Els governs europeus dediquen menys de cinc minuts al punt sobre l’oficialitat del català

El punt sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec en la reunió de ministres d’Afers Europeus d’avui ha durat escassos dos minuts. Segons que apunten fonts diplomàtiques europees, només hi ha intervingut el secretari d’estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, que ha explicat a la resta de països la “proposta adaptada” de l’executiu espanyol per a evitar que altres llengües minoritzades puguin utilitzar el precedent del català, el basc i el gallec per demanar l’oficialitat. Segons que confirmen les mateixes fonts, cap representant de cap altre estat ha intervingut en el punt sobre l’estat de la qüestió de la petició d’oficialitat de les tres llengües. “No hi ha hagut comentaris”, subratllen fonts presents a la sala.

En una conferència de premsa posterior, Navarro ha dit que han informat les altres delegacions europees dels treballs que han fet i que han recordat que van demanar a la Comissió Europea un informe jurídic i financer sobre l’impacte econòmic i material que tindria l’oficialitat. “Les delegacions s’han mostrat satisfetes amb l’explicació i no hi ha hagut preguntes al respecte”, ha dit davant de les preguntes de la premsa. A més, Navarro ha negat que hi hagi hagut queixes de les delegacions pel poc marge de temps amb el qual van rebre la nova proposta, com va avançar VilaWeb: “A la presidència no li ha arribat cap comentari al respecte.”

A la conferència de premsa també hi participava el vice-president de la Comissió Europea Maroš Šefčovič, que ha evitat de donar una data sobre el lliurament de l’informe que reclamen els altres governs per a posicionar-se: “El càlcul del cost s’ha de fer amb molta cura. No és una cosa que només afecti la Comissió, també altres institucions que ofereixen serveis de traducció i interpretació. Hi estem treballant, però no puc donar una data concreta.”

En la reunió d’avui, es preveia que es fes un “estat de la qüestió” sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec després d’haver enviat a la resta de socis comunitaris una “proposta adaptada” que fixava sis condicions per evitar que altres llengües minoritzades facin servir el cas de les llengües cooficials a l’estat per a demanar també l’oficialitat.

Les sis condicions estableixen que: han de ser llengües originàries d’un estat membre; tenir reconeixement constitucional; ser llengües de treball al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE per acords administratius; que els tractats s’hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l’oficialitat i n’assumeixi el cost.

Tots aquests són requisits fets a mida perquè compleixin el català, el basc i el gallec i calmar les preocupacions d’estats que també tenen llengües minoritzades. D’altra banda, encara s’espera que la Comissió Europea elabori un informe sobre el cost de la iniciativa.

Abans de la reunió, algunes delegacions havien expressat el malestar pel fet que el govern espanyol fes arribar la “proposta adaptada” només un dia abans de la reunió, i sense l’informe legal i de costos que des de l’inici han demanat la majoria dels països. “Vam rebre la proposta dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps d’analitzar-la”, ha dit a l’arribada a la trobada el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz.