hi veiem una oportunitat.

—RISE, interpreto, opta per quedar-se fora de la Unió Europea.
—400.000 votants que van votar sí a la independència d’Escòcia també van votar de sortir de la Unió Europea. El nostre argument és que hi hauria d’haver un referèndum sobre la Unió Europea, perquè som dels que creiem que a la Unió Europea hi ha manca de democràcia. Però, també, perquè creiem que no cal que estiguis a favor de la Unió Europea per estar a favor de la independència. I una altra cosa: si dius a la gent que voti independència i així serem un membre de la Unió Europea, no guanyarem el referèndum. L’agenda ha de ser molt més àmplia i transformadora que només dir que siguem independents i així entrarem a la Unió Europea.

—Per què la CUP ha entrat al parlament, i RISE no?
—Gran pregunta. L’esquerra radical a Escòcia ha despertat de nou tot just ara, després d’un període molt marginal. L’esquerra radical va jugar un paper enorme durant el referèndum. Els mítings, les trobades, les xerrades, eren plenes de gent. Molt plenes. Però van arribar les eleccions, i la gent va continuar prioritzant independència i, per tant, va votar l’SNP. Aquests són els qui, en el futur, ens tornaran a votar a nosaltres, o similar, segons en què ens convertim. Però ara mateix voten l’SNP.
Penseu que RISE només tenia un any de vida quan es va presentar a les eleccions. Ara estem formant els nostres activistes, les nostres infrastructures i les nostres idees. Perquè sabem que l’esquerra radical és fonamental per a guanyar independència. I en conseqüència, en el futur, tindrem gent dins el parlament. I una altra cosa: els diputats només són una pota. Que quedi clar. És on veig moltes similituds amb la CUP.

—L’SNP és de dretes o d’esquerres?
—L’SNP té una important base que parla de tenir serveis mèdics gratuïts, una educació gratuïta per als nens i que defensa un gran canvi en salaris. Quan els compares amb els tories, no són només d’esquerres sinó que semblen radicals. Però, en el fons, tenen moltes coses en comú. Per exemple, van guanyar molts vots, però molts, de la classe treballadora, però ara no redistribueixen la riquesa, i les seves polítiques no són radicals en cap cas. I això és perquè es veuen a ells mateixos com un partit nacional. I això és, diuen, ‘bo per a tothom’. Ja sabem què vol dir, això. Nosaltres diem que treballem per a l’esquerra i per a la classe treballadora. Som una organització anticapitalista, socialista i internacionalista. I som dels qui creiem que el poder real rau a les mans de la gent, i no a les institucions.

—Escòcia i Catalunya haurien de fer el referèndum el mateix dia?
—Que Catalunya i Escòcia facin el referèndum el mateix dia és una idea interessant, penso. No sé si és bona o dolenta. Interessant, segur. És important construir tanta solidaritat internacional com sigui possible, i si això hi ajuda, és una bona idea.

—Vosaltres teniu ecologistes dins el partit, i a Escòcia els sis diputats del Partit Verd també són independentistes. Aquí, ICV, no. Com s’explica aquesta disparitat?
—Els verds varien molt, políticament. Fixeu-vos que alguns verds a Europa són fins i tot pro-austeritat. A Escòcia, els verds són molt independentistes, i van ser molt importants per a la campanya del sí. Vam treballar plegats i hi tenim una gran relació, i treballem plegats amb moviments socials.

—El líder laborista britànic, Jeremy Corbyn, acaba de dir que vol nacionalitzar part de la indústria de la Gran Bretanya.
—Sí. Corbyn ha posat damunt la taula un programa socialista. El problema que té a Escòcia és que els laboristes, allà, no solament s’oposen a la independència, sinó que també van fer campanya amb el partit conservador durant el referèndum. Per tant, el missatge de Corbyn, que podria calar a Escòcia, queda limitat per la seva pròpia història.

—Corbyn us podria robar votants?
—No us dic que no. Jo mateix voldria que Corbyn guanyés les eleccions. I crec que Corbyn necessita tot el suport. Ara, també crec que hem de mirar la situació a Escòcia i entendre que centenars de milers de persones de classe treballadora no escolten Corbyn perquè són independentistes. I per tant, hem de trobar la manera d’aconseguir la independència i, a la vegada, ajudar Corbyn.

—Corbyn donaria suport al referèndum?
—Ell sí. Ho ha dit. Però el programa laborista, no. L’acaben de fer públic i s’han posicionat contra el referèndum i la independència. Però m’agradarà veure què passa al final. Perquè ell és un demòcrata. I si la qüestió arriba a Westminster, diria que Corbybn votaria que sí al referèndum. Dit això, els laboristes a Escòcia són tota una altra cosa. I s’hi posicionen molt en contra. El problema de Corbyn, per mi, és que es posiciona en contra de la independència de manera molt contundent.

—Res més que volguéssiu afegir?
—Només afegiria que els problemes que té la gent, no importa d’on sigui la gent, provenen del mateix lloc: les finances internacionals, el capital internacional, els grans bancs, les multinacionals, els estats cada vegada més opressors, i per tant, em sembla que hi hauria d’haver un intent seriós d’articular una resposta internacional. No únicament a Escòcia o a Barcelona.