ERC posa el PSOE entre Luxemburg i la paret

ERC transita definitivament cap a una estratègia d’acumulació de forces per a construir la República. En aquesta nova etapa de priorització del diàleg, aprofitarà l’escletxa que ha obert el 10-N per negociar la investidura de Pedro Sánchez si el PSOE mou fitxa respecte d’Oriol Junqueras i es forma una taula que permeti d’abordar una solució del conflicte polític. Amb les negociacions congelades tot esperant un gest de l’advocacia general de l’estat espanyol per acatar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ERC ha aprofitat el congrés nacional per a redoblar la pressió sobre el PSOE i exigir-li que posi fi a la repressió. Era un congrés plàcid internament i especialment anòmal per la realitat de tenir el president del partit a la presó i la secretària general a l’exili. Una situació organitzativa complicada que creuen que els legitima encara més a l’hora d’insistir a establir una negociació real amb Madrid que porti a la resolució del conflicte polític.

Amb 558 vots en favor, 20 en contra i 19 en blanc el 28è congrés nacional ha aprovat una ponència política que consagra el tomb estratègic després de l’experiència de la tardor del 2017 i l’incardina amb l’herència del projecte de Junqueras per a convertir ERC en la força hegemònica de l’independentisme travessant les fronteres electorals, abans infranquejables, dels no convençuts. ERC s’ha reafirmat en la construcció de ‘majories àmplies’ per a avançar cap a la independència i prioritza la consecució d’un referèndum acordat. També ha deixat oberta la via unilateral sense esmentar-la explícitament: no descarta ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’ per a assolir la independència, encara que no en sigui la prioritat estratègica.

Possible investidura abans del 5 de gener

L’aplicació de la sentència de Luxemburg i les negociacions amb el PSOE han capitalitzat els discursos polítics de Marta Rovira i Pere Aragonès, que han exigit al govern espanyol que aturi la repressió i negociï una amnistia per a establir un diàleg real, mentre Junqueras qualificava d’inevitable un altre referèndum. Fonts d’ERC han apuntat que, si el PSOE fa un gest amb la petició de l’advocacia de l’estat perquè s’acati el TJUE i s’acorda la formació d’una taula de diàleg entre els dos governs, el debat d’investidura es podria produir entre el 27 de desembre i el 4 de gener. Abans de la votació definitiva, ERC ha de convocar el consell nacional perquè ratifiqui l’hipotètic acord.

En tot cas, l’exigència és clara: només es pot obrir una nova etapa després de les eleccions del 10-N ‘si la política desplaça la repressió’. Precisament avui la vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha assenyalat que el Tribunal Suprem ha d’acatar el pronunciament del TJUE. ‘Sigui quina sigui la sentència, també aquesta sentència obliga el nostre Tribunal Suprem’, ha al·legat.

La via unilateral, oberta

El títol de la ponència política aprovada en resumeix l’essència: ‘Enfortim-nos per tornar-hi; enfortim-nos per guanyar.’ ERC es decanta definitivament per la via negociada i l’eixamplament de la majoria independentista, combinades amb un procés per a reforçar les legitimitats internes i externes de l’independentisme. Tanmateix, preveu la possibilitat de convocar un referèndum sense l’acord amb l’estat espanyol i no descarta la via unilateral, car deixa oberta la possibilitat d’aconseguir la independència per ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’. ERC assumeix que serà la correlació de forces amb l’estat espanyol que portarà l’independentisme a avançar per una via o una altra. Per això, després d’haver afirmat que mai no renunciaran als drets establerts per la legalitat internacional, fixen que ‘caldrà estar atents a possibles nous escenaris que permeti de transitar cap a la independència’.

La direcció del partit va incorporar aquesta fórmula en el procés de negociació de les esmenes presentades per la militància, i ha arribat al congrés sense grans esculls oberts i amb l’executiva renovada el setembre, quan van elegir Pere Aragonès com a coordinador nacional i Marta Vilalta com a secretària general adjunta, exercint de dirigents mirall de Junqueras i Rovira.

El text estratègic ha arribat al congrés només amb quatre esmenes vives de les 475 registrades, i han estat refusades per una àmplia majoria. Una, presentada pels crítics del Col·lectiu Primer d’Octubre, insistia en la via unilateral sense citar-la, i proposava d’explorar ‘totes les vies democràticament possibles’. Una segona usava la mateixa expressió i proposava una limitació temporal per a la via pactada. Una tercera parlava de l’espoliació fiscal de Catalunya, el País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord, i una quarta defensava que ERC fes costat a iniciatives que avancin en la creació de diverses Repúbliques a la península Ibèrica, com ara un referèndum que permetés de dissoldre la monarquia. Tanmateix, no n’hi ha cap que s’hagi aprovat.

El document estratègic aprovat perfila tres camins per a aconseguir un referèndum d’independència. El primer, la via pactada amb l’estat espanyol, que admet que és molt complicada en vista de les ‘negatives reiterades’. El segon és una votació forçada a partir de la desobediència civil i mecanismes de lluita no violenta alhora que es guanya suport electoral i s’enforteixen les institucions catalanes. El tercer seria una nova convocatòria sense acord amb l’estat espanyol i, si és possible, amb ‘complicitats internacionals’.

ERC també ha aprovat una reforma dels estatuts. De les vuit esmenes que havien arribat vives al congrés, set han estat tombades i una retirada. El canvi més rellevant és que s’estableix una clàusula pensada per a Junqueras i Rovira que els exclou de la limitació de dotze anys de mandat per a exercir els càrrecs. La reforma preveu que el termini se suspengui en cas que no hagin pogut ‘desenvolupar plenament les seves funcions per causes alienes a la seva voluntat i a l’organització’.