24.09.2015 - 06:00
La campanya de les eleccions del 27-S es va acabant. Queden quaranta-vuit hores de campanya oficial i quatre dies justs per a saber què significaran finalment aquestes eleccions. Personalment crec que hi ha en joc, més que no la derrota o la victòria, la velocitat amb què es farà el procés de secessió. En unes eleccions pot passar de tot, però ara com ara la hipòtesi que d’aquest comicis puga eixir un govern que no siga independentista és molt i molt remota. Evidentment, no serà igual guanyar només en escons (que és allò que compta) que afegir-hi els vots. Ni serà igual que la majoria absoluta siga de Junts pel Sí que de Junts pel Sí més la CUP. Però al final això seran detalls apassionants que caldrà esperar a comptar el darrer vot per a poder assaborir.
Ara, la campanya mateix ja tindrà conseqüències, no ens enganyem. Alguns analistes han dit que fins i tot si l’independentisme fos derrotat, aquesta campanya deixaria unes ferides tan pregones que ningú no podria dir que el problema s’hagués resolt. És cert. Hi estic d’acord. La campanya de la por i la manipulació, la campanya de mentides desfermada per l’espanyolisme passarà factura. No solament ací. A Brussel·les ahir l’estat d’ànim oscil·lava entre la perplexitat més absoluta i la indignació més intensa després de la brutal manipulació feta ‘per algú’ del comunicat del president de la Comissió Europa sobre Catalunya. A Berlaymont l’actuació espanyola travessa totes les línies vermelles. Com que poden fer servir el seu estat com vulguen, menystenint les normes democràtiques més elementals, es pensen que també poden fer servir les institucions europees. Els passarà factura. Només dic això.
Però en conjunt hi ha una cosa impressionant d’aquesta campanya: que ensenya la millor Catalunya i la pitjor Espanya. És inaudit, però també incontestable. Catalunya ha sabut despertar il·lusió, unir-se, fer un discurs sempre positiu, veure clar on vol anar… I Espanya ha pres l’opció contrària: manipulacions, mentides, amenaces, insults, males cares, agressions…
A hores d’ara, ja ho veurem diumenge, tinc la sensació que aquesta campanya és d’aquelles que era dada i beneïda des del primer dia. Però, per si de cas algú estava indecís, cal reconèixer que aquestes dues setmanes han estat una autèntica lliçó per a entendre com són i com seran aquests anys vinents tots dos països. Vosaltres trieu.
