27.06.2016 - 14:20
ERC i PNB sí que passen el mínim per seguir funcionant de manera independent
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
Sis formacions –PP, PSOE, Units Podem i les seves confluències, Ciutadans, ERC i PNB– tenen ja garantit tenir grup propi al Congrés durant la XII legislatura gràcies als resultats que van obtenir a les eleccions d’aquest diumenge. Tot i això, per primera vegada des de la Transició, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) podria recalar en el Grup Mixt perquè, d’entrada, no reuneix els requisits mínims per constituir grup propi.
Els partits comptaran amb cinc dies hàbils des de la constitució de les Corts Generals (19 de juliol) per crear els seus grups parlamentaris al Congrés i al Senat, és a dir, fins al dilluns 25 de juliol, sempre que les meses de les dues cambres no ampliïn aquest termini si ho consideren oportú.
Segons els resultats obtinguts per les diferents candidatures, al nou Congrés funcionarien set grups parlamentaris, un menys que en l’anterior legislatura.
El Mixt, on acaben els diputats que no s’adscriuen a cap grup, podria acollir 15 parlamentaris de sis formacions: dos d’Unió del Poble Navarrès i un de Fòrum Astúries (partits que van competir en coalició amb el PP en els seus respectius territoris), un de Nova Canàries (que va fer el mateix amb el PSOE), dos d’EH Bildu, una de Coalició Canària i, en el seu cas, els vuit de CDC. Tindria un partit i un diputat menys que en el període anterior, quan va reunir 14 parlamentaris de set organitzacions.
DUES VIES POSSIBLES
El reglament estableix que tots els partits que tinguin 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen el PP, PSOE, Units Podem i les seves confluències i Ciutadans.
Però hi ha una segona via per constituir grup propi: superar els cinc diputats i el 5% dels vots en tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en les quals es concorri. Aquesta fórmula val al PNB, que, tot i que ha perdut un escó, ha arribat als cinc, i excedeix el 15% dels vots en les tres províncies basques.
També s’asseguren grup amb aquests requisits els independentistes d’Esquerra Republicana, que han renovat els seus 9 escons i superen aquest mínim del 15% en les quatre províncies catalanes.
En l’anterior legislatura, ERC i CDC (que llavors es va presentar amb el nom de Democràcia i Llibertat) van treure 9 i 8 escons respectivament, però no van arribar al 15% en totes les circumscripcions catalanes. Tot i això, la Mesa del Congrés, amb l’anuència de PP i PSOE, els va permetre tenir els seus propis grups per haver sumat més del 15% de vots a tot Catalunya.
NO SUPERA EL 15% A TOT CATALUNYA
Tot i això, la pèrdua dels més de 88.000 vots que ha patit CDC en aquestes eleccions pot comportar-li la pèrdua del grup parlamentari amb el qual els nacionalistes catalans sempre han funcionat al Congrés en aquesta etapa democràtica.
I és que, tot i que ha aconseguit conservar els 8 diputats que va sumar al desembre, CDC ja no arriba al 15% a tot Catalunya (s’ha quedat en 13,92%). De fet, només supera aquest llindar a Girona (23,24%) i Lleida (22,64), però no ho supera ni a Tarragona (13,72%) ni a Barcelona (12,20%). Amb aquest escenari, si la Mesa del Congrés aplica estrictament el reglament, CDC hauria de compartir espai, temps i recursos amb altres cinc partits del Mixt.
En l’anterior legislatura també van formar part del Mixt els quatre diputats de Compromís, que van decidir no entrar en el grup que van crear Podem i les seves confluències, i els dos que Izquierda Unida-Unitat Popular va treure a Madrid el mes de desembre passat.
UNITS PODEM I CONFLUÈNCIES
Ara Izquierda Unida ha concorregut en coalició amb Podem a tot Espanya i s’han reeditat també les coalicions territorials del partit morat (En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea). En l’anterior legislatura aquestes confluències van intentar construir cada un el seu propi grup però es van topar amb les reticències de PSOE, PP i Ciutadans i finalment van optar per crear l’anomenat grup confederal, del qual van quedar fora els quatre diputats de Compromís.
Com al desembre, les confluències catalana, valenciana i gallega també sumen més de cinc diputats i superen el 15% en les seves respectives comunitats. Tot i això, i tal com van esgrimir els majoritaris al gener, aquest article 23 del reglament impedeix que diputats d’un mateix partit puguin formar grups separats (mesura que es va prendre per acabar amb la multiplicació de grups socialistes territorials en la Transició) i es creuen grups amb diputats de formacions polítiques que no s’hagin enfrontat davant de l’electorat (prevenció contra el transfuguisme).
ERC S’ASSEGURA GRUP AL SENAT
Els resultats no variaran massa l’organització dels grups parlamentaris en el pròxim Senat. El PP tornarà a ser el majoritari (151 escons entre electes i autonòmics) seguit del PSOE, amb 63 components (43 electes i 20 senadors autonòmics). Units Podem també podrà formar el seu propi grup juntament a les seves confluències, si així ho tornen a decidir i com ja van fer en la passada legislatura. En total sumaran 23 senadors.
A la cambra alta, el reglament exigeix tenir deu senadors per poder formar grup propi i és habitual que els majoritaris prestin senadors als petits per permetre’ls arribar a aquest mínim. Una vegada que arrenca el període de sessions, els parlamentaris cedits tornen al seu grup original. És el que li va passar per exemple a ERC en la passada legislatura, tot i que ara ja no necessitarà ajuda perquè ha aconseguit 10 senadors electes, que sumarà als seus dos autonòmics i tindrà un grup de 12 parlamentaris.
Com enn anteriors legislatures, el PNB haurà de recórrer un altre cop a aquest préstec de senadors, ja que tindrà ara sis senadors i en necessitarà quatre més per formar grup propi. Més complicat ho tindrà CDC, que ha passat de sis a dos escons; té dos senadors autonòmics més, per la qual cosa en sumarà un total quatre i hauria de rebre sis parlamentaris cedits.
La resta, passaran al Grup Mixt, que a priori estarà compost per tres senadors autonòmics de Ciutadans, un senador de Coalició Canària, un altre d’Agrupació Socialista Gomera i un altre autonòmic de Bildu.
AVANTATGES POLÍTICS I ECONÒMICS
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans. Qui ho constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d’intervenció i seients en les comissions.
En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en les quotes de preguntes i interpel·lacions al Govern central, així com avantatges a l’hora d’incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest ‘tros de pastís’ ha de distribuir-se a parts iguals.
En el pla econòmic, per exemple, durant l’anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idèntic, tot i que varien les quantitats.
A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es prolonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.
